8 Mai, 2012
Conferència sobre el context ambiental i vegetal de l’home del gel
A càrrec de l’investigador Francesc Burjachs, en el marc de la mostra sobre Ötzi que acull el Museu d’Arqueologia de Catalunya
Web Francesc Burjachs – podcast com s’estudia el paisatge del passat
Francesc Burjachs, palinòleg, paleoclimatòleg i arqueòleg, Professor de Recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), serà l’encarregat d’obrir la sessió Aliments, matèries primeres i medecines vegetals d'ara fa 5000 anys: el context ambiental a l'època de l'Home del Gel, que tindrà lloc dijous 10 de maig, a les 19 hores, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, amb una intervenció comparada entre el paleoambient, la climatologia i la vegetació d'aquella època a la vall d’Ötz, als Alps, i la de casa nostra. Allí, el 1991 va ser descoberta una de les mòmies més famoses del món, Ötzi. Aquest acte forma part de les activitats complementàries organitzades amb motiu de l’exposició Ötzi: la mòmia del gel, que fins al 12 d’agost es pot veure al MAC.
Francesc Burjachs treballant al laboratori - IPHES
La singularitat de l’home dels gels rau en la bona preservació, tant del seu cos com del conjunt d’instruments, aliments i altres restes vegetals macro i microscòpiques. Aquestes ens apropen al coneixement que les poblacions d’aquests períodes tenien del seu entorn. L’estudi d’aquestes restes demostren que els boscos foren una inesgotable font de recursos, d’ells extreien fustes i fibres vegetals per fer instruments, vestit i calçat, també fruits comestibles i altres plantes amb possibles usos medicinals.
A d’altres contextos arqueològics els estudis palinològics (pol·len), antracològics (carbons vegetals) i carpològics (llavors i fruits) han proporcionat dades que també corroboren aquest coneixement, i que ens permeten saber con s’aprofitaren les mateixes primeres matèries per fer objectes similars, o es consumien plantes de forma similar, el que demostra un saber compartit sobre la diversitat de recursos i les seves propietats.
Inici de l'exposició que sobre l'home de gel es pot veure al MAC, a Barcelona - Cedida MAC
D’altra banda, la seva mort coincideix amb un canvi climàtic global de tendència al fred, quelcom semblant a la Petita Edat del Gel, moment en què devia ser dificultós travessar els Alps. Tanmateix, els boscos serien molt semblants als actuals, amb presència important d’avets, pícees, pins, bedolls i, més avall de la muntanya, de faig, mentre que a casa nostra hi dominaven les rouredes.
En la sessió també intervindrà Raquel Piqué, professora del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que se centrarà més en l’Etnobotànica.
technorati tags: paleoambient , ice man , paisatge , boscos , recursos , canvi climàtic26 Abr, 2012
Conferència sobre l’excavació arqueològica a la Cova dels Galls Carboners, a Mont-ral
A càrrec de l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès, divendres 27 d’abril, a les 20 h, al Museu Municipal d’Alcover
L’excavació arqueològica a la Cova dels Galls Carboners (Motllats) és el títol de la conferència que impartirà Josep Maria Vergès, arqueòleg i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres, 27 d’abril, a les 20 h, al Museu d’Alcover (Alt Camp). Aquesta xerrada forma part de les activitats Descobrir les nostres col·leccions: Fons Rodón, organitzada per l’esmentat museu.
Josep Maria Vergès a la Cova dels Galls Carboners durant una campanya d'excaavció - Jordi Mestre / IPHES
La intervenció a la Cova dels Galls Carboners, als Motllats, dins del terme municipal de Mont-ral (Alt Camp), s’emmarca dins del projecte de recerca "Evolució Paleoambiental i Poblament Prehistòric de les conques del rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", que desenvolupa l’IPHES des de l'any 2000.
Els treballs realitzats durant les campanyes del 2009 i 2010 a la Cova dels Galls Carboners han permès confirmar que “la cavitat fou usada com a lloc d’enterrament col·lectiu durant l’edat del bronze, ara fa 3.500 anys, i alhora s’han obtingut noves dades sobre el món funerari de les comunitats d’aquest moment”, indica l’investigador de l’IPHES..
D’altra banda, la descoberta d’un important conjunt paleontològic pleistocè, datat en 31.000 anys, ha aportat dades paleoambientals inèdites sobre les Muntanyes de Prades, detectant un episodi fred, en què els Motllats presentaven condicions similars a les que es poden trobar actualment a cotes altes dels Pirineus. Aquesta informació té especial rellevància perquè aporta noves dades sobre l’època en què es va produir la substitució dels neandertals per la nostra espècie.
technorati tags: socialització , xerrades , coves , nenadertals , recerca , enterraments , món funerari , paleoambient16 Abr, 2012
Per a què serveixen els individus un cop han superat l'edat de procreació?
• L'investigador de l'IPHES, Jordi Agustí, ho intentarà explicar en una conferència
"Sentit evolutiu de la longevitat" és el títol de la conferència que impartirà Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el dimarts 17 d'abril, a les 19.30 h, a la seu de la Fundación Juan March, a Madrid, dins del cicle "Envejecemos ...", organitzat per aquesta entitat.
Resum
D'acord amb la teoria de l'evolució en vigència des de fa més de 100 anys, el darwinisme, la persistència d'individus que no poden contribuir reproductivament a la següent generació constitueix un exemple d'ineficàcia evolutiva. El darwinisme postula que les espècies que sobreviuen al llarg del procés evolutiu són aquelles que contribueixen a la següent generació amb major nombre de descendents (que, d'aquesta manera, difonen el propi patrimoni genètic). Des d'aquesta perspectiva, la persistència d'individus molt longeus que ja no poden contribuir a la perpetuació de l'espècie ha constituït des de sempre una paradoxa evolutiva: per a què serveixen els individus -mascles o femelles- un cop han superat l'edat de procreació i de transmissió del propi patrimoni genètic?
Jordi Agustí, al seu despatx - Jordi Mestre / IPHES
En particular, el descobriment recent al jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, datat en prop de 1.800.000 anys, d'un individu molt vell que havia perdut tota la seva dentició, ha obligat a replantejar cruament aquesta qüestió. Donada l'absència d'arbres amb fruits en l'entorn de Dmanisi, és evident que aquell vell va haver de ser mantingut activament pel grup al qual pertanyia, els qui haurien d'haver preparat prèviament els aliments que anava a ingerir. En el context de les dures condicions de vida dels homínids de principis del Plistocè quin sentit biològic tenia mantenir a un individu que no podia valer-se per si mateix i que ja havia complert les seves funcions reproductores? En qualsevol cas, Dmanisi demostra que aquest tipus de comportament cooperatiu estava ja establert entre els homínids de fa dos milions d'anys.
La clau, en aquest i altres casos, potser es trobi en determinats processos inintel·ligibles des dels límits de la selecció estrictament individual. En efecte, hi ha un cert nombre de caràcters que no són específics de l'individu, sinó de l'espècie a nivell general, i que, però, apareixen com manifestament afavorits per l'evolució. I és que aquelles espècies que tendeixin a presentar trajectòria vitals amb individus suficientment longeus, estan millor preparades per fer front a crisis climàtiques de curt període; al seu torn, són la memòria del sistema.
technorati tags: envellir , procreació , descendència , genètica , cooperació , fòssils , malalties , nutrició11 Abr, 2012
Conferència sobre les puntes de fletxa, a càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas
Serà divendres 13 d’abril al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, a les 20 h
Ramon Viñas, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), impartirà la conferència "Una sageta de bronze del Comellar, Prenafeta, en el context evolutiu de les puntes de fletxa", en el marc del 30 aniversari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), on va ser tractada. Serà divendres 13 d'abril a les 20 h a l'esmentat museu, a Montblanc.
Ramon Viñas, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador de l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
“Des de la seva fundació a l’any 1981, el CRBMC ha restaurat mes de 20.000 peces històriques, etnològiques, arqueològiques i obres artístiques, que estan dipositades en els museus de tot Catalunya, 350 de les quals estan al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, i consten en 151 fitxes de registre”, apunta Ramon Viñas, a tall d’exemple del que es fa en aquest centre. La seva xerrada, però, tindrà com a punt de mira principal una petita peça, triada a l’atzar, concretament, una punta de fletxa de sageta de bronze, que prové d’una donació particular i que esta exposada al museu que ell mateix dirigeix.
Sageta de Comellar, elaborada amb bronze, i una de les moltes peces restaurades al CRBMC - IPHES
A més, Viñas es referirà a com l’ús dels metalls condueixen a una major organització social i a l’aparició dels primers Estats (fa 6.000 anys abans del present). També tractarà altres aspectes com els trets generals de l’edat del bronze, que s’origina a l’actual Armènia i que fa la seva aparició a Europa entre fa entre 4.400 i el 3.700, així com els requeriments de conservació que precisen els materials dipositats en els museus.
technorati tags: restauració , conservació , patrimoni arqueològic , cultura , estats , edat bronze , metalls , organització social , Heritage , Archaeology , Arts , Museums16 Mar, 2012
Conferència "Orce: carronya, hienes i homínids"
Orce: carronya, hienes i
homínids "és el títol de la conferència que pronunciarà Bienvenido Martínez-Navarro,
paleontòleg i investigador de l'IPHES, dilluns 19 de
març, a les 19.30 hores, a l'Aula García
Lorca de Facultat de Filosofia
i Lletres de la Universidad de Granada
(UGR). Precisament, organitzada pel Màster d'Arqueologia
que imparteixen el Departament de Prehistòria i Arqueologia
d'aquest centre universitari.
Resum
La transformació des de l'alimentació bàsicament vegetariana dels nostres avantpassats els Australopithecus, cap a una dieta amb un fort component carnívor en el gènere Homo, va ser la causa fonamental que provoca la individualització del nostre llinatge, fet que va succeir durant la transició Pliocè/Pleistocè, al voltant de fa 2,5-2,6 milions d'anys.
Bienvenido Martínez-Navarro, observant restes de fauna trobades a Orce - Jordi Mestre / IPHES
Aquesta mateixa raó va permetre a Homo, mig milió d'anys després, poder sortir de les latituds tropicals africanes, amb abundants recursos vegetals, i conquerir les latituds mitjes d'Euràsia, dominades per climes estacionals, i amb escassos recursos vegetals durant les èpoques fredes de l'any, la qual cosa provocava que la dependència de la carn fos major. Però l'accés als cadàvers dels grans mamífers mai va ser fàcil, i les hienes gegants de cara curta, de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, eren uns durs competidors que, sovint, guanyaven la partida.
Orce es, amb tota seguretat, el millor jaciment d'Europa on poder estudiar aquest escenari del joc de la vida i la mort entre homínids i hienes. technorati tags: paleontologia , ecosistema , fauna , homínids , carnívors , herbívors , grans mamífers29 Feb, 2012
Conferència sobre l’art prehistòric
A càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas, dijous 1 de març a les 18 h al Casal de L’Espluga de Francolí
L’art
prehistòric a casa nostra és el títol de la conferència que pronunciarà Ramon
Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i
Evolució Social), dijous 1 de març a les 18 h, al Casal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Resum
La transmissió de les idees durant la prehistòria es realitzava a través de les imatges codificades simbòlicament: l’art rupestre. Quin paper varen jugar en el desenvolupament de l’Homo sapiens?
D’aquesta manera s’iniciarà un recorregut per l’art parietal, l’art rupestre i l’art moble, obres que, en la seva majoria, estan fixades a les parets de les coves, en abrics i roques al aire lliure, sobre el sòl d’àrees desèrtiques i també expressades en petites obres transportables, que han sobreviscut el pas del temps.
A dalt, Ramon Viñas, en una imatge d'arxiu, i a sota un detall de pintura rupestre del conjunt d'Ulldecona - IPHES
En aquest sentit es referirà especialment a alguns conjunts rupestres del territori català, entre ells les muntanyes de Prades, la Roca dels Moros del Cogul i el conjunt d’Ulldecona, que constitueixen la ruta de l’art rupestre de Catalunya, creada pel MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
S’insistirà en la percepció que s’ha aconseguit de la Prehistòria gràcies als descobriments de l’art prehistòric, els quals han transformat les antigues idees que negaven la capacitat intel.lectual, espiritual i artística, de les societats de caçadors i recol•lectors que habitaren les cavernes.
Per a Ramon Viñas l’art rupestre va constituir “un mitja d’expressió i comunicació que ens aporta informació molt diversa sobre les tradicions, creences, coneixements, ideologies, fets històrics, i valors culturals, entre altres conceptes. Un instrument que va reforçar la cohesió social de les cultures prehistòriques”, ha assenyalat.
technorati tags: pensament simbòlic , caçadors i recol.lectors , art prehistòric , human evolution , paleolític , Homo sapiens , coves26 Gen, 2012
Xerrada sobre els recursos alimentaris dels homínids d’Atapuerca
Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) impartirà la xerrada Los recursos alimentario de los homínidos de Atapuerca, dimecres 1 de febrer, a les 19 h, a
La doctora Rosa Huguet excavant a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Resum conferència
Una de les preguntes en el camp de la prehistòria és conèixer què menjaven el homínids que habitaren
La zooarqueologia, a més de donar-nos dades de què consumien els grups humans, també ens aporta informació sobre les estratègies de subsistència d’aquests grups, així doncs ens ajuda a conèixer quina era la manera d’obtenir les restes que consumien així com el grau de cohesió social del grup.
technorati tags: estratègies de subsistència , dieta , human evolution , alimentación , zooarqueología25 Nov, 2011
Eudald Carbonell parla de sexe en un seminari que es realitza a Burdeus organitzat per l’Instituto Cervantes
Llibre El sexe social
Sexe social i evolució és el títol de la intervenció que farà Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc del seminari Desde el sexo en piedra hasta el sexo social: Sociobiología de homínidos, que té lloc divendres 25 de novembre, al Museo de Aquitania (Burdeos), organitzat per l’Instituto Cervantes. La seva xerrada serà a les 11 h.
Carbonell analitzarà el paper que ha tingut i té el sexe en la seva vessant social, química, física i emocional per a l’evolució de la nostra espècie, des de la prehistòria fins a l’actualitat, amb la mirada projectada al futur.
De tot plegat en parla àmpliament al seu llibre El sexe social.
technorati tags: publicacions , prehistòria , relacions humanes , human evolution , Archaeology , Arts , Museums17 Nov, 2011
La investigadora Marina Mosquera participa en un sessió sobre Atapuerca i en un col•loqui sobre dona i arqueologia que es fa a Moscou
Aquestes activitats es tenen lloc els dies 21 i 22 de novembre a l’Instituto Cervantes
web personal – qui és qui a l’IPHES
Marina Mosquera, professora de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), participarà en diferents activitats que l’Instituto Cervantes ha organitzat a la seva seu a Moscou, els dies 21 i 22 de novembre, amb la col·laboració de la Fundación Atapuerca.
Concretament, dilluns 21, a les 19 h, tindrà lloc la taula rodona “Atapuerca la cuna del hombre”, en la qual hi prendrà part juntament amb el paleontòleg Jan van der Made; ambdós són membres de l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA).
Marina Mosquera, en una imatge d'arxiu, excavant al jaciment de Gran Dolina, al nivell TD10, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Un dia després, dimarts 22 de novembre, a la mateixa hora, se celebrarà el col·loqui Arqueología y mujer en el qual Marina Mosquera és una de les dues ponents, l’altra és la historiadora rusa Natalia Polosmak. Ambdues parlaran del seu treball científic, de les descobertes més importants en les quals hi ha estat presents i sobre el paper específic de la dona al món de l’arqueologia.
Marina Mosquera està especialitzada en tecnologia lítica i en l’estudi de les primeres ocupacions d'homínids d'Euràsia. Darrerament, a més, coordina la recerca en diverses línies relacionades amb l’estudi de l'evolució de la cognició a partir dels nostres parents més propers: els ximpanzés, especialment pel que fa al domini de la tecnologia.
technorati tags: tecnologia , gènere , dones , primats , jaciments , human evolution , Archaeology , archeological sites15 Nov, 2011
Marina Lozano imparteix una xerrada a Gibraltar sobre les estratègies alimentàries dels primers europeus descoberts a Atapuerca
Serà dijous 17 de novembre a les 19 h, a la seu de l’Instituto Cervantes
"Les estratègies alimentàries dels primers europeus: els jaciments de la Sierra de Atapuerca” és el títol de la conferència que pronunciarà Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dijous 17 de novembre, a les 19 h, a la seu de l’Instituto Cervantes a Gibraltar.
La investigadora Marina Lozano - Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES
Resum
Fa 1,2 milions d'anys els primers pobladors d'Europa occidental van viure en l'entorn de la Sierra de Atapuerca (Burgos). Allà van obtenir tots els recursos que necessitaven per fabricar eines, alimentar-se i protegir-se. Posteriorment, l'espècie Homo antecessor va poblar de nou aquesta zona. Els ossos dels animals que van menjar, les eines que van abandonar i, fins i tot, les mateixes restes d'aquests homínids ens permeten establir quines estratègies van aplicar per sobreviure a Atapuerca.
technorati tags: tecnologia , human evolution , homínids , arqueologia , estratègies econòmiques , paleoambient , paleoclimate reconstructions , nutrición8 Nov, 2011
Conferència A la recerca del primer europeu, a càrrec de Jordi Agustí
Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), biòleg evolutiu, pronunciarà la conferència “A la recerca del primer europeu”, dilluns 14 de novembre, a a les 19 h, al CX Auditori Tarragona, de la Fundació CatalunyaCaixa en aquesta localitat, ubicat a la Plaça de la Imperial Tàrraco, en el marc del cicle De les pedres a la Lluna. El nostre present modelat pels orígens de l’esser humà, coorganitzat per l’esmentada entitat i l’IPHES.
Jordi Agustí, el primer per la dreta, en una estada científica recent a Geòrgia - IPHES
Aquest científic de l'IPHES és membre del prestigiós grup internacional que treballa a Dmanisi (Geòrgia), el jaciment on s'han trobat les restes humanes més antigues d'Europa. Ens explicarà com van ser aquests primers europeus, la seva cultura i el seu comportament. Uns primers europeus que van viure a Geòrgia ara fa 1’8 milions d'anys.
technorati tags: tecnologia , primeres migracions , comportament , primer europeu , arqueología , Archaeology , archeological sites7 Nov, 2011
Conferència "Les dones a la prehistòria"
A càrrec de Cristina Fernández-Laso, investigadora col·laboradora de l'IPHES, dijous 10 de novembre a la seu de l'Instituto Cervantes de Belgrado (Sèrbia), a les 19 h
Resum
Al llarg de la Prehistòria les dones, a més de mares i protectores de les seves cries, van participar activament en el que s'ha denominat "activitats de manteniment". No obstant això, les imatges que es representen i que estem acostumats a observar en els museus, exposicions, llibres, internet, etc., solen mostrar erròniament una marcada diferenciació de rols de gènere, masculí i femení.
Cristina Fernández-Laso, a les dependències de l'IPHES- IPHES
L’Arqueologia de Gènere, sorgida als anys 80 del segle passat, ha demostrat que és necessari qüestionar-se la suposada "objectivitat" de la Ciència i ha posat de manifest la necessitat de revisar els treballs antropològics realitzats fins aquest moment, en els quals no es tenia en compte el treball de les dones, per ser considerades tasques "poc rellevants" davant la figura de l'home caçador, motor de l'evolució i responsable de la supervivència de l'espècie.
La doctora Maria Cristina Fernández-Laso aborda aquest debat al voltant de la identitat de gènere en el passat.
technorati tags: gènere , sexe , rols , exposicions , Internet , publicacions , Archaeology7 Nov, 2011
Eudald Carbonell inaugura el Saló Expominer amb una xerrada sobre el primer europeu
Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter - Arxiu: troballa de la mandíbula a la Sima del Elefante
El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante és el títol de la conferència inaugural del Saló Expominer que pronunciarà el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’arqueòleg Eudald Carbonell, divendres 11 de novembre, a les 12 h, a l’Espai de Conferències - Palau 1 Recinte Montjuïc, a Barcelona. Carbonell és, a més, president d’Expominer des de fa uns mesos.
La mandíbula del primer europeu va ser portada a Nature
Al jaciment conegut com la Sima dels Elefante, ubicat a Atapuerca (Burgos), es va posar al descobert una mandíbula humana amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. La seva antiguitat va ser que fos portada a la revista Nature; té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor, tot i que també té semblances amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia). Presenta absència de mentó, dents molt desgastades, poca robustesa i cara interna sense torus.
En el mateix nivell on va aparèixer s’ha localitzat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica, i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.
technorati tags: paleontologia , human evolution , tecnologia , espècies , dents , fauna , marques de tall , Archaeology , palaeoanthropology3 Nov, 2011
Conferència sobre l’origen de l’humanitat
Dilluns 7 de novembre, a les 19 h, al CX Auditori Tarragona, de la Fundació CatalunyaCaixa
És el director d'un dels jaciments més antics i prestigiosos del món, Olduvai
El professor Manuel Domínguez i director de les excavacions a Olduvai - Cedida
Manuel Domínguez Rodrigo, professor del Departament de Prehistòria a la Universitat Complutense de Madrid i editor de la revista Journal of Taphonomy, pronunciarà la conferència L’origen de la humanitat, dilluns 7 de novembre, a les 19 h, al CX Auditori Tarragona, de la Fundació Caixa Tarragona, ubicat al carrer de Pere Martell 2, en el marc del cicle De les pedres a la Lluna. El nostre present modelat pels orígens de l’esser humà, coorganitzat per aquesta entitat i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
En la seva intervenció explicarà com va néixer la humanitat, un fet que va succeir a la part oriental del continent africà, ara fa 2 milions d'anys. Com a director d'un dels jaciments més antics i prestigiosos del món, Olduvai (Tanzània, Àfrica), indret considerat com un dels bressols de la humanitat, aportarà una visió directa, precisa i científica de com van ser els nostres primers avantpassats i quina cultura tenien.
technorati tags: jaciments , Àfrica , human evolution , avantpassats , primeres poblacions humanes , Archaeology , palaeoanthropology21 Oct, 2011
Cara a cara entre els tres codirectors d’Atapuerca
Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga mantindran un col·loqui sobre aquest jaciment dilluns 24 a Tarragona
D’aquesta manera s’enceta el cicle de xerrades De les pedres a la lluna, organitzat per l’IPHES i la Fundació Caixa Tarragona
D'esquerra a dreta, José María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre / IPHES
Cara a cara. Directors d’Atapuerca és el títol del col·loqui que Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga mantindran dilluns 24 d’octubre, a les 19 h, a l’Auditori de Caixa Tarragona, ubicat al carrer d’ Higini Anglès, 5, d’aquesta localitat.
Els tres científics que estan al capdavant del Projecte Atapuerca debatran sobre les principals troballes que han aparegut en aquests jaciments i què han significat en el marc de l’estudi de l’evolució humana.
Aquesta xerrada és la primera del cicle De les pedres a la lluna, organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Fundació Caixa Tarragona, amb el lema El nostre present modelat pels orígens de l’esser humà.
Programació
CARA A CARA DIRECTORS D’ATAPUERCA
Jose María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga
24 d’octubre, 19h
L’ORIGEN DE LA HUMANITAT
Dr. Manuel Domínguez Rodrigo
7 de novembre, 19h
A LA RECERCA DEL PRIMER EUROPEU
Dr. Jordi Agustí
14 de novembre, 19h
L’EXPRESSIÓ DELS NOSTRES AVANTPASSATS: L'ART RUPRESTER A CASA NOSTRA
Ramon Viñas
21 de novembre, 19h
technorati tags: univers , conferències , evolució humana , socialització , origens humanitat , jaciments
