www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

10 Oct, 2013

Xerrada sobre les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort de Montblanc, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Serà divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas

Visites concertades

Les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort, que són Patrimoni Mundial de la Humanitat, i estan ubicades al etrme municipal de Montblanc, és el títol de la xerrada que impartirà l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ramon Viñas, divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a l’esmentada localitat.

Ramon Viñas

Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i expert en art rupestre - Jordi Mestre/IPHES

Resum

El barranc d'en Llort conté tres abrics amb representacions rupestres de diferents orígens i estils: l'art rupestre llevantí (abrics d'en Ramon d'en Bessó i Mas d'en Llort, d'entre 9.000 i 7.500 anys d'antiguitat))  i l'art rupestre esquemàtic (Portell de les Lletres, 7.500-4.000 anys).

Actualment aquest conjunt s'ha obert al públic gràcies a la participació de diverses institucions i l’IPHES n’ha estat l’assessor científic. Les visites són concertades a través del CIAR (Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades) i de l'Oficina de Turisme de Montblanc.

Mas d'en Llor

Una de les figures que es poden observar al Mas d'en Llort, a Montblanc - IPHES

Es tracta de petits espais naturals, al aire lliure, que han conservat les restes d'escenes i composicions de les últimes societats caçadores i recol·lectores, així com de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar les Muntanyes de Prades. A través de petites imatges, a vegades difícils d'observar, es pot esbrinar quines activitats realitzaven aquells homínids (com la recollida de mel), quin era l’entorn ecològic que els va acollir o els animals que els van acompanyar, alguns de salvatges com la cabres.

technorati tags: , , , , , , ,

22 Jul, 2013

Conferència sobre els hàbits culturals dels homínids de fa 500.000 anys, a càrrec de l'arqueòloga Marina Lozano

Mariana Lozano a Facebook i perfil professional

Serà el dimecres 24 de juliol a les 20.15 h al Museo de la Evolución Humana, a Burgos, coincidnt amb la seva participació a la campanya d'excavacions d'Atapuerca

El desgast dental dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos d'Atapuerca pot ajudar-nos a establir hàbits i conductes desenvolupats per aquests homínids fa 500.000 anys. Sobre això en parlarà l'arqueòloga Marina Lozano, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), en el transcurs de la conferència "Hàbits culturals d'un humà de fa 500.000 anys", que oferirà el dimecres 24 de juliol, a partir de les 20.15 hores, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos, dins del cicle "Charlando con los investigadores", que organitza aquesta entitat coincidint amb la campanya d'excavacions que es desenvolupa aquests dies a Atapuerca.

L'arqueòloga Marina Lozano

L'arqueòloga Marina Lozano, aquests dies excava al jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestres/IPHES

Resum

L'elevat desgast que presenten els premolars i molars dels homínids que van habitar a Atapuerca fa 500.000 anys, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, ens indica que tindrien una dieta mixta composta per aliments fibrosos que demanaven una masticació exhaustiva. A més, els aliments d'origen animal tindrien partícules de terra i pols adherides que incrementarien l'abrasivitat de la dieta. El fet que tots els aliments fossin ingerits crus també explica el desgast dental acusat.

D'altra banda, la dentició anterior (formada per incisius i canins) posseeix igualment un desgast molt elevat que no es pot explicar només per la abrasivitat de la dieta, ja que aquestes dents tenen un escàs paper en la masticació. Així doncs seria l'ús dels mateixos com a eina o tercera mà el que hauria ocasionat el desgast.

Les tasques realitzades per aquests individus amb ajuda de la dentició anterior estarien relacionades amb la manipulació de fibres vegetals, pells o tendons per exemple. Aquestes activitats les durien a terme al llarg de tota la vida, amb la qual cosa constitueixen un veritable hàbit cultural en aquesta espècie, ja que aquestes evidències també s'han trobat en altres fòssils europeus pertanyents a Homo heidelbergensis.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

8 Jul, 2013

Xerrada sobre les interaccions entre els homínids de la Sierra de Atapuerca i els animals herbívors i carnívors per obtenir els recursos del medi

A càrrec de la investigadora de l’IPHES, Rosa Huguet, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos

Aquesta arqueòloga es troba aquests dies participant en la campanya d’excavacions del Equipo de Investigación de Atapuerca

Humanos, ciervos y hipopótamos: estrategias e interacciones és el títol de la xerrada que oferirà Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que aquests dies participa en la campanya d’excavacions de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos. La conferència forma part del cicle ‘Charlando con los Investigadores’ de l’EIA, organitzat per l’esmentat museu.

Resum

La xerrada es centrarà en la interacció dels homínids amb el herbívors i els carnívors de la Sierra de Atapuerca al Pleistocè inferior (entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys), principalment per a la obtenció de carn. En aquesta línia, Rosa Huguet explicarà quines son les estratègies que els homínids utilitzen per fer-se amb les seves preses, així com altres recursos del medi on conviuen. S’ha observat que a capacitat dels homínids, fa que la competència entre aquests i els carnívors no sigui alta. 

Rosa Huguet

La investigadora Rosa Huguet excavant a Atapuerca - IPHES

Perfil

Nascuda a El Vendrell el 1972, actualment, és investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el 1997, va ser becària del programa de Formación de Personal Investigador del Ministerio de Educación y Ciencia al Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) i de l’Ayuntamiento de Madrid a la Residencia de Estudiantes (2001-2002). Posteriorment, va gaudir d’un ajut predoctoral i, més tard postdoctoral de la Fundación Atapuerca. Va fer el doctorat en Ideologia i poder en el món antic i medieval.

El maig del 2007 va presentar la Tesis Doctoral titulada “Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior”, dirigida pel doctor José Maria Bérmudez de Castro, professor d’Investigació del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i investigador del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) i pel doctor Carlos Díez de la Universitat de Burgos. Aquesta tesi va ser qualificada com excel·lent cum laude per unanimitat per part del tribunal que la va jutjar.

La seva línia d’investigació esta centrada en conèixer les estratègies de subsistència dels homínids que van viure a Europa durant el Pleistocè Inferior. L’estudi de les mateixes ens permeten saber, a través del registre arqueològic, l’articulació social i econòmica seleccionada pels diferents grups humans amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris que els permet reproduir-se com a grup. Per obtenir la informació, Rosa Huguet utilitza una metodologia zooarqueològica sobre les restes òssies d'alguns jaciments de la Sierra d'Atapuerca.

Actualment, aplica els seus coneixements en diferents projectes d’investigació relacionats amb les primeres ocupacions humanes a Europa: Cuenca de Guadix-Baza (Granada); Barranc de la Boella (Tarragona), Sierra de Atapuerca (Burgos) i en d’altres que tenen a veure amb el món dels neandertals: El Sidrón (Asturias) i Pinilla del Valle (Madrid).

technorati tags: , , , , , , ,

28 Jun, 2013

Per què som agressius?

Xerrada del paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, en el marc d’un curs sobre violència que es realitza a la UB

Intervindrà dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la UB, a Barcelona

web del curs i de Jordi Agustí

L’agressivitat i la violència en els nostres avantpassats: primats i homínids és el títol de la xerrada que oferirà el paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en el marc del curs Som una espècie violenta? Aproximació biològica i psicopatològica a l'agressivitat i la violència humanes, dins del cicle Els Juliols de la UB.

Jordi Agustí

Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

En la seva intervenció, Jordi Agustí es referirà a l’agressivitat en el món animal, com a mecanisme de supervivència. També parlarà sobre l’agressivitat intraespecífica lligada a la reproducció i el territori, tot fent un recorregut pel nostre llinatge evolutiu (Australopitecins, Homo erectus. Homo antecessor.  Homo heidelbergensis...) En aquest itinerari hi haurà una menció especial per a les evidències de canibalisme i l’art simbòlic.

technorati tags: , , , , ,

9 Jun, 2013

Conferència sobre els orígens del Neolític al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya

A càrrec de l’arqueòleg Lluís Batista, dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell  

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), impartirà la conferència Els orígens del Neolític al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya,  dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell.  

Lluís Batista a l'IPHES

L'arqueòleg Lluís Batista a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Resum intervenció

La nostra prosperitat social i tecnològica té el seu origen fa uns 11.000 anys, quan en algunes zones del Pròxim Orient, moguts per la necessitat, vam aprendre a dominar la natura mitjançant l’agricultura i la ramaderia. Aquest avanç va anar acompanyat de l’invent de la ceràmica, de la pedra polida, i de canvis de tota mena, des del tipus d’hàbitat fins a la necessitat de crear l’escriptura. A Catalunya aquestes innovacions arriben fa uns 8.000 anys, des del focus originari oriental.

A la xerrada es tractarà els inicis del Neolític al món i la seva difusió a les nostres terres.

 

technorati tags: , , , , , , , ,

22 Mai, 2013

Michael Barton, de la Universitat d'Arizona, imparteix una conferència a l'IPHES sobre les interaccions entre neandertals i sapiens

Utilitza models computacionals per experimentar sobre les conseqüències demogràfiques de determinats comportaments bioculturals

És una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals

pòster confe neandertals

"El destí dels neandertals" és el títol de la conferència que pronunciarà el professor Michael Barton, director del Center for Social Dynamics and Complexity i professor d'Antropologia a la School of Human Evolution and Social Change de la Universitat de l'Estat d'Arizona, el dilluns 27 de maig a les 13 h a la sala Abric Romaní de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El professor Barton ha publicat al llarg dels últims anys diversos articles sobre dades arqueològiques i models computacionals basats en agents per estudiar les conseqüències demogràfiques de la interacció biològica i cultural entre poblacions de neandertals i d'humans anatòmicament moderns durant l'Estadi Isotòpic 3, és dir, entre fa 60.000 i 27.000 anys abans del present.

 

 
Michel Barton

 

El professor Michael Barton

Aquests treballs suposen una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals. En aquest sentit, la modelització basada en agents permet avaluar de manera experimental el paper que determinats comportaments com la reproducció, l'ús del territori i la interacció social han jugat en la pervivència d'una població sobre una altra.

Durant la seva intervenció, mostrarà les possibilitats d'aquest tipus d'aproximació per a la comprensió de fenòmens lligats al comportament humà.

La conferència està promoguda pel grup de recerca de l'IPHES denominat COMPATHEVOL (COMplex PATHs to Human EVOLUtion), que té per objecte la modelització i l'estudi de Sistemes Complexos en Prehistòria.

technorati tags: , , , , , , ,

20 Mai, 2013

Anul•lada: Conferència sobre el Neolític a Xile, a càrrec de l’arqueòleg Lautaro Núñez

Webs relacionades: perfil i site a Google

PER PROBLEMES AMB LES CONNEXIONS AÈRIES EL CONFERENCIANT NO PODRÀ VENIR I S'HA SUSPÈS L'ACTE - Lamentem les molèsties

Lautaro Núñez Atencio, arqueòleg xilè, professor d’Història i Geografia de la Universidad de Chile i doctor en Antropologia de la Universitat de Tòquio, pronunciarà la conferència "Proyecto Tulan: Del Arcaico Tardío al Formativo Temprano. Un caso de "neolitización" en los Andes del Sur (Norte de Chile)",  dimarts 21 de maig a les 13 h, a la sala d'actes Abric Romaní, a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

El professor Lautaro es troba a Catalunya entre el 20 i el 25 de maig per participar al II Encuentro de Investigadores “Observando Chile desde la Distancia”, que se celebra a Barcelona i que compta amb el suport de l’IPHES, a través de Boris Santader, doctorand xilè que realitza una estada a aquest institut amb motiu de la seva tesi doctoral. A més, a l’esmentada trobada hi prendra part l’investigador de l’IPHES Xosé-Pedro Rodríguez, que ha estat convidat a la sessió plenària “Multidisciplinariedad y colaboración interdisciplinaria para el Futuro”.

Lautaro Núñez

Lautaro Núñez

Perfil professor Lautaro Núñez Atencio

És catedràtic de la Universidad Católica del Norte (Chile), on s’ha dedicat a l’estudi de l’Arqueologia i l’Antropologia de l’àrea andina i del nord de Xile. Entre les àrees en què desenvolupa la seva recerca es troba l'estudi de les primeres poblacions humanes a Sud-americà, l'emergència de complexitat social al nord àrid de Xile i la formació de xarxes d'interacció a la prehistòria andina.

Ha escrit més de 200 articles científics en revistes especialitzades i capítols de llibres, i dirigit o codirigit més de 50 projectes d'investigació finançats per entitats públiques xilenes i estrangeres.

L'any 2002, en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a investigador i acadèmic, li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia, per part del govern de xilè. Actualment, és acadèmic del programa de Doctorat en Antropologia de la Universidad Católica del Norte i investigador responsable del Proyecto Fondecyt 1130917, orientat a l'estudi de les primeres societats agrícoles i ramaderes d'Atacama, al nord de Xile.

technorati tags: , , , , , ,

6 Mai, 2013

Xerrada sobre cinc anys d’excavacions al Barranc de la Boella, a càrrec de l’arqueòleg Josep Vallverdú

“Els orígens del poblament humà d’Europa i els principals resultats de 5 campanyes d’intervenció arqueològica al Barranc de la Boella” és el títol de la xerrada que oferirà Josep Vallverdú, director d’aquest projecte de recerca que dirigeix l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 8 de maig a les 20 h al Castell de Masricart, ubicat a la Plaça del Castell, al terme municipal de La Canonja (Tarragonès).

Josep Vallverdú a la Boella

L’acte està organitzat per La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat, la Riera de la Boella – Història i Natura, l’organització cultural la Mina, l’Ajuntament de La Canonja i l’IPHES.

Resum

La conferencia donarà a conèixer les principals troballes i línies d’investigació dutes a terme entre 2007 i el 2012, sota la direcció de l’IPHES. Es presentaran les principals troballes paleontològiques i arqueològiques, encara que també es parlarà sobre la geologia i la cronologia del Barranc de la Boella.

D’altra banda, s’incidirà en l’estat actual sobre les investigacions relacionades amb els orígens del poblament humà a Europa i què pot aportar en aquest sentit la recerca que l’IPHES desenvolupa al barranc de la Boella.

Finalment, s’avaluaran els resultats del projecte d’investigació que es desenvolupa en aquest indret, que és alhora una oportunitat per divulgar què és l’evolució biològica i cultural, en el marc del municipi de la Canonja i de Catalunya.

20 Feb, 2013

Eudald Carbonell fa una xerrada sobre evolució i educació, a Burgos

Serà el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell 

Evolució i educació. Una adaptació cultural és el títol de la xerrada que oferirà l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos.

L'arqueòleg Eudald Carbonell, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta conferència forma part del cicle d'activitats Una altra Mirada a l'Educació, organitzat per alguns pares i mares de Freetime, un espai lúdic i educatiu gestionat per una cooperativa d'Iniciativa Social de la mateixa localitat que segueix un sistema d'ensenyament lliure basat en la pedagogia Montessori, entre altres, que contemplen una intervenció mínima del professorat en l'educació dels petits, afavorint el procés d'autoformació.

technorati tags: , , , , , ,

29 Gen, 2013

L’Ateneu Republicà de Tarragona acull una xerrada de l’arqueòleg Eudald Carbonell

  Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la xerrada titulada “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo,  dijous dia 31 de gener, a les 20 hores,  a la sala d'actes de la Cooperativa Obrera Tarraconense, al carrer Fortuny, número 23, a Tarragona, en el marc del cicle de conferències que organitza l'Ateneu Republicà d’aquesta ciutat i que estan són obertes al públic.

Eudald Carbonell amb restes d'Homo antecessor a Gran Dolina

Eudald Carbonell observant restes d'Homo antecessor, al jaciment de Gran Dolina, Atapuerca, on es van descobrir - Jordi Mestre/IPHES

Resum conferència

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , ,

28 Nov, 2012

L’Escola de Doctorat de Girona inaugura el curs amb una xerrada d’Eudald Carbonell

És dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior

  Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència titulada “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo en el marc de l’acte d’inauguració del curs 2012-13 per part de l’Escola de doctorat de la Universitat de Girona (ED). Serà dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior d’aquest centre universitari.

Eudald Carbonell

L'arqueòleg Eudald Carbonell

Resum conferència

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , , , ,

13 Nov, 2012

Conferències sobre art rupestre a Tarragona i a Valltorta, a càrrec de l’expert de l’IPHES Ramon Viñas

Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i expert en art rupestre pronunciarà dues conferències en els pròxims dies relacionades amb aquesta temàtica.

Ramon Viñas

L'investigador Ramon Viñas, en una imatge d'arxiu - IPHES

Dijous 15 de novembre, a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’art rupestre de Catalunya, 10.000 anys d'història gràfica.

Les Muntanyes de Prades és un interessant espai natural format per un extens entramat de serres i barrancades on es localitzen 40 conjunts amb manifestacions rupestres. Dos d’ells corresponen a l’estil llevantí i, la resta, a l’estil esquemàtic o abstracte. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Ramon Viñas farà un repàs didàctic per aquest conjunt. Tot just fa poc han començat les obres per habilitar alguns d’aquests abrics i que puguin ser visitables per a tots els públics. L’IPHES ha estat l’assessor de tot el procés.

 Cova Cavalls, a Castelló

Una de les representacions de la Cova dels Cavalls - IPHES

Divendres 16 de novembre, a les 11.30 h al Museu de la Valltorta (Castelló). L'art rupestre llevantí de la província de Castelló

Ramon Viñas es referirà a les característiques del conjunt del Maestrat de Castelló, on destaquen els abrics de Cova Remigia, el Cingle de la Mola Remígia, Les Dogues, la Cova Centelles, la Cova dels Cavalls, Cova del Civil i Cova dels Rossegadors, entre altres, centrant-se en els aspectes temàtics i tècnics, així com en les teories sobre el marc cronocultural en què es van concebre.        

technorati tags: , , , ,

13 Nov, 2012

L’arqueòleg Eudald Carbonell, pregoner de les Festes de La Sagrera, a Barcelona

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter 

L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’arqueòleg Eudald Carbonell, serà el pregoner de les festes de La Sagrera, a Barcelona. L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.

La seva participació en aquest acte coincideix amb les importants troballes arqueològiques que darrerament hi ha hagut al barri i que s’han posat al descobert amb les obres de l’AVE, i de les quals en parlarà, entre moltes altres coses.

La gata Ivanowa escolta atenta a Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, a La Nau Ivanow, el 2008- Xavier Basiana

La vinculació d’Eudald Carbonell amb La Sagrera es remunta a l’any 2008, amb motiu de la mostra IPHES Art que aquest institut va organitzar a la Nau Ivanow, i el dia de la inauguració va pronunciar una conferència. Posteriorment, el mateix centre de recerca juntament amb la Nau Ivanow i l’Associació de Veíns del barri van retre un homenatge al primatòleg Jordi Sabaté Pi, que durant 40 anys va viure a La Sagrera.

technorati tags: , , , , , , ,

7 Nov, 2012

Eudald Carbonell imparteix una conferència a Reus sobre com sortir de la crisi i una altra a Expominer, a Barcelona, sobre l’evolució humana

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, impartirà la conferència Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”, dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata, en el marc de TEDxReus, una plataforma que pretén promoure les bones idees.

Divendres dia 9, Carbonell serà a Barcelona per pronunciar la conferència inaugural d’Expominer, el saló dels minerals del qual n’és president. Aquesta intervenció tindrà lloc a la Fira de Barcelona, serà a les 10.30 h i porta per títol “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo”.

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell -Jordi Mestre / IPHES

TEDxReus – Dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata

Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”.

Resum:

Actualment estem entrant en els anomenats colls d’ampolla evolutius que poden comportar una important pèrdua d’espècimens d’Homo sapiens. A més, sobre l’actual crisi financera cavalca una crisi econòmica, social, política i ambiental. Per tant, estem davant d’una crisis estructural i sistèmica.

En aquests moments, a la nostra societat convergeixen tots els elements que ens poden portar cap a un camí de progrés o cap a un col·lapse. El futur està a les nostres mans.

Si no s’intervé de manera lògica i conscient, actuarà la selecció natural, i la socialització de la revolució cientificotècnica, que encara no hem metabolitzat, la pagarem socialment i econòmicament molt cara. Si volem evitar aquesta situació, hem de comportar-nos com a homínids evolucionats i ser capaços de treballar per assolir una nova consciencia d’espècie. En aquest procés, l’evolució responsable i el progrés conscient són fonamentals.

Expominer, divendres 9 de novembre, a les 10.30 h, a l’espai Viu la Geologia, a la Fira de Barcelona

mandíbula Sima del Elefante

Mandíbula d'Homo antecessor - Jordi Mestre/IPHES

“De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo

Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a  Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com explico al seu llibre El naixement d’una nova consciència.

technorati tags: , , , , , , ,

25 Oct, 2012

Conferència sobre més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca, a càrrec d’Eudald Carbonell

És divendres 26 d’octubre a l’Ateneu de Celrà en homenatge a un professor de l’institut de secundària d’aquesta localitat, Xavier Puig, mort l’any passat

Escrit d’Eudald Carbonell sobre Xavier Puig

Bloc personal Eudald Carbonellweb - Perfil a Facebook i Twitter

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante. 33 anys d’excavacions a Atapuerca, divendres 26 d’octubre a les 20 h, al Teatre de l’Ateneu de Celrà (Gironès) en homenatge a Xavier Puig, professor de Institut d’aquesta localitat mor l’any passat. Precisament, aquesta entitat juntament amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya són els coorganitzadors de l’acte.

El primer per l'esquerra és Xavier Puig, al seu costat, Eudald Carbonell, unes dècades enrere quan havien participat junts en algunes campanyes d'excavació - Arxiu personal d'Eudald Carbonell

Xavier Puig va ser professor del departament de ciències socials de l’Institut de Celrà des de la seva creació (1996) fins al seu traspàs ocorregut el setembre de 2011. Amb Eudald Carbonell mantenia una relació d'amistat perquè havien coincidit en diferents campanyes d'excavació arqueològica.

Resum xerrada

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. Al llarg de 33 campanyes d'excavació s’han obtingut restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Portada Nature mandíbula

La mandíbula del primer europeu va ser portada a Nature

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Entre les seves restes es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

technorati tags: , , , , ,