www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Mai, 2009

Taula rodona sobre la vigència de la teoria de l’evolució, amb la participació de l’investigador de l’IPHES Jordi Agustí

Es fa dilluns 11 de maig, a les 19 h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona

Accedeix al cartell

Darwin, l’evolució i la idea de progrés és el títol de la ponència que defensarà Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el transcurs de la taula rodona La vigència de la teoria de l’evolució (teniu el resum al final) que tindrà lloc dilluns 11 de maig, a les 19 h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, organitzada per aquesta institució en el marc del bicentenari del naixement de Darwin i els 150 anys de la publicació de la seva obra cabdal, L’origen de les espècies.

Jordi Agustí

L'investigador Jordi Agustí - IPHES

En la taula rodona també intervenen Andreu Segura, director de l’Àrea de Salut Pública de l’Institut d’Estudis de la Salut; Josep M. Comelles, catedràtic d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Joan Guix, director del Servei Regional de l’Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona.

Resum de la ponència de Jordi Agustí

DARWIN, L´EVOLUCIÓ I L´IDEA DE PROGRÈS

Des dels seus orígens darwinians, la teoria de l´Evolució ha estat inevitablement associada a l’idea de progrés. Ara bé, la idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, encara que en molts casos s’admet l’existència d´una certa tendència al progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. Bona part dels que rebutgen la idea de progrés biològic consideren que es tracta d´un concepte fortament influenciat per continguts culturals i ideològics sense base científica. En general, se’l considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l´evolució como un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava amb l´home. L´evolució del món orgànic apareixia llavors com el correlat biològic del progrés de la humanitat preconitzat pels ideòlegs de la primera revolució industrial (de la mateixa manera que les revolucions del globus de Cuvier apareixen com el correlat geològic de les intrincades revolucions socials de finals del segle XVIII). La idea de progrés evolutiu, doncs, ha estat desterrada del pensament biològic actual per causa de les seves innegables connotacions ideològiques.

Per la mateixa raó, però, no pot evitar-se la impressió que aquest rebuig frontal no està tampoc lliure d´una certa càrrega ideològica, encara que de signe oposat a l´anterior, i que es tradueix en afirmacions categòriques tels com que “el progrés és una idea nociva, culturalment influenciada, incontrastable, inoperativa i intractable” (Gould, 1988). Però pot ser que el tema del progrés evolutiu, malgrat els arguments d´autoritat de Gould, resulti al final un problema interessant des del punt de vista de la pròpia biologia evolutiva, un cop se li tregui la carrega cultural de tota mena que gravita sobre el tema. Evidentment, avui en dia ja no pot plantejar-se una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de “millor que” o “pitjor que” sobre la realitat empírica. Però del que si cal parlar, com hem vist, és de l´existència de direccions que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l´evolució.

technorati tags: , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: