19 Set, 2012
El reciclatge d’eines era ja un fet habitual fa 13.000 anys
Així s’ha vist amb l’estudi de peces procedents del jaciment El Molí del Salt
És la primera vegada que es fa un estudi sistemàtic d’aquesta mena sobre artefactes cremats
El reciclatge d’eines de pedra durant la Prehistòria ha estat un tema poc tractar tradicionalment degut a les dificultat per identificar aquesta pràctica en el registre arqueològic, ja que cal diferenciar dos moments en la seqüència de manipulació d’un objecte, separats per un interval durant el qual l’artefacte ha patit alguna mena d’alteració. Ara un estudi de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) demostra que el reciclatge d’eines era ja un fet habitual fa 13.000 anys (Paleolític superior). Així s’ha vist amb l’estudi de restes cremades procedents del jaciment El Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), essent la primera vegada que es fa una recerca sistemàtica sobre artefactes cremats. La investigació s’ha publicat al Journal of Archaeological Science.
Peces reciclades. Les línies remarquen la zona on s'ha efectuat el reaprofitament de les peces - IPHES
“Al Molí del Salt hem analitzat la pràctica del reciclatge a través dels artefactes cremats, ja que en aquests es pot identificar fàcilment quan s’ha produït una modificació posterior a l’exposició al foc”, comenta Manolo Vaquero, director de les excavacions que cada any es duent a terme en aquest jaciment i signant principal de l’article. “Al Molí del Salt aquesta aproximació es veu afavorida per l’alt percentatge de restes cremades que hi ha al jaciment, corresponen al Paleolític Superior final, amb una antiguitat de sobre 13.000 anys abans del present.
Els resultats obtinguts assenyalen que el reciclatge d’artefactes va ser un fenomen habitual durant el Paleolític Superior. Tanmateix, aquesta pràctica no es documenta de la mateixa manera a totes les classes d’artefactes. “L’ús d’eines reciclades és més comú en el cas de les activitats domèstiques i sembla associat a necessitats immediates”, puntualitza Vaquero. El reciclatge s’associa a un comportament expeditiu, una forma fàcil i ràpida de disposar d’una eina quan sorgeix la necessitat. En canvi, les eines emprades en la caça, com ara les puntes de projectil, no van ser gairebé mai fabricades a partir d’artefactes reciclats.
Excavacions al Molí del Salt la primavera passada - Jordi Mestre / IPHES
Un altre resultat important és que els artefactes dobles (és a dir, els que combinen dues eines en una mateixa peça) mostren una major incidència del reciclatge. Això indica que una part important d’aquests artefactes nos van ser concebuts des del començament com artefactes doble, sinó que primer es va fabricar una eina i la segona fou afegida posteriorment, quan l’artefacte va ser reciclat. Això indica que la història dels artefactes (és a dir, la seqüència de modificacions que han experimentat al llarg del temps) és fonamental per entendre la seva morfologia final.
L'investigador de l'IPHES Manolo Vaquero, director del projecte de recerca sobre El Molí del Salt - Jordi Mestre / IPHES
El reciclatge és important des de diferents punts de vista, comenta Manolo Vaquero. Per exemple, “té una importància econòmica, ja que incrementa la disponibilitat dels recursos lítics, espacialment en contexts d’escassetat. Quan es necessita una eina, no cal desplaçar-se fins als afloraments de matèria primera, que poden estar allunyats del lloc d’ocupació, sinó que es pot simplement agafar un artefacte que havia estat abandonat pels grups que havien ocupat el jaciment amb anterioritat. A més a més, es pot considerar un exemple de sostenibilitat en la gestió dels recursos”, assegura.
D’altra banda, és un factor important en la interpretació dels jaciments, ja que aquests esdevenen no només llocs on es pot viure, sinó també llocs d’aprovisionament de recursos, cosa que es pot veure intensificada degut a aquesta funció de lloc d’aprovisionament. Per altra banda, pot ser un factor de modificació i alteració dels jaciments, ja que alguns artefactes poden ser desplaçats des del lloc on van ser dipositats originalment o inclús els individus que busquen eines poden excavar o remoure sediments.
En tercer lloc, és important també per interpretar la morfologia dels artefactes, ja que la forma d’algunes eines pot ser el resultat de diferents episodis de modificació i no la conseqüència d’un disseny inicial. Això és molt significatiu sobretot des del punt de vista del valor cultural dels objectes, especialment en períodes com el Paleolític superior, en els quals es tendeix a assumir que la forma dels objectes es sempre el reflex d’una imatge mental ben definida.
Referència bibliogràfica
Manuel Vaquero, Susana Alonso, Sergio García-Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig, María Soto. “Temporal nature and recycling of Upper Paleolithic artifacts: the burned tools from the Molí del Salt site (Vimbodí i Poblet, northeastern Spain)” Journal of Archaeological Science, 39: 2785 – 2796, 2012.
technorati tags: Paleolithic , archeology , recycling , burned tools , reciclatge , reciclaje , PaleolÃtico , eines creamades , herramientas quemadas
