31 Jul, 2012
L’ús social de la tecnologia, un dels motors claus de l’evolució humana
Així es ressalta en una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Tot i el nostre origen primat, una sèrie de factors han propiciat la nostra singularitat respecte als nostres parents més pròxims, com els ximpanzés. Segons una tesi doctoral recentment presentada, la tecnologia és un dels motors claus de l’evolució humana. En aquest sentit, els comportaments apresos socialment, la nostra gran capacitat de sociabilitat i la cooperació han estat decisius per garantir l’èxit de la nostra espècie, Homo sapiens, que ha anat fent nous salts evolutius de la mà dels avenços tecnològics i els processos de socialització que han comportat.
Al centre de la imatge, Ignasi Pastó, autor de la tesi, amb el director de la mateixa, Robert Sala (el primer per la dreta), i els membres del tribunal, el dia de la defensa, el 7 de juny, al nou edifici de l'IPHES, la primera que es presenta en aquest espai. Jordi Mestre/IPHES
Aquestes són algunes de els qüestions que s’analitzen a la tesi doctoral Socialització tecnològica: L`Arqueologia Prehistòrica i l`estudi de la singularitat humana, d’Ignasi Pastó, coordinador de Recerca a l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La tecnologia, en un sentit general, ha estat estudiada des de molts punts de vista. Amb tot no hi ha molta informació sobre la seva importància en els contexts de socialització humana. Contribuir a omplir aquest buit ha estat l’objectiu d’aquesta recerca.
Així, per exemple, es constata com no n’hi ha prou en saber com funciona una eina i el seu ús individual, sinó que el més important és propiciar que el grup integri els beneficis del nou enginy, que ho comparteixi, cosa que implica un aprenentatge continuat que condueixi als processos de socialització, els quals fan que els homínids interactuïn i col•lectivament tinguin més èxit com a espècie. L’ús social de la tecnologia fa que constantment s’estableixi aquesta relació.
En tos els primats s’observa una propensió a aprendre i adoptar nous comportaments que esdevé altament adaptativa en la majoria de circumstàncies. Una cria de macaco (Macaca fuscata) remenant amb sa mare introduint-se en el maneig de pedres que li serviran per obrir nous. Wikimedia Commons
“Al gènere Homo, les pràctiques, els agents i els contexts de socialització poden haver estat molt diversos, però sempre han estat emmarcats en un context tecnològic”, observa l’autor de la tesi. Segons el seu estudi, les conseqüències d’experiències d’aprenentatge en un domini tecnològic van permetre una molt ràpida evolució del gènere Homo, canviant de manera irreversible, el nostre recorregut biològic i històric. Des d’aquest punt de vista, Ignasi Pastó explicita com al llarg del temps cada innovació tecnològica ha implicat una reorganització de les comunitats d’Homo tant en les seves estratègies socials, culturals com econòmiques, incrementant-ne alhora la seva sociabilitat. “L’arqueologia prehistòrica aporta un cos de dades empíriques per abordar aquesta qüestió, des dels mateixos orígens del gènere Homo”, afirma.
En aquesta línia es suggereix que al menys des de fa 1,8 milions d’anys aquest gènere va començar a desplegar el seu comportament ultra social tan particular. “Equipats amb habilitats tecnològiques, els nostres ancestres van desenvolupar unes formes de socialització sense precedents entre els seus congèneres”, insisteix Ignasi Pastó.
Aquest desenvolupament del gènere Homo sembla estar associat a una combinació ecològica d’espais en mosaic i oberts amb ambients de sabana. “L’adaptació a aquest ambient ens allunya del model bàsic primat, tan a nivell anatòmic (locomoció), metabòlic (canvi de dieta), com comportamental i social (socialització tecnològica)”, afirma l’autor del treball.
“Els espais oberts tenen uns requeriments d’organització diferents als d’entorns tancats. A més, les diferents pressions ecològiques obliguen també a canvis en el repertori tecnològic compartit amb els pànids. Tot això porta a Homo i/o als seus ancestres més immediats, els que ja s’han separat dels pànids, a modificar bona part dels seus comportaments”, assenyala.
D’aquesta manera, el comportament tecnològic serà transformat, anant més enllà de la tecnologia de percussió i de l’ús de bastons i pals que s’observa avui dia entre diferents primats no humans, cap a una tecnologia d’ascles de pedra tallada.
Els primers representants del gènere Homo, van continuar practicant la tecnologia de percussió que encara avui dia fan servir molts grups de primats, portant-la més enllà amb el desenvolupament de fils tallants, en un context d’aprenentatge i ús social. Francesc Riart
“La progressiva evolució d’una espècie omnívora –puntualitza Ignasi Pastó- que vivia majoritàriament en ambients forestals cap a un model comportamental similar al d’un carnívor social, però tecnològic, com sembla que era l’espècie Homo ergaster, es fa difícil d’entendre sense situar l’ús social de la tecnologia com a element adaptatiu”.
L’obertura a noves oportunitats de subsistència, que esdevé ja de forma continua a les diferents espècies del nostre gènere biològic, va conduint a les diferents espècies d’Homo cap el sostre de l’escenari territorial; com un predador de la part alta de la piràmide ecològica, molt específicament a partir d’Homo ergaster.
L’allargament de les estratègies vitals (Life History Pattern) amb l’augment de l’esperança de vida permet que la dispersió humana adquireixi una rellevància poc usual en el món animal, ja que també implica una dispersió tecnològica i dels usos socials associats als individus que utilitzen aquesta tecnologia, desenvolupant un sistema adaptatiu d’herència no genètica que comporta el transport d’un coneixement acumulat (knowledge-carrying) que esdevé irreversible. És el que s’anomena Efecte Trinquet (Ratchet effect). En definitiva, l’ús social de la tecnologia com un dels motors de l’evolució humana.
technorati tags: socialització , tecnologia , evolució humana , cooperació , arqueologia prehistòrica , aprenenttatge , Life History Pattern , Ratchet effect , knowledge-carrying , landscape
