www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Gen, 2012

El menú dels homínids d'Atapuerca i Bolomor, fa més de 300.000 anys, ja incloïa una gran varietat de preses

El repertori era molt ampli: processaven tant espècies de gran mida, com elefants o rinoceronts, fins a altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues

L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat

Així es demostra en una tesi doctoral presentada a la Universitat Rovira i Virgili, defensada per Ruth Blasco, investigadora d'aquest centre i de l'IPHES

defensa tesis

A la taula, Ruth Blasco, el dia de la defensa de la tesi a la URV - Jordi Mestre / IPHES

Saber quan els homínids van començar a tenir una dieta diversificada i quins factors van intervenir perquè això es produís és un dels principals temes zooarqueològics de discussió actual a Europa. Una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demostra que, fa més de 300.000 anys, el menú dels homínids que habitaven Atapuerca (Burgos) i especialment Bolomor (València) ja incloïa una gran varietat d'animals.

Així s'ha vist que el seu menú era molt ampli, ja que processaven tant espècies de gran mida, per exemple elefants o rinoceronts, com altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues. L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat.

Fòsils Atapuerca i Bolomor. Fauna estudiada a la tesi

Diferents exemples de restes de fauna estudiats en la tesi en les quals s'observen marques de tall i estries que avalen el consum per part dels homínids: a) incisions sobre una diàfisi medial d’Oryctolagus cuniculus (conill de bosc) procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València), b) diàfisi medial d'un húmer de còrvid procedent del subnivell TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos); c) marques de tall sobre una mandíbula d’Oryctolagus cuniculus procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor, d) visió estereoscòpica de les estries antropogèniques sobre un húmer i la cara ventral de la closca (placa lateral) de Testudo hermanni (tortuga mediterrània) procedent del nivell IV de la Cova del Bolomor. IPHES

L'autora de l'estudi, Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV, proposa l'existència d'una amplitud primerenca de la dieta humana a partir de l'anàlisi zooarqueològics de diferents conjunts arqueològics del Plistocè mig peninsular (concretament des dels 400.000 als 120.000 anys abans del present).

La Zooarqueologia com a disciplina pretén establir les relacions que existeixen entre els grups humans i els animals en el passat, a partir dels elements esquelètics que apareixen en els jaciments, ja que els homínids, igual que altres predadors, acumulen restes de les seves preses en refugis temporals o en campaments. "L'estudi d'aquestes acumulacions faunístiques, de les seves pautes de formació, naturalesa i composició, constitueix una base fonamental per conèixer el comportament humà del passat", apunta Ruth Blasco.

TD10 Gran Dolina

Excavacions al nivell TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Els materials estudiats en aquesta tesi, un total de 45.000 restes faunístiques, procedeixen del subnivell TD10-1 de Gran Dolina a Atapuerca, amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys, i dels nivells XVII, XI i IV de la Cova del Bolomor, amb una cronologia que abasta des dels 350.000 anys als 120.000 abans del present. La mostra inclou tant restes de petits animals (aus, tortugues, conills) com a grans, mitjans i petits ungulats (elefants, rinoceronts, cavalls, cérvols, etc.), així com carnívors (lleons, guineus o linxs).

"Les dades obtingudes han permès observar una diversitat comportamental rellevant entre els grups humans tant de TD10-1 com de la Cova del Bolomor. Aquestes variacions queden reflectides no només en l'espectre de preses que els homínids són capaços d'explotar, sinó també en la varietat d'estratègies d'obtenció que són capaços d'exercir", observa Ruth Blasco. "Aquestes estratègies van des de la carronya fins a la caça complexa, passant per l'obtenció individual d'ungulats i la possible captació en massa en el cas dels lagomorfs d'alguns nivells de Bolomor", afegeix.

excavació a Bolomor

Treballs d'excavació a Bolomor en una imatge d'arxiu - Cedida Equipo de Investigación de Bolomor

"Tant les ocupacions curtes com les relativament perllongades en el temps, semblen contenir una diversitat major d'espècies com a resultat dels múltiples esdeveniments que reflecteixen l'espontaneïtat d’aturades en el camí o, per contra, com a resultat de l'amplitud de recursos que comporta la permanència d'un grup en un mateix enclavament”, apunta Ruth Blasco.

Transformacions en la dieta

La mateixa investigadora considera que, en aquest sentit, és possible que hi hagi nombroses transformacions en la dieta dels grups humans que podrien arrencar des de moments molt primerencs. A partir de les dades obtingudes en aquesta tesi, els canvis en l'alimentació no semblen ser lineals en el temps i en l'espai, sinó que semblen estar condicionats per la diversitat comportamental, el patró ocupacional i les característiques pròpies del medi on es desenvolupen els diferents grups humans del territori europeu.

"Fins ara, els elements utilitzats per explicar el canvi en la dieta humana a partir del Paleolític superior a Europa i Pròxim Orient s'havien relacionat subseqüentment amb el Comportament Humà Modern i per tant amb Homo sapiens", assegura Ruth Blasco. No obstant això, diversos d'aquests elements semblen observar-se en alguns conjunts europeus del Plistocè mitjà i inicis del superior (pre-neandertals i neandertals). En aquest sentit, els elements faunístics que defineixen la "modernitat" en el comportament humà podrien estar presents des de moments primerencs a Europa.

Breu perfil

Ruth Blasco es va llicenciar en Història per la Universitat de València al juny del 2003. Durant els anys d'universitat no només va participar en jaciments valencians, com la Cova del Bolomor (dirigida pel Dr Josep Fernández Peris del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València), sinó que va començar les seves excavacions sistemàtiques a la Sierra d'Atapuerca .

Codirectors de la tesi i membres tribunal

Codirectors de la tesi, l'autora, membres del tribunal i suplents. D'esquerra a dreta: Valentín Villaverde, Clive Finlayson, Jordi Nadal, Eudald Carbonell, Ruth Blasco, Josep Fernández Peris i Jordi Rosell. Jordi Mestre / IPHES

Posteriorment, va cursar el doctorat de Quaternari i Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i va obtenir el Diploma d'estudis avançats i llicenciatura amb grau el 2006, per al desembre del 2011 defensar l'esmentada tesi doctoral.

Com a investigadora de l'IPHES participa en diferents projectes de recerca relacionats amb el comportament dels homínids del Plistocè mig liderats per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director d'aquest centre. També forma part de l'equip d'investigació de Bolomor, adscrit al SIP (Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València), Atapuerca, Coves del Toll-Teixoneres, Qesem Cave i Gibraltar.

Ha realitzat nombroses publicacions relacionades amb la Zooarqueologia i Tafonomia que van des de l'experimentació i la seva aplicació arqueològica fins a la documentació i interpretació de les estratègies de subsistència dels grups humans del Plistocè mitjà en revistes no només d'àmbit local sinó també internacional com Journal of Human Evolution, Journal of Archaeological Science, Quaternary Science Review, Quaternary International, Comptes Rendus Palevol, etc.

Ha realitzat els seus estudis predoctorals com a becària del programa FI de la Generalitat de Catalunya finançat amb Fons Social Europeu i amb l'ajut econòmic per a estades fora de Catalunya BE-DGR 2007.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: