www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

1 Des, 2011

Neurones que retenen trets propis dels primers anys de vida a l’edat adulta, i amb una activitat elevada, podrien afavorir l’aparició de l’Alzheimer

Estan relacionades amb la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social

Aquest fet pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral

Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology

Un estudi dut a terme per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) demostra que durant l'evolució cerebral humana s'ha produït una adaptació consistent en la retenció de característiques juvenils en l'edat adulta en neurones pertanyents a àrees d'associació del còrtex cerebral. Aquestes són les que integren els sentits i estan relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social. Aquestes neurones, en el cas dels humans, i a diferència d’altres primats com els ximpanzés, mantenen a l’edat adulta una elevada activitat, plasticitat sinàptica (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia per fer funcionar el cervell) que els hi pot causar stress oxidatiu afavorint l’aparició de malalties com l’Alzheimer. Aquesta constatació pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral.

Àrees cervell humà

Imatge en la que es mostra el còrtex cerebral amb les diferents àrees primàries i d'associació dels humans - IPHES

Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology, que el signen Enric Bufill, neuròleg de l'Hospital de Vic i col·laborador d’aquest institut; Jordi Agustí, biòleg evolutiu i professor de investigació ICREA a l' IPHES,  i Rafael Blesa, cap del Servei de Neurologia de l' Hospital de Sant Pau de Barcelona. Els tres investigadors han dut a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva, no és un treball experimental, dels estudis realitzats en els últims anys sobre diferències entre cervells d'humans i primats no humans, tant del desenvolupament com funcionals, estructurals i d'expressió genètica.

Neurona i connexions

Figura d'una neurona humana i les seves connexions (sinapsi) - IPHES

Durant el desenvolupament cerebral, en la infància, tots els mamífers presenten una elevada activitat i plasticitat sinàptiques en l'escorça cerebral, cosa que minva en forma important en arribar a l'edat adulta. En l'ésser humà també es dóna aquest fenomen, però en certes zones del còrtex cerebral, com el "brain 's default mode network" (la part que segueix en activitat mentre estem desperts però en repòs), aquesta disminució és poc important, per la qual cosa pot dir-se que “les neurones pertanyents a aquestes zones conserven característiques juvenils en l'edat adulta, cosa que es coneix com a neotènia neuronal”, afirma Enric Bufill.

El "brain 's default mode network" intervé en la capacitat de viatjar mentalment en el temps, és a dir en la planificació i la memòria, i també en la intel·ligència social, l’aprenentatge i la imaginació. “Considerem, per tant, que la retenció d'aquests trets neotènics neuronals a l'etapa adulta –afegeix- constitueix una important adaptació que es va produir durant l'evolució cerebral en els homínids i que va permetre un increment d’aquestes capacitats”.

Enric Bufill

El neuròleg Enric Bufill, coautor de l'estudi - IPHES

“L'altre sorpresa que ens vam emportar –prossegueix Bufill- va ser veure que les neurones que retenen aquestes característiques juvenils a l'edat adulta són també les que més aviat, i en major proporció, es veuen afectades quan sorgeix la malaltia de l’Alzheimer. Això es suggestiu de que aquesta malaltia, que per altra part és exclusivament humana,  podria tenir una relació, directa o indirecta, amb l'augment d'activitat i plasticitat sinàptica i l'increment del metabolisme neuronal, cosa que podria tenir en el futur implicacions terapèutiques i que pot ajudar també a entendre millor l'envelliment cerebral, doncs la major activitat sinàptica implica un major metabolisme neuronal i, per tant, la possibilitat de patir un major estrès oxidatiu a mesura que avança l'edat. Diversos estudis han associat l’Alzheimer, i altres malalties neurodegeneratives, amb aquest tipus d’estrès i investigacions recents mostren que la major part de les lesions associades a la malaltia d'Alzheimer es produeixen en el "brain 's default mode network".

Aquestes malalties, exclusivament humanes, podrien ser, per tant, el preu a pagar per la nostra longevitat i les nostres avançades capacitats cognitives.

Referència bibliogràfica

Bufill, E., Agustí, J., Blesa, R., 2011. "Human Neoteny Revisited: The Case of Synaptic Plasticity". American Journal of Human Biology. 23: 729-739-284.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: