www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

1 Feb, 2011

Membres de l’IPHES participen al Congrés Internacional Xarxes al Neolític

Es realitza del 2 al 4 de febrer a Gavà i Bellaterra (Barcelona)

Presenten treballs sobre l’absència de població en els moments previs de l’arribada de les comunitats neolítiques al nord-est de la Península ibèrica

L’art rupestre com a mitjà de comunicació que reflecteix els canvis socials i culturals d’aquell període és una altra de les recerques que es donen a conèixer

ProgramaWeb congrés

On era la gent? L’absència de població en els moments previs de l’arribada de les comunitats neolítiques al nord-est de la Península ibèrica i l’art rupestre com a mitjà de comunicació que reflecteix els canvis socials i culturals d’aquell període és una altra de les recerques que membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) donen a conèixer en el marc del Congrés Internacional Xarxes al Neolític, que es realitza del 2 al 4 de febrer a Gavà i Bellaterra (Barcelona), organitzat per l’Ajuntament de Gavà, el Museu de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Cativera

La Cativera (El Catllar - Tarragona), on excava l'IPHES, és un bon jaciment per estudiar les darreres comunitats caçadores i recol.lectores, així com el pas del Plistocè a l'Holocè (13.000 - 8.500 anys abans del present) - Josep Maria Vergès / IPHES  

L’objectiu és debatre els possibles contactes que van mantenir les diferents comunitats neolítiques. Hi pren part personal investigador procedents de les penínsules Itàlica i Ibérica, del Magreb, del sud de França i de les diferents illes d’aquesta part del Mediterrani, així com de les seves respectives àrees d’influència. Per part de l’IPHES faran públics els seus estudis Juan Ignacio Morales, Ramon Viñas, Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, juntament amb experts d’altres centres.

RESUMS

La transició Mesolític - Neolític On és la gent?

Joan Ignacio Morales i Xavier Oms

En aquesta comunicació fem una revisió de la informació arqueològica existent per al Holocè inicial, descrivint una absència de població total al nord-est de la Península Ibèrica durant els moments previs a l'arribada de les comunitats neolítiques. Aquest buit en el registre, de pràcticament mil anys, pot ser entès de diverses maneres: com una absència real de població, falta de recerca, o una construcció arqueològica fruit de fenòmens tafonòmics.

Si com nosaltres plantegem la causa és l'absència real de població (entre 8.500-7.500 anys calç BP) qualsevol plantejament sobre la neolitització que atorgui un paper protagonista als grups de caçadors - recol·lectors locals ha de ser desestimat. En definitiva, quan els grups neolítics van arribar al litoral català es van trobar amb un territori que ja estava despoblat i no van haver de interaccionar amb altres grups.

Estudi de les restes lítiques de la Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) entre 5220 i 1660 cal BC. Anàlisi arqueopetrológico de les matèries primeres silícies i les possibles àrees de captació.

Juan Ignacio Morales, Xavier Oms, Xavier Mangado

S'analitzen les característiques del conjunt lític en un jaciment de difícil accés i d'ocupació puntual. A la Cova Colomera durant el Neolític i el Bronze inicial es duen a terme ocupacions relacionats amb la estabulació de bestiar o l'emmagatzematge d'excedent agrícola. Comprenent les característiques de les eines lítiques recuperades es pot observar la gestió i l'ús d'aquestes fora d'entorns domèstics d'aquests grups semi-sedentaris.

Posteriorment s'analitza la procedència geològica dels materials tallats, a fi de comprendre la gestió realitzada per aquestes comunitats del seu entorn, i les possibles rutes de mobilitat existents per a la captació de recursos abiòtics.

Ramon Viñas - Muntanyes de Prades

                         Ramon Viñas, dalt de l'escala, a les Muntanyes de Prades estudiant pintures rupestres - Cedida Albert Rubio

La Pintura Rupestre durant el procés de neolitització a Catalunya.

Ramon Viñas, Josep Mª Vergès,  Marta Fontanals i Albert Rubio

A Catalunya es conserva un important patrimoni d’art rupestre que reflecteix la presència de vàries tradicions pictòriques. Per una part, l’anomena’t conjunt d’art llevantí —definit per figures naturalistes i estilitzades d’origen preneolític— caracteritzat per una temàtica centrada en la caça y la recol•lecció; i per l’altra, un art esquemàtic —integrat per figures simplificades i elements abstractes— que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del Neolític.

Aquests canvis, fa uns 8.000 anys, varen suposar per les societats caçadores-recol•lectores l’ inici d’un procés de transformació gradual de gran transcendència —econòmica, cultu technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: