www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Gen, 2011

Càceres va ser un dels refugis climàtics més càlids durant el darrer període glacial fa quasi 18.800 anys

Tindrien un clima de tipus mediterrani, similar a l’actual a la zona.

Un estudi demostra també l’alt grau de mobilitat d’aquells homínids

La Cueva de Maltravieso és coneguda pel seu conjunt d’art parietal del Paleolític superior, però les excavacions arqueològiques que d’una manera sistemàtica es desenvolupen des del 2001, a càrrec de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, del qual forma part l’IPHES – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), demostren , a més, que Cáceres, ciutat on es troba ubicada, va ser durant el darrer període glacial, i segons les dades paleoecològiques obtingudes a la Sala de las Chimeneas de l’esmentada cavitat, un dels refugis climàtics més càlids,  fa quasi 18.800 anys. Eren, a més, homínids amb una gran capacitat de mobilitat pel territori, segons es constata en les darreres investigacions que s’han donat a conèixer recentment.

Excavacions a la Sala Chimeneas

Excavacions a la Sala de las Chimeneas, en una imatge d'arxiu- Jordi Mestre / IPHES

La bonança de l’entorn de la Cueva de Maltravieso ve determinada per la seva localització geogràfica, al sud-oest de la Península ibèrica. La zona càrstica en la que es  troba (el Calerizo de Cáceres), està vorejada per zones granítiques amb la presencia de varis rius i la proliferació d'aiguamolls. L’existència d’aquests dos medis va proporcionar una àmplia varietat de recursos per garantir la subsistència als diferents grups d’homínids que en un moment o altre van habitar aquesta àrea.

Els resultats antracològics (estudi dels carbons fòssils) basats en les restes trobades a la Sala de las Chimeneas han indicat la presència d’un pinar de tipus mediterrani obert acompanyat d’espècies arbustives. Durant el període investigat, a la meitat nord de la Península ibèrica s’identifiquen habitualment pins de muntanya, cosa que denota un clima fred, però en zones litorals i zones meridionals s’han documentat refugis.

Les dades antracològiques s’han contrastat i complementat, per exemple, amb l’anàlisi dels micromamífers els quals han indicat un medi d’espais oberts amb certa cobertura vegetal, un ambient humit, amb cursos d’aigua estables a les proximitats de la cavitat i un clima de tipus mediterrani, similar a l’actual a la zona.

Exterior Maltravieso

Exterior de la Cueva de Maltravieso - Jordi Mestre / IPHES

Alhora, s’ha documentat, gràcies a la informació que han proporcionat la zooarqueologia i la tafonomia, una activitat antròpica que suggereix un origen múltiple i complex del registre. Per exemple, s’han trobat petxines marines, que s’haurien obtingut a la costa atlàntica, a uns 300 km de la Cueva de Maltravieso, i restes de sílex que s’haurien obtingut en una àrea de captació localitzada a uns 80-150 km de Càceres. D’aquí s’infereix un alt grau de mobilitat per part dels homínids i la possibilitat d’intercanvis entre diferents grups

Referència article

A. Canals, A. Rodríguez-Hidalgo, L. Peña, E. Mancha,M. García-Díez, S. Bañuls, I. Euba, J. M. López-García, N. Barrero, L. Bermejo, F. J. García, D. Mejías, M. Modesto, A. Morcillo, V. Aranda y E. Carbonell

Nuevas aportaciones al Paleolítico superior del suroeste peninsular: la cueva de Maltravieso, más allá del santuario extremeño de las manos a EL PALEOLÍTICO SUPERIOR PENINSULAR. NOVEDADES DEL SIGLO XXI, Barcelona 2010. pp: 199-218.

technorati tags: , , , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: