www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Ago, 2010

Troben zones d’habitació de neandertals que van viure a l’Abric Romaní fa uns 55.000 anys, una troballa molt poc documentada

La campanya d’aquest estiu, que finalitza el dia 26, ha posat al descobert 13.000 nous fòssils, entre ells noves empremtes de fusta i nous fogars

Per primer cop s’ha efectuat a l’Abric Romaní un intents mostreig d’estructures de combustió que podrien ser vàlides per obtenir datacions del jaciment

Nivell O Abric Romaní

Vista general de la zona intervinguda aquest agost. Es tracta del nivell O, ubicat sota un capelló i en la part més propera a la paret de l'abric del jaciment - Jordi Mestre / IPHES

L’excavació que aquestes dies es desenvolupa a l’Abric Romaní (Capellades), a càrrec d’un equip dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha posat al descobert àrees d’habitació molt protegides, nous fogars i empremtes de fusta, així com nombroses peces d’indústria lítica. En total, 13.000 nous fòssils que confirmen la importància d’aquest jaciment per conèixer les societats neandertals que van viure en aquest indret fa uns 55.000 anys.

““Les característiques de la superfície excavada, amb uns dipòsits de calcarenites que es fan més espessos cap a la paret, recorden a les basses que omplien l’antiga coveta Ripoll, situada dins mateix de l’Abric. Aquests llocs tant protegits, que estan cap a la zona del sud geogràfic del jaciment, poden ser zones d’ocupació molt intensa, molt notablement com a àrees d’habitació, molt poc documentades en les comunitats neandertals”, ha indicat Eudald Carbonell, director de l’excavació.

“Aquest fet, ha evidenciat la necessitat d’ampliar la superfície d’excavació del nivell O de l’Abric Romaní, de 55.000 anys d’antiguitat i, per tant, ens obliga a redefinir l’extensió de la mateixa de cara a la campanya del pròxim any”, ha afegit Josep Vallverdú, arqueòleg i membre de l’IPHES.

Josep Vallverdú

Josep Vallverdú classificant restes d'indústria lítica, a l'Abric Romaní, trobades aquestes dies - Jordi Mestre / IPHES

D’altra banda, s’han posat al descobert nombroses peces lítiques en el mateix nivell que les àrees d’habitació. Respecte a les trobades en campanyes anteriors s’observa un canvi tecnològic important perquè és fa molt més present i generalitzada la talla levallois;  aquesta tècnica consisteix en realitzar extraccions d’ascles del nucli de la pedra.

També es detecta cert augment de la freqüència de seqüències laminars, així com l’abundància de nuclis de sílex i les nombroses roques compactes com la calcària lacustre i sorrenques tallades i fragmentades, que s’haurien utilitzat per a treballs específics com la manipulació de la fusta. El grup de restes de sílex més abundant és de petites dimensions i molts d’ells s’han localitzat a dins els fogars sense cremar, “cosa que significa que s’han dut a terme petites talles in situ”, assenyala Josep Vallverdú.

Les restes faunístiques són molt fragmentades i sovint cremades. Bàsicament s’han documentat restes òssies i dentàries de cèrvids i bòvid. En tot cas, “el conjunt de restes animals és relativament baix si el comparem amb les restes lítiques”, observa Josep Vallverdú.

Les empremtes de fustes han estat identificades tant en incrustacions de travertí com en calcarenites. Entre les noves troballes sembla que hi ha una traça en calcarenita amb una configuració que la fa susceptible de ser un artefacte, possiblement una safata: “ Es tracta d’una resta amb una forma rectangular d’uns 30 x 40 centímetres”, indica el mateix investigador.

Fogar

Exemple de fogar gran amb molts episodis d'ús i que conté abudants restes de petita grandària, especialment restes de sílex no creamades - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa als fogars, són sis estructures planes amb algunes pedres, alguns de dimensions petites, d’entorn a 20 cm de diàmetre, i dos més que són molt grans, de fins a 4 metres quadrats. “La gran preservació de la zona de la paret excavada permet contemplar que moltes d’aquestes extenses llars contenen petits fogars elementals de 20 cm de diàmetre. Molts d’ells són localitzats en concavitats preexistents o fins hi tot modificant el substrat”, explica Vallverdú.

També s’han registrat forats amb unes dimensions característiques dels anomenats forats de pal, ja descoberts l’any passat, en algunes estructures de combustió; de fet són petits fogars que poden sustentar alguna cosa i per exemple, poder coure carn. Finalment, s’han descobert, petits fogars de 10 cm de diàmetre, aïllats i en grups, amb molt pocs carbons, i ara caldrà estudiar-ne la seva utilitat.

D’altra banda, per primer cop s’ha efectuat a l’Abric Romaní un intents mostreig d’estructures de combustió i tasques de dibuix, per comprovar la seva validesa per a futures anàlisis arqueomagnètiques, és a dir, “les materials cremats poden conservar senyals de magnetisme ambiental que ens poden anar molt bé per tenir dades sobre les temperatures de cocció, així com per establir datacions relatives del jaciment”, indica Josep Vallverdú.

La intervenció arqueològica a l’Abric Romaní s’ha dut a terme des dels dies 6 a 26 d’agost. Els integrants de l’equip d’excavació pertanyen a distintes universitats de l’Estat espanyol i d’altres països com Algèria, Itàlia, França i Estats Units. Hi ha pres part un total de 67 persones, dividides en dos torns al llarg de la campanya.

technorati tags: , , , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: