El bloc de les activitats de l'IPHES

15 Ago, 2010

• Hi ha similitud entre els paisatges de la Sima del Elefante i Gran Dolina d'Atapuerca i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León d'Orce

 

• Els homínids de fa un milió d'anys sabien adaptar-se tant a zones més seques del sud de la Península Ibèrica com a les àrees més plujoses i humides del nord

• La base de la investigació ha estat l'estudi, per primera vegada, de 12.000 restes òssies d'amfibis i rèptils de la Sima del Elefante, d'1,3 milions d'anys

El jaciment de la Sima del Elefante, a la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), és famós per haver proporcionat l'any 2007, en el nivell TE9, les restes d'un homínid considerat fins al moment com el més antic d'Europa occidental, amb una antiguitat aproximadament d'1,2 milions d'anys, i corresponent a Homo antecessor. A causa d'aquest fet, s'ha efectuat un important esforç per procedir a la reconstrucció dels paisatges i de les condicions climàtiques en les quals vivien aquests homínids.

 

En aquesta línia, un equip científic, entre els quals hi ha cinc membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Hugues-Alexandre Blain, Rosa Huguet, Juan Manuel López, Maria Benassar  i Eudald Carbonell, publica ara en el Quaternary Science Reviews una investigació en la qual s’assegura quel'espècie Homo antecessor, que habitava en aquella època l'actual Península ibèrica, va gaudir d'un clima càlid similar al d’ara, cosa que li va propiciar una diversitat de grans mamífers per caçar. A més, hi ha similitud entre els paisatges de la Sima del Elefante i Gran Dolina d'Atapuerca i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León d'Orce, tots ells jaciments d'una cronologia similar. De la mateixa manera, es pot afirmar que homínids de fa un milió d'anys sabien adaptar-se tant a zones més seques del sud de la Península Ibèrica com a les àrees més plujoses i humides del nord.

 

 

Algunes de les restes de fòssils de rèptils i amfibis que s'han estudiat en aquesta investigació - IPHES

Les associacions de microvertebrats, ben representats al llarg de la seqüència dels nivells inferiors de la Sima del Elefante, són un bon indicador de les condicions ambientals i climàtiques del passat. Fins ara,només un estudi preliminar havia estat realitzat a partir de les restes d'insectívors (musaranyes, talps, eriçons, etc.). En aquesta nova publicació, "s'han estudiat, per primera vegada, 12.000 restes òssies d'amfibis (tritons, gripausi granotes) i rèptils (llangardaixos i serps) dels nivells inferiors de la Sima del Elefante", puntualitza Hugues-Alexandre Blain, autor principalde l'article. Almenys, 17 taxons (grup d’organismes emparentats) han estat identificats (dos urodels, vuit gripaus i granotes, dos llangardaixos, un ànguid i quatre serps), "el que correspon a una diversitat bastant alta per a una associació fòssil, cosa  que indica unes condicions climàtiques benignes", afegeix.

 

 

Hugues-Alexandre Blain, autor principal de l'article, analitzant fòssils al laboratori - Jordi Mestre / IPHES

Com aquestes espècies no difereixen de les que es troben avui en dia a la Península ibèrica, permeten reconstruir (i quantificar) el paisatge i el clima del Plistocè inferior, utilitzant una comparació directaamb la seva distribució en els ecosistemes actuals.  Així doncs, "els resultats apunten que les temperatures eren iguals o lleugerament més càlides que actualment, a la zona de Burgos, per als nivells on són presents els homínidsi que les precipitacions eren més abundants. El paisatge estava constituït per zones obertesal llarg de la seqüència de la Sima del Elefante, amb la presència de zones humides pròximesa les coves de la Sierra de Atapuerca i la predominança de prades humides ide boscos oberts," comenta el mateix investigador.

Els resultats obtinguts amb l'estudidels rèptils i amfibis coincideixen amb les dades aportades pels fòssils demamífers grans i petits així com per la palinologia.

Comparat amb els altres jaciments de la Península ibèrica amb presència humana, les condicions climàtiques reconstruïdes per a la Sima del Elefante s'assemblen molt a les del nivell Aurora (780.000 anys) del jaciment de Gran Dolina a laSierra de Atapuerca, on es van descobrir per primera vegada restes de l'espècie Homo antecessor associades a indústries lítiques imarques de tall contemplades a la superfície dels ossos de grans mamífers i d'humans, sent aquesta la prova més antiga de canibalisme.

Si es compara la Sima del Elefante i Gran Dolina amb els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva3, ubicats aquests últims a la Conca de Guadix-Baza (Orce,Granada), que han proporcionat unes eines lítiques considerades com les més antigues d'Europa, d'aproximadament 1,3 milions d'anys, "s'observen similituds amb els llocs freqüentats per aquests primers europeus, tenint en comúuna bona representació d'espais boscosos i de zones de ribera de rius o llacs. D'altra banda, aquesta comparació entre Atapuerca i Orce -precisa Hugues-Alexandre Blain-posa de manifest la capacitat d'adaptació d'aquests homínidsa entorns variats, ja que són capaços de sobreviure tant als paisatges més secsdel sud de la península ibèrica com en àrees més humides i plujoses del nord peninsular".

Això sí, "eren paisatges caracteritzats per zones obertes (tant seques com humides), però sempre pròximesa àrees boscoses i a punts d'aigües importants. Podem suposar queaquests entorns constituïen unes condicions molt favorables per mantenir una alta diversitat de grans mamífers (la qual cosa implicava bons territoris de cacera) i també que la proximitat dels boscos els permetia amagar-se i escapar dels grans carnívors", conclou Blain.

technorati tags: clima , paleoambient , reconstrucció paisatge , restitució paleoambiental , jaciments , primers europeus , homínids , Península ibèrica