www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Jun, 2010

L’IPHES demostra que fa 350.000 anys els homínids d’Atapuerca ja podien caçar gran lleons

Un dels temes de la Prehistòria que més literatura científica ha generat és l’acció dels grans carnívors i la seva relació amb els homínids, una línia de recerca en la què hi té àmplia trajectòria l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). En aquest context, una investigadora d’aquest centre de recerca, Ruth Blasco, és l’autora principal d’un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science on es demostra que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó. “El treball demostra que els homínids d’aquell període tenien uns sistemes d’organització social, i fins i tot una capacitat d’improvisació, força avançats, que els convertia en caçadors exitosos. Per tant, podem dir que estaven situats al cim de la cúspide de la piràmide tròfica, de manera similar o fins i tot superior al altres grans caçadors, com per exemple els lleons”, assegura l’autora del treball.

Ruth Blasco

La jove investigadora de l'IPHES, Ruth Blasco - Jordi Mestre / IPHES

L’article també està signat per Jordi Rosell, investigador de l’IPHES, i els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell (alhora director d’aquest institut), José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, que han col·laborat en l’estudi.

La investigació es basa en les restes fòssils trobades al nivell 10 de Gran Dolina. Es tracta de les restes d’un lleó de les cavernes (Panthera leo fossilis). Les marques de tall que se li han observat suggereixen que els homínids van extreure les vísceres contingudes en la seva caixa toràcica. “Generalment –puntualitza Jordi Rosell- tots els carnívors caçadors comencen a consumir a les seves preses per les vísceres. Per tant, les marques d’evisceració indiquen que els homínids van ser els primers a accedir al cos del lleó, abans que ho fessin altres carnívors, i que probablement van ser els responsables directes de la seva mort”.

Enrique Baquedano, codirectors Atapuerca i Jordi Rosell

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Enrique Baquedano, Juan Luis Arsuaga, Jordi Rosell i José Luis Bermúdez, a Atapuerca durant la presentació del llibre - Jordi Mestre / IPHES

La publicació d’aquest article ha coincidit amb l’anunci de que Tarragona, on té la seu l’IPHES, acollirà el 2011 un congrés internacional sobre la relació dels homínids i els grans carnívors, coorganitzat per aquest institut i el Museo Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) que dirigeix Enrique Baquedano. Precisament, alguns dels referents per estudiar aquest fet són les Coves del Toll de Moià (Bages), els propis jaciments d’Atapuerca o els del Calvero de la Higuera de Pinilla del Valle (Madrid), on l’IPHES hi desenvolupa un paper important.

Portada

Portada del nou llibre de Zona Arqueológica - IPHES

Fruit de tota aquesta activitat a l’entorn de l’estudi d’aquesta problemàtica es va signar un conveni de col·laboració entre l’IPHES i el MAR. És en aquest marc sorgeix el llibre Zona Arqueológica. Actas de la Primera Reunión de Científicos sobre cubiles de hienas y otros grandes carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la península Ibèrica, presentat dijous 24 de juny a Atapuerca on es recopilen les aportacions d’aquesta trobada que es va celebrar el gener de 2009 a Alcalá de Henares (Madrid), sota la codirecció d’Enrique Baquedano i Jordi Rosell. Aquella fita va portar per títol 1a Reunión de científicos sobre cubiles de hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibèrica, al qual van acudir gran part del personal investigador expert en aquesta problemàtica i pertanyents a disciplines molt diferents.

Autors llibre

Autors del llibre amb els codirectors del Projecte Atapuerca, 24 de juny a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Va ser la primera vegada en què s’analitzava de forma conjunta el comportament de les hienes i dels grans carnívors, els seus hàbits cavernaris, la seva evolució, el paper que desenvolupen en l’entorn, les extincions i la seva relació amb els grups humans. Entre d’altres aportacions, el llibre recull la lliçó magistral d’Emiliano Aguirre, membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, l’impulsor del Projecte Atapuerca i un dels pares de la Paleontologia a Espanya.

Els articles tracten dels processos de formació dels jaciments arqueològics i, més específicament, la funció que desenvolupen en aquest sentit els grans carnívors, així com de la informació obtinguda en diferents jaciments, com les abans esmentades Coves del Toll, o Calvero de la Higuera (Pinilla del Valle, Madrid).

Les proves obtingudes avalen la capacitat dels homínids per imposar-se als grans carnívors.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: