18 Jun, 2010
Milloren una tècnica que ara permet analitzar amb animacions en 3D les taques de sang detectades en fòssils i en proves forenses
Fins ara per
observar-les en tres dimensions calia l’ús d’imatges estàtiques i d’unes
ulleres especials
Conèixer la
morfologia de la sang és clau per avançar en el coneixement de l’evolució
humana o per resoldre un cas judicial
Fa uns mesos es va presentar una
tècnica que permetia veure amb més precisió la morfologia de les taques de sang
detectades en restes fòssils o en proves forenses. S'observaven en tres
dimensions imatges obtingudes només en dues amb l’ús d’unes ulleres especials.
Ara, però, s’ha donat un nou salt tecnològic amb una nova
implementació tècnica que permet fer aquestes anàlisis amb animacions en 3D a partir de
petites sèries de micrografies (vistes
molt augmentades d’una realitat molt petita als nostres ulls) obtingudes amb
microscopi electrònic de rastreig (MER) parcialment desenfocades, que quan
s’ajunten es veuen correctament. L’autor
d’aquests treballs és Policarp Hortolà, investigador de
Imatges estàtiques corresponents a una animació en 3D d'una taca de sang. Ho podem veure com a imatge normal en escala de grisos, i com a imatge topogràfica en colors diferents segons l'alçada on es troben els diferents glòbuls rojos a la superfície de la taca - IPHES
Gràcies a les micrografies obtingudes amb el MER es va poder evidenciar que el relleu prim d’una taca de sang pot estar plena d’irregularitats topogràfiques, com si veiéssim una cadena de muntanyes des de l’aire. Ho va descobrir Policarp Hortolà, però quedava el problema d’arribar a veure bé algunes zones de les imatges.
“Aquest és un factor limitant especialment greu si després volem generar animacions en 3D que estiguin totalment enfocades –assegura Policarp Hortolà-. La implementació tècnica que s'ha fet té la intenció de poder resoldre aquest problema en superfícies molt irregulars”. Aquesta ha consistit en fer servir un software que en principi està pensat per a altres usos com la microscòpia òptica, però que aquest científic ha aplicat a la microscòpia electrònica. Després, ha utilitzat altres programes informàtics que permeten convertir el format de les animacions. “Els millors resultats en quant a 'adequació analítica' dels fitxers els he obtingut quan les animacions han estat en format .wmv (Windows Media Video)”, comenta.
L'investigador Policarp Hortolà - Consol Bàdenas
Aquest mètode té uns avantatges
clars respecte a l’anterior. Ens ho explica Policarp Hortolà: “primer, que no
necessites fer servir ulleres especials, ho veus amb l'ull nu. Segon, que mentre que
les micrografies tradicionals o en anàglif et mostren només un angle de visió
(és a dir, des del damunt de la mostra o d'esquitllada), amb les animacions
pots veure la superfície d'interès des de molts angles visuals diferents. Tercer (i
relacionat amb l'anterior), que et permet de veure el grau d'irregularitat de
la superfície que estàs veient, ja en la visió 'textural' (vista normal de les
imatges), però especialment en la visió 'topogràfica' o vista de les diferents alçades, a base d’aplicar un color diferent a
cadascuna d’elles.
El mateix científic puntualitza: “he aplicat aquest procés a les taques de sang perquè són la meva especialitat, però els mètodes utilitzats es poden usar per a l'estudi de les microestructures superficials d'altres materials orgànics o inorgànics dels quals sigui difícil d'obtenir imatges enfocades a partir d'una sola micrografia de microscopi electrònic de rastreig”.
Conèixer la morfologia de les taques de sang, que es troben, per exemple, en eines prehistòriques o en proves forenses és clau per avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques o en la resolució d’un cas judicial. Aconseguir-ho no és un tasca gens fàcil. Per aquest motiu és molt important perfeccionar i cercar noves tècniques i metodologies de treball que facilitin el seu estudi.
technorati tags: sang , glòbuls rojos , morfologia , biologia , carn , forense , fòssils , micrografies , MER , anà lisis , 3D
