www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Gen, 2010

Un clima càlid va afavorir l'arribada a Atapuerca i Orce dels primers homínids fa 1,4 milions d'anys

Eudald Carbonell ho analitza

Les primeres sortides de l'Àfrica van coincidir amb un increment de les temperatures i amb abundants precipitacions

Així ho demostra una investigació de l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV

El treball es basa en l’anàlisi de restes d'amfibis i rèptils

Després de les significatives troballes relacionades amb les primeres ocupacions humanes a Euràsia, com és el cas dels homínids de Dmanisi (Geòrgia) i de la Sima del Elefante i Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), o dels estris lítics de Fuente Nueva 3 i Barranco León a Orce, conca Guadix-Baza (Granada), la qüestió sobre quines van ser les causes que van determinar la primera sortida humana fora de l'Àfrica ha cobrat un gran actualitat. Ara, una investigació que recull el Journal of Human Evolution, en què han participat membres de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, demostra que les condicions climàtiques van ser decisives, ja que les primeres i diverses sortides d'homínids del continent africà es produeixen en un moment en què s'incrementen les temperatures i hi ha abundants pluges. L'article porta per títol "Climate forcing of first hominid dispersal in Western Europe".

Jordi Agustí i Hugo Blain

Jordi Agustí, en primer terme, i Hugo Blain, a les instal.lacions de l'IPHES, a Tarragona - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta primera sortida humana es remunta a fa 1,8 milions d'anys a Dmanisi (Geòrgia), encara que les primeres evidències a Europa occidental daten de 1,4 a 1,2 milions d'anys (eines lítiques de Fuente Nueva 3 i Barranco León, restes humanes de la Sima del Elefante). Clàssicament, s'ha vinculat aquesta primera sortida amb el desenvolupament d'una nova tecnologia lítica (l'anomenat Mode 2), mentre que altres autors proposen un escenari més ambientalista, vinculat als canvis climàtics que es van produir a començaments del període pleistocè. "En aquest estudi presentem evidències que, almenys per a Europa occidental, aquesta primera dispersió humana va estar fortament condicionada per causes climàtiques", observa Jordi Agustí, un dels signants de l'article i investigador ICREA a l'IPHES, a més d'Hugo Blain, també membre d'aquest centre d'investigació.

La investigació s'ha dut a terme analitzant les restes d'amfibis i rèptils (fauna paleoherpetològica) escatosos d'una successió de 16 localitats fossilíferes de la península ibèrica que inclouen des del pliocè superior, fa més de 3 milions d'anys, fins a l'inici del plistocè mig, fa uns 600.000 anys. La major part d'aquestes restes procedeixen de les seqüències de la conca Guadix-Baza i del complex càrstic d'Atapuerca, encara que aquestes seqüències s'han complementat amb d'altres com és el cas del complex càrstic d'Almenara a Castelló. Aquesta successió inclou així mateix les primeres localitats amb presència humana a Espanya, com les esmentades Fuente Nueva 3, Barranco León, Sima del Elefante o Gran Dolina.

Fòssils de gripaus i granotes

Il.lustració sobre algunes de les restes fòssils de gripaus i granotes trobades a Barranco León - IPHES

"La fauna paleoherpetològica és altament sensible a les variacions d'humitat i temperatura, pel qual l'aplicació del mètode conegut com Mutual Climatic Range permet extrapolar al passat els diversos paràmetres climàtics que són compatibles amb una determinada associació d'aquests vertebrats. Aplicant aquest mètode s'han pogut reconstruir per a la península Ibèrica diverses corbes climàtiques que reflecteixen l'evolució de la temperatura mitja anual, les temperatures el mes més càlid i el mes més fred o la mitja de pluviositat anual entre fa 3 milions i 600.000 anys enrere", explica Jordi Agustí. Concretament, aquest mètode es basa en juxtaposar les àrees de distribució de les espècies presents i deduir els paràmetres climàtics a partir de les mateixes. És a dir, són sempre dades relatives a la temperatura actual, específica el mateix científic.

Com a resultat d'aquest estudi, s'han pogut distingir fins a cinc fases climàtiques diferents, des del pliocè superior fins als inicis del plistocè mig. Tres d'aquestes fases, les corresponents al període entre 3 i 1,8 milions d'anys, entre 1,4 i 1 milió d'anys i entre 800.000 i 600.000 anys, corresponen a fases càlides amb precipitacions més intenses que en l'actualitat.

"Al contrari, les fases entre 1,6 i 1,4 milions d'anys i entre 1 milió i 800.000 anys, presenten -afirma Jordi Agustí- moments de temperatures relativament baixes i una accentuació de l'aridesa. Doncs, bé, s'observa que les primeres ocupacions humanes a la zona es van produir en moments d’un clima amb altes temperatures i humitat, mentre que la presència humana falta en aquells moments en què predominaven les condicions de baixes temperatures i aridesa".

"Això vol dir -afegeix Jordi Agustí- que els paràmetres climàtics van jugar un paper determinant en el procés de dispersió humana cap a Europa i que, en aquest aspecte, el seu comportament no va haver de diferir de manera significativa d'altres espècies animals, afectades així mateix per les variacions climàtiques," conclou l'investigador de l'IPHES.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: