24 Set, 2009
Experts internacionals es reuneixen a Orce per estudiar a fons els jaciments quaternaris del sud d'Espanya
• Són una finestra oberta al coneixement dels canvis climàtics
• Es tracta de la trobada anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari)
El sud d'Espanya, i més concretament les Conques de Guadix-Baza i Granada, presenten un significat especial en el context d'Europa per abordar els problemes de cronologia dels jaciments quaternaris, ja que conserven un detallat registre estratigràfic i paleobiológico del Plioplistocè, és a dir, des de fa més de 5 milions d'anys. Per tal de conèixer a fons aquest llegat arqueopaleontològic se celebrarà el congrés científic El quaternari al sud d'Espanya: un pont entre l'Àfrica i el domini alpí, del 28 de setembre al 3 d'octubre, al Palau de los Seguras, a Orce .
Es tracta del congrés anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari), que ha corresponsabilitzat l'organització del mateix a Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Així doncs, aquests dies a Orce es donaran cita nombrosos experts de diversos països d'Europa, Àsia occidental i Àfrica septentrional
Bienvenido Martínez-Navarro excavant a Venta Micena (Orce) l'any 2005 - Jordi Mestre / IPHES
Martínez-Navarro ha destacat: "és molt important conèixer bé aquest registre estratigràfic perquè és una finestra oberta a l'estudi del canvi climàtic i mostra aspectes sobre la distribució paleobiogeográfica i l'evolució dels mamífers al sud-oest europeu durant tot el Plio-Plistocè. De fet, la informació cronològica i paleobiològica que ofereixen aquests jaciments "és ja una referència per a la resta d'Europa, ja que la sedimentació a les conques i en les coves circumdants és molt coneguda", ha afegit.
Entre els jaciments objecte de discussió científica cal referir especialment als de Fuente Nueva 3 i Barranco León (entre 1,3-1,4 milions d'anys), on s'han documentat els tecnocomplexes lítics ( "olduvaià o Mode 1") més antics de l'Europa occidental, associats a un registre excepcional de fauna del Plistocè inferior. També s'han trobat indústries lítiques preacheulianes en els jaciments de Huéscar-1 (900.000-1 milió d'anys), i Cúllar Baza-1 (600.000-700.000 anys). El tecnocomplex Acheulià (o Mode 2) està també representat en el jaciment de la Solana del Zamborino (300.000-400.000 anys). A l'entorn de les conques neogenquaternàries del sud-est espanyol també s'han documentat importants sistemes càrstics amb bons registres arqueològics, com el Boquete de Zafarraya (Alcaucín), la Cova de l'Àngel (Lucena), o la Cova de la Carihuela (Píñar) . Aquests són, al seu torn, alguns dels jaciments arqueològics i paleoantropològics més antics d'Europa.
L'estret de Gibraltar
Els assistents orientaran la seva feina a avaluar la connexió entre la part central sud d'Europa i el nord d'Àfrica, així com a una millor comprensió dels canvis estratigràfics, geomorfològics i sedimentològics, i al sud d'Espanya. Aquesta àrea geogràfica, que està considerada com el cul de sac de l'oest d'Europa, també convida a la discussió sobre les connexions humanes i faunístiques amb altres regions d'Euràsia i Àfrica del Nord. Actualment hi ha un debat molt arrelat a la comunitat científica per esbrinar si això va poder passar a través de l'estret de Gibraltar, sent aquest un dels temes de discussió del congrés.
El col·loqui inclourà ponències orals i pòsters, així com sortides de camp. Les ponències seran presentades per conferenciants convidats. Els temes inclouen: El registre paleobiològic (fòssils i artefactes) al Sud d'Espanya: connexions entre l'Àfrica i el continent Europeu; canvis climàtics, estratigrafia i sedimentologia del sud-oest d'Europa. Comparació amb l'Europa continental, els Pirineus i el Domini Alpí; datació de dipòsits quaternaris: noves metodologies, problemes i perspectives; l'augment de l'adaptació de Nord a Sud de la fauna i la flora durant el Quaternari, així com la sedimentació en conques tectòniques i canvis climàtics.
El congrés es complementa amb excursions per mostrar la geologia i les conegudes localitats arqueopaleontològiques lacustres del Neogen-Quaternari de les conques de Guadix-Baza i Granada, així com la visita dels jaciments càrstics de la Cova de l'Àngel i Zafarraya.
A dia d'avui al congrés s'han inscrit 81 persones dels quals 46 són de l’Estat espanyol, amb una forta participació andalusa i d'altres parts d'Espanya i, a més, també 35 estrangers, repartits de la següent manera: França 10, Itàlia 7; Portugal 1; Holanda 2; Anglaterra 1; Polònia 1; Rússia 6; Lituània 1; Ucraïna 1; Marroc 2; Eritrea 1; Índia 1; i l'Iran 1.
És de destacar la presència de científics de la talla del Prof Henry de Lumley (França), M. Coltorti, M. R. Palombo (Itàlia), T. van Kolfschoten, E. Westerhoff (Holanda), A. Tesakov (Rússia), P. Rivas, Eudald Carbonell (IPHES), A. Pérez-González, Robert Sala (IPHES), E. Baquedano (Espanya), entre d'altres, a més de la gran majoria dels científics que treballen en els jaciments de la conca de Guadix-Baza i en altres llocs d'Andalusia (Jordi Agustí –IPHES- , I. Toro, P. Palmqvist, A. Arribas , C. Visors, C. Barroso, Oriol Oms, F. Giles, o el mateix organitzador del congrés, B. Martínez-Navarro, entre d'altres).
Aquest congrés s'ha donat a conèixer aquest migdia a Orce a Granada en el transcurs d'una roda de premsa que ha comptat amb la participació de Pedro Benzal, delegat de Cultura de la Junta d'Andalusia en aquesta ciutat; María Asunción Pérez, de l'àrea de Cultura de la Diputació de Granada, José Ramón Martínez, alcalde d'Orce, i Bienvenido Martínez-Navarro.
technorati tags: jaciments , congrés , Orce , fauna , flora , Plioplistocè , quaternari , SEQS , disperions humanes , estret de Gibraltar
