23 Jul, 2009
Reprodueixen experimentalment bifaços per estudiar-ne les formes de producció i d’ús per part de les societats prehistòriques
Treure el màxim rendiment dels recursos de l’entorn és un objectiu que ha acompanyat els homínids en els primers passos de l’evolució humana. Per a esbrinar com ho feien, s’estudien les restes que es recuperen en els jaciments, però sovint cal recórrer al mètode experimental per tal de posar a prova les seves hipòtesis.
El bifaç és una mena de destral de mà que se'l relaciona amb activitats de carnisseria - Jordi Mestre / IPHES
Aquest és l’objectiu principal d’un nou projecte internacional que ha engegat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), encaminat a avançar en el coneixement dels processos de producció i en les possibles funcions d’uns instruments molt especials: els bifaços. Aquesta mena de destrals de mà són uns dels instruments més característics, i a la vegada més enigmàtics, del paleolític inferior. Tot i que tradicionalment es presenten com les navalles suïsses de la prehistòria, en realitat la majoria d’estudis funcionals que s’han portat a terme els relacionen, principalment, amb les activitats de carnisseria.
El programa experimental que s’ha iniciat està inclòs en un projecte de recerca que es va concedir en una convocatòria anomenada “Ajuts Batista i Roca” de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca), destinat a promoure específicament la col·laboració entre institucions científiques catalanes i angleses. En aquest cas, el projecte es va demanar des de l’IPHES i en col·laboració de l’Institute of Archaeology de l’UCL (University College of London). Porta per títol: Carnisseria prehistòrica: experimentar per a comprendre. “Es tracta de reproduir tota una sèrie d’eines i d’estudiar-ne el seu funcionament en relació, especialment, als processos de carnisseria, com pot ser l’escorxament o la descarnació d’un animal”, explica Andreu Ollé, coordinador del projecte.
Mark Roberts (amb jersei blau clar) amb membres de l'IPHES als magatzems de Frank's House (British Museum), consultant la col.lecció d'indústria lítica de Boxgrove - Jordi Mestre / IPHES
La primera fase de l’experimentació, destinada a la reproducció de les eines de pedra, es va portar a terme a Anglaterra a principis d’any. Per part de l’IPHES hi van prendre part 7 membres: Andreu Ollé, Paola García, Josep Maria Vergès, Miquel Guardiola, Jaume Guiu, Núria Geribàs i Jordi Mestre Els materials arqueològics que es van prendre com a model procedeixen del jaciment de Boxgrove. Aquest jaciment es troba al sud d’Anglaterra (Sussex), té una antiguitat d’uns 500.000 anys, i és un dels conjunts acheulians més importants de les illes britàniques. Compta amb un registre molt complet: una gran col·lecció d’eines lítiques, un conjunt important de fauna, i una tíbia humana (Homo heidelbergensis).
Mark Roberts (el tercer per la esquerra) amb membres de l'IPHES que van efectuar l'experimentació, amb el jaciment de Boxgrove al fons - Jordi Mestre / IPHES
L’experiment de talla consistia en reproduir els grans instruments de la col·lecció de Boxgrove (essencialment bifaços) a partir de les diferents morfologies dels nòduls de sílex disponibles a l’entorn del jaciment. Hi havia tres talladors (J.M. Vergès, M. Guardiola i J. Guiu), que van portar a terme diverses seqüències de talla cadascun d’ells. L’interès es va centrar en veure com arribava cada tallador als models arqueològics que s’havien escollit a priori, i observar quins efectes tenia la utilització de diferents tipus de percussor (diversos tipus de pedres, banya i fusta). Els experiments van ser fotografiats detalladament (Jordi Mestre) i enregistrats en vídeo, per tal de poder fer-ne el corresponent estudi de seqüències gestuals (Núria Geribàs).
Tots els objectes generats en aquests experiments de talla van ser recollits sistemàticament per tal de poder reconstruir les seqüències de reducció i configuració, i per a comparar-les amb el registre arqueològic de Boxgrove (Paola García). Els instruments obtinguts són els que s’utilitzaran en tasques de carnisseria en la segona fase de l’experiment.
Sessió experimental de talla lítica - Jordi Mestre / IPHES
Aquesta segona fase s’ha dut a terme recentment. “El que hem fet amb els bifaços experimentals –assenyala A. Ollé- és reproduir diverses fases del procés de carnisseria, com l’escorxament (treure la pell de l’animal), la desarticulació, el descarnat, etc. D’alguna manera, volem avaluar l’efectivitat de cada instrument en concret, i segons la tasca específica realitzada. A la vegada, observarem quines traces microscòpiques queden en els instruments, així com quines marques perduren en la superfície dels ossos dels animals intervinguts”. En relació a aquest darrer aspecte, tant en la segona fase de l’experiment com en l’anàlisi dels materials resultants, hi tindran un paper primordial els zooarqueòlegs, tant de l’IPHES com de l’UCL.
Per completar l’estudi, estan programades noves sessions experimentals amb la resta d’eines reproduïdes. En aquest cas, es pretenen utilitzar sobre altres materials (fusta, pell, etc.) per tal de poder comparar els resultats amb els obtinguts amb la carnisseria.
Durant la seva estada a Anglaterra, i abans d’anar a Boxgrove, els representants de l’IPHES van visitar un dels magatzems del British Museum (Frank’s House), on amb Nick Ashton, el seu conservador, van poder veure algunes de les principals col·leccions de Paleolític inferior d’Anglaterra, i on van poder consultar detingudament la col·lecció lítica de Boxgrove.
Núria Geribàs, al fons de peu, durant la seva conferència a Londres - Jordi Mestre / IPHES
L’estada a Londres es va aprofitar també per a difondre la recerca portada a terme a l’IPHES mitjançant quatre presentacions a l’Institute of Archaeology del University College of London. La primera portava per títol “El registre arqueològic del Plistocè inferior de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain)”, i va anar a càrrec d’Andreu Ollé; la segona era "El complex de Galería: un jaciment axelians a Atapuerca” i la va presentar Paola García; la tercera es titulava “Anàlisi de traces d’ús d’alguns conjunts axelians” i la van fer Andreu Ollé i Josep M. Vergès; la darrera la va oferir Núria Geribàs, i es deia “Com estudiar el comportament del passat a través dels talladors actuals”.
technorati tags: carnisseria , Boxgrove , indústria lÃtica , bifaç , arqueologia experimental , UCL , IPHES , eines , descaranació , paleolÃtic inferior
