www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Jul, 2009

Es compleixen 15 anys de la descoberta d'Homo antecessor a Atapuerca

Escolta la conversa entre Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Reconstrucció del crani

El 8 de juliol de 1994 es trobava a Atapuerca el primer fòssil del que seria la primera prova d’una nova espècie

“Al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), vam trobar les restes del primer europeu en el marc d’un projecte rival amb els anglesos. Però competíem per generar coneixement i estimular la nostra recerca, no per denigrar a ningú”, recorda Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca.

Excavacions a Gran Dolina

Excavació a Gran Dolina - Gerard Campeny / IPHES

Tot va començar el maig de 1994, quan al cim de la taula del seu despatx de professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va veure la portada de la revista Nature. “Hi havia la fotografia –explica- d’una tíbia humana i un titular que deia The First Europeans? Es referia a la descoberta de Boxgrove, a Anglaterra, un jaciment del Mode 2, situat a la costa anglesa, a l’aire lliure. A mi em va semblar molt estrany que els homínids més antics d’Europa es trobessin en una zona insular”.

Dent d'Homo antecessor

Una dent d'Homo antecessor trobada a Gran Dolina - Jordi Mestre / IPHES

Aquell fet el va deixar intranquil i es va posar en marxa: “Vaig trucar a José María Bermúdez de Castro i a Juan Luis Arsuaga per confiar-los l’estratègia que estava ideant. Gràcies a les anàlisis biostratigràfiques sabíem que a Gran Dolina, a partir del nivell 7, hi havia restes de Mimomys savini, un rosegador que desapareix fa uns 780.000 anys. També havíem trobat unes eines de pedra en els nivells inferiors del jaciment, a la secció que dóna a la Trinchera del Ferrocarril. Calia, però, localitzar-los en planta, és a dir, en excavació sistemàtica per assegurar-ne del tot la presència. Amb aquest objectiu es va desplaçar un petit equip  de la URV i del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid; això va ser a principis de juny de 1994. Un mes després, el 8 de juliol, es posava al descobert un incisiu d’homínid”.

Eudald Carbonell a Gran Dolina

Eudald Carbonell, al fons,observar unes restes d'Homo antecessor a Gran Dolina, amb altres companys - Jordi Mestre / IPHES

Per tant, “el nostre projecte –remarca- havia guanyat al de Boxgrove. No hi havia dubte: trencàvem el protocol plantejat a Nature, segons el qual no hi havia poblament humà a Europa abans de fa 500.000 anys. Nosaltres demostràvem que almenys les primeres poblacions ja havien arribat a Atapuerca feia almenys 780.000 anys”.

La troballa era molt important perquè, a més, va esdevenir en un moment de debat sobre quan es van produir aquestes primeres arribades.  A començaments dels anys 90 s’imposava la hipòtesi de la cronologia curta, segons la qual no hi hauria poblament humà a Europa abans de 500.0000 anys; es considerava que era relativament recent i protagonitzat per Homo heidelbergensis. Una hipòtesi que va caure estrepitosament amb els fòssils de Gran Dolina i també amb els de Dmanisi (Geòrgia), tot en només un parell d’anys. Queda clar que guanya la hipòtesi de la cronologia vella, és a dir, que sobre fa un milió d’anys ja podia haver-hi població humana.

Crani d'Homo antecessor

Part del crani d'Homo antecessor - Jordi Mestre / IPHES

Però alhora, aquell incisiu, no només avançava l’arribada dels primers homínids a Europa sinó que representava una nova espècie: l’Homo antecessor. A més, s’ha demostrat que era caníbal. “Són les proves més velles de canibalisme del gènere Homo. S’ha observat –comenta Eudald Carbonell- que el 60% de les restes cranials i postcranials descobertes tenen marques de tall”.

Un dels aspectes que en aquest cas li interessen al director de l’IPHES, és saber com és que es desenvolupa de forma sistemàtica aquesta pràctica. Segons el mateix científic, es tracta de “canibalisme gastronòmic de tipus cultural, defensiu, que es produeix a partir de la competència intraespecífica. Per exemple, quan cal controlar un territori davant l’arribada de nous grups, eliminant-ne per la base els possible competidors”.

15 anys després d’aquella fita històrica, l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) ja ha documentat més de 150 restes fòssils d’Homo antecessor, de quasi totes les parts de l’esquelet: dents, mandíbules, vèrtebres, costelles, ossos de les mans i dels peus, i ossos llargs de les extremitats.

Eudald Carbonell assegura que la satisfacció d’aquell 8 de juliol de 1994 s’incrementa constantment perquè ara se sap que hi ha molts més fòssils d’Homo antecessor a Gran Dolina: “Tenim uns 10 individus identificats i em penso que podrem arribar als 25”, calcula.

technorati tags: , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: