www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Gen, 2009

Analitzen les mossegades de 7.000 restes de fauna fòssil d’Atapuerca per entendre l’aprofitament dels animals per part d’homínids com l’Homo antecessor

L'estudi s'ha complementat amb experiments al Zoo de Barcelona i a Prades

Omnívor és com es designa a aquells éssers que es nodreixen de tot tipus d’aliments, és a dir, tant d’origen animal com vegetal. Això constitueix una avantatge evolutiva, perquè és més fàcil sobreviure en qualsevol entorn, cosa que no succeeix entre els qui tenen una dieta molt especialitzada, doncs quan hi ha escassetat del seu menjar corren el perill d’extingir-se.  A més dels humans, el porc i l’ós són els qui tenen una dieta omnívora. Per tant, quan es troben en els jaciments restes d’ossos de fauna mossegats cal identificar bé qui les ha produïdes per saber, per exemple, quin tipus d’aprofitament dels animals han fet els humans.

Plamira Saladié durant la lectura

Palmira Saladie, aquest migdia durant l'acte de defensa de la seva tesi doctoral, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Foto: Jordi Mestre / IPHES

Aquest ha estat l’objectiu principal de la tesi doctoral titulada Mossegades d’omnívors. Aproximació experimental i aplicació zooarqueològica a la Sierra de Atapuerca, que Palmira Saladié, membre de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) ha defensat dimarts 20 de gener a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El treball l’ha efectuat sota la codirecció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Juan Carlos Díez ((I+D+i/Universidad de Burgos,  professor titular i membre del EIA).

Membres del tribunal, directors i autora tesi

Codirectors, membres del tribunal i l'autora de la tesi simulen gest de mossegades un cop acabat l'acte - Jordi Mestre / IPHES

Els jaciments investigats, tots ells ubicats a Atapuerca, han estat els nivells TD5 i TD6 de Gran Dolina, ambdós del Plistocè inferior i amb una antiguitat superior als 800.000 anys, MIR21 (uns 7.000 anys abans d’ara) i MIR4 (d’uns 4.000 anys) de la Cueva de El Mirador. Cal especificar que dels quatre, n’hi ha dos on estudis anteriors havien avalat la pràctica del canibalisme, cas de TD6 on es va identificar una nova espècie: l’Homo antecessor; “d’aquesta manera ampliàvem el registre i podíem esbrinar altres comportaments”, assegura Palmira Saladié, “per l’interès que té l’estudi del canibalisme d’aquesta antiguitat, ja que no està gens documentat”.

Els óssos menjaven cérvols i cavalls

“A TD5 –explica Palmira Saladié- s’ha pogut determinar que els óssos han actuat sobre restes de cérvols i de cavalls i d’aquesta manera hem documentat, per primer cop, que en la seva dieta incloïen aquests dos animals, cosa que no se sabia”.

Gran Dolina, Atapuerca

El jaciment de Gran Dolina (Atapuerca), un dels que ha estudiat Palmira Saladié pel seu interès pel canibalisme 

L’autora de la tesi puntualitza que durant el segle XX s’han estudiat molt bé les marques efectuades amb elements culturals que es constaten en els fòssils, per exemple, les marques de tall que els homínids ha realitzat amb eines de pedra, en canvi, no està gens estudiat altres modificacions detectades en els ossos, com és el cas de les mossegades. “L’objectiu ha estat, per tant, crear un marc metodològic que ens permeti reconèixer aquests tipus de senyals en els conjunts arqueològics. Els humans i els carnívors presenten característiques dentals diferents però, en canvi, comparteixen característiques dentals amb altres omnívors com el porc i l’ós. Així es va considerar que aquests tres grups podien deixar senyals específiques i reconeixibles als ossos”.

Cueva del Mirador, a Atapuerca

El Mirador, un dels jaciments on han sortit moltes de les restes de fauna analitzades per Palmira Saladie

Per poder contrastar aquesta hipòtesi, a més d’estudiar minuciosament les 7.000 restes esmentades, “s’ha experimentat –declara Palmira Saladié- amb animals en llibertat, amb senglars a Prades, i amb ximpanzés al Zoo de Barcelona. A més, també he treballat amb humans. En el primer cas els hi llençava ossos d’altres animals i després veia quin tipus de mossegades havien deixat. En el cas dels humans, amb el mateix objectiu, diferenciava entre ossos crus i cuinats. Les dades obtingudes amb aquests treballs les comparava amb les mossegades dels fòssils d’Atapuerca i així podia identificar amb més seguretat qui les havia produïdes”.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: