25 Set, 2008
Presentació del primer estudi que es fa per saber l’evolució de la vegetació i del clima d’Eivissa durant dels darrers 7.000 anys
Els resultats de la primera fase d’un estudi sobre l’evolució de la vegetació i del clima a Eivissa es presenten amb una conferència que anirà a càrrec dels doctors Riker Yll i Francesc Burjachs, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres, dia 26 de setembre, a les 20.00 hores al saló de plens del Consell Insular d’Eivissa. Aquest institut és l’autor del treball.
Des de finals del mes d’octubre de 2007, s’estan portant a terme una sèrie de treballs científics que per saber com ha evolucionat la climatologia i la vegetació insular durant una línia temporal que inclou períodes anteriors i posteriors a l’arribada dels humans a l’illa d’Eivissa. “Seran precisament les influencies climàtica i antròpica els principals condicionants dels paisatges històrics insulars”, han comentat els investigadors.
Riker Yll i Francesc Burjachs durant un sondeig a Eivissa el 2007 - Crèdit: IPHES
Els resultats que ara es presenten provenen de dos dels cinc sondeigs realitzats a ses Feixes, un al prat de ses Monges i l’altre al prat de Vila. “Mentre que a les illes de Mallorca i Menorca ja es tenia coneixement de les transformacions del paisatge durant l’Holocè aquí, en canvi, és la primera vegada que es realitza un estudi per esbrinar la intensitat i la cronologia de l’acció humana sobre el paisatge”, manifesten Yll i Burjachs.
La recerca s’ha basat en la realització d’una sèrie de sondeigs (un “sondeig” consisteix en l’extracció del subsòl d’un testimoni de terres –sediments– que s’ha anat acumulant al llarg dels segles) a la zona de ses Feixes. S’han extret columnes de sediment fins a una profunditat màxima de 7 metres (equivalents a uns 7.000 anys d’antiguitat), després s’ha analitzat el seu contingut al laboratori per separar, principalment, els grans de pol·len continguts a les mateixes i saber quines han estat les espècies vegetals més freqüents durant aquests temps. L’estudi es completa amb datacions radiocarbòniques que ens facilitaran el moment històric a que pertanyen.
Imatge captada al microscopi de restes de pol.len de Plantago crassifolia - Crèdit: IPHES
“D’aquesta manera es pot arribar a determinar la cronologia i la intensitat de les primeres explotacions agrícoles a l’illa i a conèixer quines eren les principals espècies cultivades en aquestes zones”, apunten. Destaca, per exemple, el moment en el que l’activitat humana portada a terme pels colonitzadors púnics, romans i musulmans va provocar l’aparició de noves espècies vegetals que van ser introduïdes com a cultius.
Aquest important estudi s’està realitzant en dos fases d’execució. La primera, ara finalitzada, ha consistit en la realització de cinc sondeigs a Eivissa, tots ells a ses Feixes i la seva àrea d’influència, dels quals se n’han estudiat dos. En una segona fase, es continuarà amb l’estudi de les columnes de sediments i es completarà la investigació amb la incorporació de noves extraccions, tant a Eivissa com, molt possiblement, a l’illa de Formentera i a l’illot de s’Espalmador.
Aquests treballs, fruit d’una iniciativa del GEN (una organització no governamental sense ànim de lucre), estan sent coordinats per aquesta organització ecologista i per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Els tècnics que estan realitzant els treballs científics són els doctors Riker Yll, Francesc Burjachs i Isabel Expósito.
Principals aportacions
A títol orientatiu i per constatar la importància de les dades obtingudes, l’equip que ha fet el treball destaca els fets següents:
- La importància fonamental dels pins en el paisatge eivissenc durant tot l’Holocè. Amb aquesta aportació científica es sentencia una intensa polèmica existent entre els botànics des de feia molt de temps.
- La determinació del caràcter autòcton dels roures i les alzines a l’illa d’Eivissa.
- La constació d’un potencial conreu de cereals, lleguminoses i crucíferes a partir de la colonització púnica.
- L’augment del conreu de cereals des del final de la dominació romana que arribarà al seu moment més rellevant en època musulmana. També, i a partir d’aquest moment, es donaran els valors més alts, encara que no constants, d’olivera.
- La constatació d’un impacte antròpic sobre el medi des de mitjans del segle IV aproximadament i fins al segle XVII.
- La consolidació d’un canvi paisatgístic important cap a l’any 1230. Els pins pateixen un fort descens i els alzinars i les rouredes recuperen part de la seua antiga importància. S’observa, també, la convivència dels prats secs i de les zones inundades com a resultat del condicionament de les feixes i de la seua explotació agrícola. Si tenim en compte que el moment en què comença a succeir tot això coincideix de forma absolutament precisa amb la conquesta catalana, tot s’entén molt millor. Darrera del nou paisatge hi ha les tales per a l’aprofitament de la fusta i per deixar pastures lliures per al bestiar. La màxima presència i diversitat de conreus es dóna en època musulmana, però és durant la dominació cristiana, a partir de la conquesta de l’illa el 1235, quan arriba al seu màxim esplendor.
Els resultats d’aquesta primera fase es recolliran, amb caràcter divulgatiu, a la publicació del GEN “Vila: una ciutat, un patrimoni. L’exemple de ses Feixes”. Més endavant, el Consell Insular d’Eivissa, amb un caire més científic, publicarà un llibre amb els resultats definitius dels treballs d’investigació.
technorati tags: evolució , sondeig , Eivissa , vegetació , clima , llibre , GEN
