www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

9 Jun, 2008

El bosc, els minerals i els prats han afavorit l’ocupació humana del Cadí i Andorra des del Neolític fins l’època moderna

Una tesi doctoral demostra que l'alta muntanya mai no ha estat una àrea marginal

Quan s’efectua una excavació són moltes les restes que cal recollir i que després són minuciosament estudiades al laboratori. Aquest és el cas, per exemple, dels carbons. El seu anàlisi, disciplina que es coneix com antracologia, ha permès saber com era l’entorn, i quin ús n’han fet dels recursos forestals els homínids que des del Neolític i fins l’època moderna han ocupat els paisatges d’alta muntanya del Cadí i d’Andorra. 

directors i doctoranda Itxaso Euba

             Els directors de la tesi amb la doctoranda durant l'acte de defensa pública dilluns 9 de juny - Crèdit: Cedida ICAC

Aquest estudi, que ha implicat 3 anys de feina, constitueix la tesi doctoral Anàlisi antracològic d’estructures altimontanes a la vall de la Vansa-Serralada del Cadí (Alt Urgell) i a la vall del Madriu (Andorra): explotació de recursos forestals del Neolític a l’època moderna, de Itxaso Euba, dirigida per Ethel Allué (IPHES – URV) i Josep Maria Palet (ICAC). La defensa pública ha tingut lloc dilluns 9 de juny, a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, a Tarragona.

Una de les principals conclusions és que “queda demostrat que l'alta muntanya mai no ha estat una àrea marginal. Fins i tot, en èpoques en què prioritzen les activitats agrícoles, la seva ocupació no disminueix sinó que viu una continuïtat. Això és així, perquè aquest entorn ofereix una sèrie de recursos específics molt apreciats des de la prehistòria. Es tracta del bosc, els minerals i els prats”, afirma Itxaso Euba.

L’estudi ha permès saber que “des del Neolític Antic fins a Època Moderna, les poblacions ramaderes que pugen a aquestes altituds a la recerca de prats estivals, duen a terme un tipus d'explotació de l'entorn llenyós immediatament proper. L'objectiu d'aquests pastors –explica Itxaso Euba- és l'obtenció de bons prats i la fusta s'utilitza per a l'elaboració de llars i construcció d'estructures. Els camps clos i cabanes es construeixen amb una base de pedra seca i la fusta s'utilitza per assolir l’alçària necessària de les estructures i la construcció de sostres”.

Itxaso Euba mentre intervenia

Itxaso Euba mentre donava a conèixer públicament la tesi - Crédit: Cedida ICAC

D'altra banda, s’assenyala en la mateixa investigació, que a partir de l’Època Romana, sobretot en el Cadí, “l'activitat metal•lúrgica (almenys una part d'ella, com és la primera transformació del ferro) gana importància i suposem –apunta Itxaso Euba- que el combustible utilitzat és carbó encara que, de moment, no hem documentat cap carbonera d'aquestes cronologies. En aquesta mateixa regió, l'activitat metal•lúrgica adquireix major importància almenys des del segle VIII d.C., sobretot en els voltants del jaciment de Pradell (Serra del Cadí)”.

Tanmateix, la majoria d'informació obtinguda sobre l'ús del medi arbori ha estat a partir del segle XIV. “Això és a causa que la majoria de les estructures corresponen al marge cronològic que discorre des del segle XIV fins al XVIII i es tracta de carboneres que estan directament relacionades amb les fargues de l'entorn”, manifesta l’autora de la recerca.

Itxaso Euba durant la presentació de la tesi doctoral

                  Els membres del tribunal escolten la presentació de l'autora de la tesi - Crèdit: Cedida ICAC

D'aquesta manera, s’ha pogut conèixer que les espècies explotades per a aquesta activitat són el pi, bedoll i l'avet, les quals es barregen com a combustible a les carboneres. En aquestes s'utilitza fusta verda, llisa i en bon estat i se sap que el carboneig produeix un dels majors impactes de la seva història a la vall del Madriu i a la Serra del Cadí. “A la vall del Madriu hem observat un descens del nivell superior forestal a causa del carboneig”, observa Itxaso Euba. A mesura que un bosc s'esgota, els carboners descendeixen en altitud allunyant-se'n cada vegada més de la farga per continuar fabricant carbó.

“Les carboneres són el tipus d'estructures que en major nombre han aparegut en les excavacions realitzades fins al moment. Aquestes ens ofereixen una informació directa a prop de l'explotació dels boscos. Per això, s’ha intentat comprendre no només el funcionament de les estructures, sinó als propis carboners que construïen les esmentades piles”, assenyala.

L'estudi etnogràfic a través de la lectura de treballs sobre aquestes qüestions, així com les entrevistes efectuades a carboners actuals i l'anàlisi de restes de carboneres dels nostres dies, han ajudat a comprendre també la manera de vida d’aquells personatges. “Els carboners estudiats provenen de l'Ariège majoritàriament i es tracta de gent que no disposava de grans recursos econòmics i necessitava dur a terme una feina que li aportés un extra”, indica Itxaso Euba

D’altra banda, s’ha constatat que les carboneres es construeixen a prop de la matèria primera i dels recursos necessaris per a la seva fabricació, és a dir, el bosc, un camí i recursos d'aigua com el riu. Preferentment es construeixen en zones d'obaga i en vessant per no competir amb les pastures i evitar així conflictes entre ramaders i carboners.

“Les carboneres formen part d'una activitat artesanal i en la majoria d’elles -prossegueix Itxaso Euba- únicament hem detectat una fase d'ús. Gràcies a que els carboners utilitzen totes les espècies arbòries disponibles en l'entorn i que, a més, també exploten la vegetació arbustiva per prendre la xemeneia o cobrir-la, aquestes estructures són bons indicadors de la vegetació de l'entorn immediat. Així, hem pogut observar diverses formacions vegetals dels pisos muntanyès i subalpí. Això es deu a l'explotació de l'entorn molt immediat de totes les estructures, que ens permet veure una imatge de les esmentades formacions amb major precisió, malgrat que es tracti d'estructures en molts casos artesanals i concentracions de carbons”.

Itxaso Euba treballant al laboratori

                          L'autora de la tesi treballant en el laboratori, quan preparava la tesi - Crèdit IPHES

D’aquesta manera s’han documentat pinedes de pi negre de solana amb ginebrer i d'obaga amb ericàcies, pinedes de pi negre acompanyades de bedolls i salzes als llocs més humits i les marges del riu del pis subalpí, i en el muntanyès, avetars i pinedes de pi roig amb ginebrer i boix en solana i amb avet en obaga.

El pi representa gairebé la totalitat de pràcticament totes les estructures i en les situades per sobre dels 1.800 metres d'altitud, els carbons analitzats corresponen a pi tipus negre.

El material estudiat d'altra banda, ha permès localitzar diversos fragments de fusta i carbó que conservaven clarament la morfologia com tapes de recipients o un mànec d'algun tipus d'estri. Aquest últim, va aparèixer, a més, en un forn que suposa va haver de funcionar per a la reparació d'eines.

“Es realitzaria la fabricació d'objectes en els temps lliures de pastors i carboners amb la fusta de l'entorn, però és molt possible també que transportessin amb ells objectes realitzats amb altres espècies provinents d'un altre context com el boix o l'avet”, declara Itxaso Euba.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: