www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Mai, 2008

Com es produeix l’evolució tecnològica?

Una recerca intenta esbrinar els processos transicionals de la prehistòria

La dificultat a l'hora d'establir els elements definidors dels modes tècnics i les conseqüents característiques dels denominats "períodes transicionals", han marcat fins ara l'escassetat de treballs relatius a l’hipotètica existència d'una transició entre el Mode 2, caracteritzat tradicionalment per la presència d’instruments confeccionats sobre grans ascles, en especial bifaços, i el Mode 3 o mosterià (amb eines elaborades amb la talla Levallois –mètode d’explotació dirigit a l’obtenció de productes o ascles predeterminades-, i amb escassetat o absència de bifaços) a Europa. El fort arrelament dels sistemes classificadors tradicionals des de fa mig segle hauria marcat, en part inconscientment, l'escassetat de recerques dirigides a plantejar  nous procediments d'estudi en relació amb aquest tema.

En els darrers temps, però, determinats en gran part per la consideració de que els sistemes de classificació que actualment dominen al continent europeu no són extrapolables a altres regions amb característiques particulars, han proliferat diversos estudis relatius a la transició de l’acheulià al mosterià en indrets com Àfrica. Pròxim Orient o Àsia.      

En aquest sentit, Leticia Ménendez, becaria predoctoral de la Generalitat de Catalunya a l'IPHES,  acaba de tornar d’una estada al Departament d’Antropologia de la Universitat de Minnesota (EEUU) on es du a terme una investigació amb un doble vessant: d'una banda, una part essencialment teòrica, dirigida a plantejar una sèrie de qüestions rellevants que permetin comprendre el vertader significat del terme "transició" i, conseqüentment, la reflexió associada, relativa a l'aparició d'aquesta denominació dins del marc dels sistemes de classificació tradicionals.

Leticia i Gillane

         Leticia Menéndez i la doctora Gilliane Monnier (Department of Anthropology. University of Minnesota)

D'altra banda, es planteja un estudi de la indústria de dos jaciments considerats "transicionals", com a exemple del vessant més pràctic (Orgnac 3, Ardéche, França, i Gran Dolina TD10, Atapuerca, Burgos) precedit d'un marc metodològic fonamental que recull el sistema d'anàlisi Lògic Analític creat en els anys 80 per Eudald Carbonell, Michel Guilbaud i Rafael Mora, amb elements de la Lògica Analítica de Georges Laplace i certs mecanismes d'anàlisis creats per altres autors.

A l’essència d’aquesta metodologia, basada en l’estudi de les diverses fases de la fabricació de la indústria lítica i l’anàlisi de les característiques morfotècniques generades durant aquest procés, s'adherirà un cos metodològic propi, com a proposta d'examen de l'hipotètic procés de canvi, que s'esdevindria en el trànsit del Mode 2 al Mode 3 al sud d'Europa.

Però com es produeix el pas d'una manera tècnica a l'altre? Els creadors d'aquests sistemes de classificació van considerar que aquest pas es produiria de forma relativament gradual. Això implicava que haurien d'existir processos transicionals que marquessin aquest canvi i que servirien per crear un esquema molt més detallat d'aquesta evolució.

Segons alguns autors, aquests moments transicionals es definirien per la presència d'elements comuns a ambdues maneres, elements característics de l'antic sistema tècnic que desapareix (cultures en "degeneració") i del modern que s'imposa gradualment. “Saber reconèixer la presència dels elements clau de cada sistema ens permetria dilucidar si estem davant d'un conjunt lític de tipus "transicional" i quines serien llavors les seves característiques associades”, assenyala Leticia Menéndez.

En general, l'estudi de
les transicions en prehistòria s'ha basat essencialment en les característiques tecnològiques i especialment tipològiques dels conjunts adscrits a aquests moments de canvi. “No obstant això s'ha d'imposar igualment l'anàlisi d'aquests processos a través d'un estudi pluridisciplinari dels mateixos. Els possibles canvis –apunta Leticia Menéndez- en les estratègies de subsistència i d'aprofitament del medi, pot ser associats amb canvis de tipus paleoclimàtic i d'adaptació dels grups humans a aquest entorn, o el tipus d'assentament davant del qual ens trobem, així com l'estudi de la complexitat social dels homínids i el seu reflex en el registre arqueològic, són aspectes a tenir en compte a l'hora d'abordar qualsevol tipus d'estudi relacionat amb tals moments de permutació”. En aquest sentit les anàlisis faunístiques, paleoeconòmics i paleoecològcs, així com la de distribució espacial i tecnològica, s'han d'imposar per interactuar de manera complementaria en aquest tipus d'anàlisi.

Aquesta recerca de la transició del Mode 2 al Mode 3 al sud d'Europa es realitza en col·laboració amb la doctora Gilliane Monnier (Department of Anthropology. University of Minnesota). Els seus àmbits d'interès se centren principalment en la comprensió del comportament humà i el canvi cultural en el Paleolític inferior i mig a Europa. La seva recent investigació s’ocupa així mateix en una reavaluació de la divisió entre el Paleolític inferior i mig en el registre arqueològic de l'oest europeu que ha donat lloc a un article en el Current Anthropology: Monnier, G. F. 2006. The Lower/Middle Palaeolithic Periodization in Western Europe. Current Anthropology, 47, 709-744.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: