www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Gen, 2008

Carbonell: “A Atapuerca fa 800.000 anys es practicava el canibalisme cultural i uns 3.500 enrere tindria a més un caire simbòlic”

Documenten cossos d’homínids escorxats, descarnats i cuits a la Cueva El Mirador

 “El número de jaciments on s’ha documentat la pràctica del canibalisme que han estat ben estudiats a Europa es poden comptar amb els dits d’una mà”. Així de contundent s’expressava la prestigiosa revista científica La Recherche en una àmplia informació que ha dedicat recentment a la recerca sobre aquesta pràctica que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) du a terme a Atapuerca (Burgos) i, especialment, l’esmentada publicació es referia a les evidències localitzades al jaciment El Mirador, corresponents a l’Edat del Bronze, un període en què no és gens habitual aquest tipus de pràctiques i que allí tindria un caire simbòlic. A més, a Atapuerca també s’exercia el canibalisme cultural fa 800.000 anys. Per tant, en aquesta localitat s’ha documentat el cas de canibalisme més antic del món i un dels més moderns de la Península ibèrica.

 Crani amb marques de canibalisme

 Crani humà trobat a la Cueva El Mirador en el qual s'observen aquestes líniies fines que són marques de carnisseria - Crèdit: IPHES/URV - Palmira Saladié

Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca aprofitant aquesta referència a La Recherche interpreta –des del bloc d’aquest institut- que, a Atapuerca, tant al jaciment de Gran Dolina com al de la Cueva El Mirador, podríem parlar de canibalisme cultural, però en aquest últim cas, a més, seria de tipus simbòlic.

En aquest sentit, Eudald Carbonell ha observat: “per la informació que disposem sobre com vivien els homínids fa 800.000 anys, considerem que la pràctica del canibalisme  a Gran Dolina per part de l’Homo antecessor seria una manera d’intentar adaptar-se millor al medi, en un entorn on entraven en competència amb altres grups reduint així la pressió a la qual estaven sotmesos”. Cal recordar que a dia d’avui sabem que són les restes d’Homo antecessor les que presenten evidències d’aquesta pràctica, però no sabem quina espècie s’hauria menjat aquests homínids.

El personal investigador també havia parlat de que –en el cas de Gran Dolina, podria tractar-se de canibalisme gastronòmic, però la recerca que s’efectua ha confirmat que hem de parlar de canibalisme cultural, perquè al nivell TD 6 d’aquest jaciment, on va aparèixer l’Homo antecessor, hi ha com diverses capes (moments cronològics) i en totes elles s’ha documentat aquesta pràctica. Per tant, no seria un event puntual, sinó que parlaríem d’un comportament continuat en el temps.

restes humanes a la Cueva El Mirador

Restes humanes descobertes a la Cueva El Mirador, a Atapuerca - Crèdit foto: IPHES - Andreu Ollé

A diferència del que podria haver succeït a Gran Dolina, al jaciment El Mirador Eudald Carbonell pensa que en aquest cas, a més, “hauríem de parlar d’un canibalisme que tindria una part de simbolisme, perquè esdevé en un període en què les societats ja estaven més organitzades internament i no haurien de competir tant per controlar el medi”.

Alejandro Terrazas, investigador visitant a l’IPHES procedent de l’Institut d’Investigacions Antropològiques de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México), amb àmplia experiència en l’estudi del canibalisme, ha puntualitzat: “el canibalisme gastronòmic es refereix al consum de carn humana amb finalitats alimentàries, ja sigui per una emergència o com part dels hàbits de cada poble. D’altra banda, ens referim a canibalisme cultural, quan aquesta pràctica està integrada als sistemes de valors i creences, de tal forma que en menjar carn humana, estan expressant un simbolisme més gran, com pot ser una advertència als enemics, una ofrena a la divinitat, o assimilar l’essència dels avantpassat”. Eudald Carbonell hi ha afegit: “el canibalisme cultural és un comportament que estabilitza les societats, les cohesiona i dura en el temps”.

Les proves de canibalisme documentades a El Mirador es van donar a conèixer el passat juliol en un article publicat a l’American Journal of Physical Anthropology, que signaven tres investigadores de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Isabel Cáceres, Marina Lozano i Palmira Saladié, i ara La Recherche ha recollit l’impacte d’aquesta investigació.

L’IPHES ha analitzat un centenar de restes de sis individus (cinc adults i un infant) de l’Edat del Bronze, amb una cronologia d’uns 3.500 anys, trobats a la Cueva El Mirador, que pertanyen a ossos cranials i postcranials. Molts d’aquests fragments presentaven marques de tall produïdes amb eines lítiques que indiquen que els cossos van ser escorxats, descarnats, desmembrats i desarticulats per ser consumits; posteriorment van ser dipositats en aquesta cova.

Les restes dels homínids de la Cueva El Mirador presenten també signes de cocció. Les evidències més clares de que van ser consumits per altres humans és la presència de marques de carnisseria i la fracturació de les restes. Per aquest motiu, després d’una anàlisi detallada dels ossos, les tres investigadores van concloure que es tractava d’un cas d’antropofagia, ja que van detectar les marques de les dents dels homínids que se’ls haurien menjat.

En futures investigacions, l’equip espera poder aprofundir en el coneixement de les restes amb evidències de canibalisme localitzades als jaciments d’Atapuerca per poder esbrinar millor les diferències que han tingut amb aquesta conducta les diverses espècies d’homínids.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: