www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Oct, 2007

Detecten càries, placa bacteriana i poc desgast dental en els homínids d’Atapuerca de fa poc més de 4.000 anys

Els Homo sapiens que fa entre 4.400 i 4.100 anys habitaven la Cueva del Mirador d’Atapuerca patien càries i càlcul dental (placa bacteriana), però les seves dents presenten poc desgast perquè consumien aliments molt processats. Així es desprèn de l’estudi realitzat per Marina Lozano, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i que es va donar a conèixer en el IX Congrés Nacional de Paleopatologia celebrat a Morella del 26 al 29 de setembre passat.

Dents amb càries d'El Mirador a Atapuerca

Dents d'homínids amb càries trobades a la Cueva El Mirador a Atapuerca (Burgos) - Crèdit foto: Xosé Pedro Rodríguez / IPHES - URV

La recerca s’ha basat en l’anàlisi de 65 dents corresponents a sis individus descoberts al jaciment El Mirador d’Atapuerca, durant les campanyes d’excavació dels anys 1999 i 2000. Es tracta d’Homo sapiens que es movien en una societat agrària i ramadera de l’Edat del Bronze, controlaven processos culinaris, com el fet de bullir el menjar, i coneixien la ceràmica, amb la qual podien coure els aliments.

El desgast dental observat i la presència de placa bacteriana i de càries ens indiquen que menjaven carn i vegetals. “Gràcies a les evidències arqueològiques sabem que es nodrien amb ovicràpids, cérvols i senglars, així com de cereals, com el blat, i algunes lleguminoses com els pèsols”, explica Marina Lozano. A això cal afegir-hi el fet que algunes restes de lleguminoses presenten dualitats entre gèneres, com succeeix amb Lens/Vicia (llentia/veça) perquè amb les característiques morfològiques que es conserven el personal especialista no pot assegurar a què pertany exactament, ni discriminar, per tant, si determinades espècies s’atribuirien a l’alimentació exclusivament humana o es destinarien també als ramats.

En tot cas, el que sí és pot afirmar és que “els aliments estaven molt processats i elaborats –assenyala Marina Lozano- perquè no han deixat gairebé desgast a les dents. La cocció que practicaven dels productes feia que quan se’ls mengessin aquests fossin molt tous, poc abrasius i, per tant, no desgastaven gaire les dents”.

Determinar la dieta

Les anàlisis del desgast dental per determinar la dieta –prossegueix Marina Lozano- es fa amb les peces posteriors (premolars i molars), perquè es tracta de les dents amb les quals masteguem i, conseqüentment, són les que entren més en contacte amb el menjar”.

Excavacions al jaciment la Cueva del Mirador a Atapuerca (Burgos)

       Excavacions a la Cueva El Mirador, a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Això ha fet que de les 65 dents trobades a El Mirador, només fossin vàlides per a aquesta estudi un total de 32. “La combinació del desgast detectat en elles, juntament amb les patologies documentades, han permès determinar que aquests individus tindrien una dieta mixta, és a dir, integrada per aliments tant d’origen animal com vegetal. Aquests últims serien ingerits després d’haver estat molt processats i preparats amb la qual cosa la seva abrasió –com hem assenyalat- es veia molt reduïda i causaven un mínim desgast”, insisteix Lozano.

Les estries dels Homo heidelbergensis

A més de la dentició d’El Mirador, Marina Lozano ha estudiat les dents descobertes a altres jaciments d’Atapuerca com, per exemple, les dents posteriors dels individus de la Sima de los Huesos, corresponents a l’espècie Homo heidelbergensis, d’uns 400.000 anys d’antiguitat. Els resultats obtinguts, en funció de les dades facilitades per Alejandro Pérez-Pérez, constaten una gran quantitat d’estries a l’esmalt dental la qual cosa significa que tenien una dieta molt abrasiva, amb una important presència d’aliments poc processats.

La dieta dels Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos estaria integrada per aliments d’origen vegetal com arrels, tubercles, llavors, fulles….  A més, també tindrien accés a la carn. “Durant el procés d’esquarterament de l’animal i la posterior partició en porcions comestibles, la carn quedaria impregnada al sòl i aquest actuaria com a agent abrasiu de l’esmalt dental, igual que el fet que ho ingerissin cru, perquè no coneixien el foc”, apunta Marina Lozano.

“Aquesta diferència en la dieta respon a les diferents maneres de processar els aliments d’ambdós grups. Els 300.000 anys que els separen van ser claus per aprendre a controlar i utilitzar el foc, elaborar els objectes ceràmics amb els quals cuinar i accedir a productes conreats, com el blat o els pèsols. Tots aquests avenços són crucials per entendre l’evolució de la dieta entre aquestes dues poblacions de la Sierra de Atapuerca”, remarca Marina Lozano.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: