www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

13 Set, 2007

Les mans dels homínids d’Atapuerca eren tan hàbils com les nostres

Es presenta l’estudi més complert de l’evolució de la mà humana al llarg de la història

Les mans de les diferents espècies d’homínids que van viure a Atapuerca entre fa 800.000 i 350.000 anys eren més robustes, més fortes que les nostres, i estaven més capacitades per agafar i subjectar objectes amb força. Per tant, en el llarg camí de l’evolució humana, les mans, igual que la resta del cos dels humans actuals, s’han fet més gràcils, però, els homínids d’Atapuerca tenien les mateixes habilitats que nosaltres per manipular objectes i gaudien del mateix repertori de moviments manuals. Aquesta gracilització dels humans actuals té relació amb els canvis d’hàbits, l’alimentació i el clima i, en conseqüència, també les nostres mans són menys robustes.

Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi inèdit,  concretament de la tesi doctoral titulada “Evolució de la mà en els homínids. Anàlisi morfològic dels fòssils de la Sierra de Atapuerca”, que ha efectuat Carlos Lorenzo, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA). Es tracta alhora de l’estudi més complert que s’ha realitzat mai sobre l’evolució de la mà humana al llarg de la història.

La tesi, dirigida per un dels codirectors del Projecte Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, es presenta divendres dia 14 de setembre, a les 11.30 hores, a la sala d’actes de la Facultat de Geografia de la Universidad Complutense de Madrid, a la Ciudad Universitaria.

 Simulació d'una mà amb fòssils humans trobats a la Sima de los Huesos

      Composició simulada d'una mà amb fòssils humans trobat a Atapuerca. Autor: Carles Lorenzo

L’estudi es basa sobretot en els fòssils de la mà trobats a la Sierra de Atapuerca, exactament als jaciments de Gran Dolina i la Sima de los Huesos. Carlos Lorenzo ha remarcat: “en gran part aquestes restes són inèdites i el seu estudi és de gran importància perquè constitueixen el registre fòssils més complet anterior als neandertals”.

Per dur a terme l’anàlisi comparativa, s’ha mirat a fons la variació i morfologia de prop d’un centenar de mans humanes actuals. A més, per poder valorar la posició evolutiva i l’anatomia dels fòssils d’Atapuerca, en el material comparatiu s’han inclòs restes de les mans d’homínids trobats fins l’actualitat des de els primers Australopithecus, el gènere de la família de la popular  Lucy, que amb una cronologia que va des de fa uns 4,5 milions d’anys fins a 2,5 aproximadament, van ser els primers homínids en disposar de mans, tal com les entenem actualment, al convertir-se en bípedes i alliberar les extremitats davanteres, fins l’espècie Homo sapiens, a la qual pertanyem nosaltres. En total, s’han estudiat prop de 500 restes de mà de diferents espècies d’homínids; tot i així, les trobades a Atapuerca són la col·lecció més complerta del registre fòssil d’aquesta part del cos representant més del 50% del total trobat arreu del món.

L'anatomia de les primeres poblacions

A Gran Dolina, fins ara, s’han recuperat 12 ossos que pertanyen a la mà, al nivell 6, on va aparèixer l’Homo antecessor, amb una antiguitat de 800.000 anys; encara que són pocs, a l’actualitat, són els més antics d’Europa d’aquesta part del cos, i permeten conèixer quina era l’anatomia de les primeres poblacions del nostre continent. Les característiques que aquests fòssils d’Homo antecessor comparteixen amb els de la Sima de los Huesos (de 450.000 anys) i els neandertals (sobre 350.000 anys) recolzen la hipòtesi filogenètica de que Homo antecessor  és el darrer avantpassat comú entre neandertals i Homo sapiens, ja que, segons la investigació de Carles Lorenzo, aquestes espècies tenen en comú trets primitius.

Les característiques entre espècies poden ser primitives, és a dir, compartides perquè provenen d’un avantpassat comú, o bé poden ser derivades, diferents de qualsevol avantpassat.  Quan els fòssils comparteixen trets primitius significa que provenen de la mateixa branca, però no ens indica el parentiu entre ells; són les característiques derivades compartides les que ens informen d’una relació molt pròxima i, en tot cas, són trets derivats entre dos grups i cap altra.

A la Sima de los Huesos s’han estudiat 518 fòssils de mà, que representen el 34% dels ossos d’aquesta part del cos dels 28 individus identificats en aquest jaciment a partir de les anàlisis de les dents. Aquestes restes tenen almenys 350.000 anys d’antiguitat i han estat assignats a Homo heidelbergensis, espècie avantpassada dels neandertals.

Els moviments

“Aquests fòssils –assenyala Carles Lorenzo- han permès avaluar de forma més complerta l’anatomia de les mans de la línia evolutiva Homo heidelbergensis – Homo neanderthalensis i discriminar entre els trets propis, les característiques derivades compartides i les primitives. En aquest sentit, s’observa que les mans d’Homo heidelbergensis tenen una morfologia general forta, robusta, i són relativament més amples que les dels humans actuals, però alhora similars a la dels neandertals. Malgrat tot, els homínids de la Sima de los Huesos eren capaços d’efectuar el mateix repertori de moviments que els humans actuals.             

 Carles Lorenzo baixant a la Sima de los Huesos

 Carles Lorenzo, l'autor de la tesi doctoral, baixant a la Sima de los Huesos per excavar

Investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Carles Lorenzo és membre de l’equip d’investigacions dels jaciments de la Sierra d’Atapuerca des de 1990, grup que va rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica de 1997. Llicenciat en Geografia i Historia por la Universitat de Barcelona a Tarragona (ara URV).

Ha estat becari FPI (Formació Personal Investigador) i col·laborador del Departament de Paleontologia de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid, becari d’Investigació del CSIC i de la Residencia de Estudiantes, i ha realitzat diverses estades de recerca a l’estranger, entre aquestes al Cleveland Natural History Museum (Ohio – Estats Units), Israel i Sud-àfrica.

Les seves investigacions es centren en l’estudi anatòmic i evolutiu dels fòssils humans, principalment de les restes de l’esquelet postcranial. Alguns dels treballs realitzats, a banda d’aquesta tesi doctoral sobre la mà, tenen a veure amb l’evolució del dimorfisme sexual dels homínids, de les seves implicacions etològiques i sociobiològiques, i la reconstrucció tridimensional de fòssils humans.

Es autor de nombrosos articles a les revistes científiques més importants, tant de ciència general com Nature o Science, o més específiques del camp de l’evolució humana, com Journal of Human Evolution  o American Journal of Physical Anthropology.

technorati tags: , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: