www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Jul, 2012

Publiquen un llibre didàctic que explica com ha evolucionat la ment humana i quin preu hem pagat pel seu desenvolupament

Les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències

Una de les grans preguntes a què ens enfrontem els éssers humans és la de perquè hi ha una ment humana. És difícil, però, que alguna vegada siguem capaços de contestar-la. En canvi, és més fàcil trobar resposta a un altre interrogant estretament relacionat amb l'anterior: com és que hi ha una ment humana?

Portada

Aquest és el plantejament del llibre publicat per Crítica El precio de la inteligencia, subtitulado La evolución de la mente humana y sus consecuencias, que han escrit Jordi Agustí, Enric Bufill i Marina Mosquera, personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ho fan, a més, de manera transdisciplinar en comptar amb aportacions de la paleoantropologia, la paleoecologia humana, l'arqueologia prehistòrica, la primatologia, l'etologia, la neurociència cognitiva i la genòmica. Amb tot això tracten aspectes com el llenguatge i la comunicació, l'aprenentatge, la tecnologia i el simbolisme, sense oblidar, per descomptat, de les característiques del cervell humà i la seva evolució.

Amb tots aquests ingredients, els autors plantegen, de forma didàctica, com ha evolucionat la ment humana, per què som com som i què ha comportat per a la nostra espècie, Homo sapiens, aquest desenvolupament. És el cas d'algunes malalties molt freqüents en l'ésser humà i excepcionals en altres mamífers, com l'Alzheimer, de la qual s'ha descrit un sol cas en primats no humans, concretament en un ximpanzé, l'animal evolutivament més proper a l'Homo sapiens. Així s'ha vist, per exemple, i segons una investigació de l'IPHES, basada en una àmplia revisió bibliogràfica, que hi ha una sèrie de neurones pertanyents a àrees corticals relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social, que en el cas dels humans, i a diferència d'altres primats com els ximpanzés, mantenen en l'edat adulta trets juvenils, com una elevada activitat i plasticitat sinàptiques (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia perquè el cervell funcioni) que els pot causar estrès oxidatiu afavorint d'aquesta manera l'aparició de malalties com l'Alzheimer un cop finalitzada l'edat reproductiva. És el fenomen de la "pleiotropía antagonista".

Jordi Agustí Enric Bufill

Els coautors del llibre. A dalt, d'esquerra a dreta, Jordi Agustí i Enric Bufill; a sota, Marina Mosquera - IPHES

Així doncs, les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències del preu a pagar per l'increment de la longevitat, la complexitat cerebral, la intel·ligència i les àmplies capacitats de memòria, planificació i imaginació, sense les quals no hagués estat possible la cultura, aconseguides per la nostra espècie, Homo sapiens. Tal com s'afirma en el llibre, l'abordatge d'aquestes patologies des de la perspectiva de la biologia evolutiva donarà lloc sens dubte a noves hipòtesis i línies d'investigació. Al seu torn, constatacions com aquesta poden tenir en el futur implicacions terapèutiques i poden ajudar a entendre millor l'envelliment cerebral.

SINOPSI

El llibre s'inicia amb la descripció de l'evolució dels homínids des que es va produir la separació del nostre llinatge amb el que portaria als ximpanzés, fa uns set milions d'anys.

A continuació es descriuen les dades que coneixem sobre l'evolució cerebral i cognitiva humanes, des Australopithecus a Homo sapiens, així com els canvis de grandària, estructurals, funcionals i genètics associats. Es destaca el fet que una part dels canvis que van portar a l'aparició del cervell humà consisteixen en canvis neotènics, o retenció de trets juvenils en l'edat adulta, com la major durada del desenvolupament cerebral en els humans, la retenció d'una taxa fetal de creixement, és a dir molt elevada, durant molt de temps, i la neotènia neuronal o retenció d'una elevada plasticitat sinàptica en l'edat adulta en certes àrees cerebrals, associades a la memòria, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social.

Es parla també de les pressions selectives que van modelar l'evolució del cervell i ment humanes, és a dir, els desafiaments a que van haver d'enfrontar els nostres avantpassats durant el Plistocè, que van promoure les adaptacions cerebrals i cognitives que ens han fet humans. És el cas dels canvis dietètics, la tecnologia lítica, la importància de l'aprenentatge i el llenguatge i el simbolisme que van promoure la nostra adaptació al nínxol cognitiu i la coevolució de gens, cervell i cultura.

Finalment, s'indiquen alguns dels preus que paguem per la nostra elevada intel·ligència, com les malalties ja esmentades, i es compara el nostre tipus de vida amb el de les societats caçadores i recol·lectores, suggerint algunes recomanacions que podrien ajudar a portar vides més saludables des del punt de vista físic i mental.

L'epíleg tracta sobre la possible evolució futura del cervell.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: