www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Jul, 2006

Noves aportacions científiques sobre la campanya d'enguany al Camp dels Ninots

Gerard Campeny, codirector de les excavacions del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, aprofita el bloc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per oferir-vos un primer balanç del que ha estat la campanya d’enguany. Després de la feina efectuada durant el mes de maig, dóna a conèixer ara algunes primeres hipòtesis i conclusions que han obtingut els científics en les darreres setmanes, fruit del treball d’investigació que sempre s’efectua quan s’ha acabat una excavació.

Els treballs arqueològics que s’estan duent a terme al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella estan posant al descobert un autèntic tresor per a la investigació paleontològica internacional. Tot i que el projecte d’investigació es va iniciar ara fa tan sols quatre anys, els resultats obtinguts són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament 25.000 m2, fa d’aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 4 milions d’anys de la nostra història.

La intensa recerca arqueològica que, des dels anys 70, ha desenvolupat l’Associació Arqueològica de Girona, ha posat al descobert prop de 120 estacions paleolítiques a la comarca de la Selva. El principal problema d’aquests assentaments rau en el fet que, d’una banda, es localitzen en superfície i, de l’altra, proporcionen exclusivament indústria lítica. Aquest fet ha estat el detonant per reprendre la recerca arqueològica en punts geològicament més adequats per a la bona conservació del registre.

El jaciment del Camp dels Ninots està situat al cràter d’un volcà d’explosió originat durant el neogen recent (al voltant dels 5 Ma). És en aquest cràter on es formà un llac, les aigües del qual varen anar dipositant sediments lacustres durant llargs períodes de temps. Aquest llac va servir com a focus d’atracció tant per humans com per animals, els quals anaven a aquest indret ric en aigua i aliments. De ben segur que en aquest entorn es desenvoluparen dinàmiques paleoecològiques importants, les quals han quedat perfectament preservades en els més de 60 metres de profunditat de sediment.

L’especial geologia del municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves aigües termals, han propiciat una conservació del material fòssil i paleobotànic excepcional.

Fins ara s’han recuperat quatre esquelets sencers de macromamífers corresponents a tres bòvids i un rinoceront, juntament amb restes aïllades d’un segon rinoceront i d’un cèrvid. També és molt abundant la presència de microvertebrats (s’han extret centenars de restes d’aus, de peixos, de granotes, de rèptils, etc.) i de tortugues (se n’han recuperat cinc de completes durant el 2005). Tant la manca de jaciments d’aquestes cronologies com l’aparició d’espècies úniques fan del Camp dels Ninots un jaciment únic a Europa.

Els treballs realitzats durant el mes de maig de 2006 van consistir a continuar la prospecció dels límits exteriors del cràter. Després de realitzar fins a 5 cales en profunditat, els treballs es van concentrar al sector Butano, situat al vessant nord-est de l’edifici volcànic i a uns 500 metres en línia recta del punt intervingut en els darrers dos anys.

El material recuperat durant aquesta campanya està format per un esquelet de bòvid i un de rinoceront, ambdós en perfecte estat de conservació, en un nivell de llims verdosos corresponents a fons de llac, situats, cronològicament, en el Pliocè mitjà (al voltant dels 3,5 milions d’anys).

Curiosament, als dos individus els falten les extremitats del davant. Aquest fet és a causa de la inestabilitat del fons lacustre, la qual produí un desplaçament de fangs que acabaren arrossegant també part dels esquelets. Tot i això, l’extraordinari estat de conservació del material fòssil permetrà desenvolupar estudis complets referents a l’evolució d’aquestes dues espècies avui extingides.

Per saber les causes de la mort d’aquests individus cal esperar els resultats de les investigacions que estan en curs. Malgrat tot, fins ara no hi ha estigmes de carnisseria en cap dels esquelets. Per tant, és difícil pensar que són producte d’activitats de caça. És important destacar que pràcticament tot el material s’ha recuperat en connexió anatòmica i en nivells sedimentaris corresponents a fons de bassa o llac. Probablement, el fet de quedar submergits poc després de la seva mort els hauria allunyat de possibles carnívors.

És important esmentar la localització d’indústria lítica tallada en quars en un nivell d’argiles i de carbonats de més d’un metre de potència a la part alta de la seqüència estratigràfica. Malgrat que aquest material és escàs, sí que ens confirma una ocupació humana molt antiga en els terrenys del Camp dels Ninots. En futures campanyes, s’incentivarà la recerca en aquests nivells superiors per tal de localitzar acumulacions que permetin confirmar aquesta hipòtesi.

L’extraordinària potencialitat del jaciment del Camp dels Ninots obra el camí cap a la creació d’un centre combinat que consolidi la investigació i la difusió d’aquest entorn.

Gerard Campeny Vall-llosera

Per saber més:

http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca10.html

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: