www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Mai, 2006

Presentació a Tarragona del llibre “Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)" i fragments per comentar

Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald Carbonell i Policarp Hortolà

TARRAGONA

Dia: dimecres 10 de maig

Hora: 19.00 hores

Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41


FRAGMENTS

Us oferim uns fragments del llibre, per engrescar-vos a llegir-lo o a opinar des d’aquest bloc. Són fragments extrets de l’epíleg:

Una prospectiva de la ciència per al nou mil·lenni

Quan estem immersos en un procés d’investigació científica, molts cops l’objecte de treball ens aparta dels escenaris epistemològics i, per tant, ens allunya de les consideracions filosòfiques. De vegades s’ha criticat al col·lectiu científic que, si se li preguntés què és la ciència, molts dels seus membres no sabrien què respondre. Si veritablement això és així, entre tots hem de fer un esforç per reconduir la situació. No aprofitar l’experiència empírica com a element constructiu en el marc de l’acció teòrica pot produir-nos greus problemes d’acció intel·ligent en el nostre treball científic.

(...) D’altra banda, la ciència està definida per la mateixa comunitat. La comunitat està demarcada per la seva estructura social i per la seva dinàmica històrica. La ciència és un producte social, i la comunitat científica és un producte rellevant de la societat. Per això gaudeix del reconeixement, explícit o implícit, de la ciutadania. És important admetre que els científics, en tant que militants socials, en construir la ciència la transformen en un producte social. La comunitat científica, per consegüent, ha de ser socialitzada perquè així el cercle es tanqui en benefici de la societat.

(...) La falta de comprensió del fenomen social de la ciència ha fet concebre-la a través d’una dicotomia aberrant, classificant-la en ciències dures i ciències toves. Aquest debat, cada cop més viciat en els temps de la revolució cientificotècnica, ha distorsionat una visió unitària de la Humanitat i de la Natura que l’ha generat. Aquesta deformació forma part també de la confusió que s’ha generat per la praxi mecànica dels científics, molts cops aïllada de la realitat i convertida en una tasca de tipus pràctic i tècnic en comptes de ser una pràctica científica on teoria i acció són la mateixa cosa. En confondre ciència amb mètode s’ha produït un dels errors més significatius dels temps moderns.

(...) Fins ara, el paradigma científic ha estat en mans de la física, especialment de la mecànica —fos aquesta la clàssica d’Isaac Newton, la quàntica de Max Planck o la relativista d’Albert Einstein— i de la física de partícules en general, arran de l’èxit del Projecte Manhattan de bomba atòmica, amb físics com Julius Robert Oppenheimer al capdavant. Tanmateix, no és cap disbarat imaginar-se que el futur paradigma estarà en mans de la biologia. A causa del salt qualitatiu que per a la humanitat suposa el Projecte genoma humà i —es vulgui o no— les tècniques de clonatge, probablement s’iniciarà una fase paradigmàtica transitòria, extraordinària o postnormal dominada per la genètica molecular. A parer nostre és previsible que més endavant sí que emergeixi un paradigma científic veritablement “revolucionari” que prendria el relleu a la genètica molecular, i que provindria en gran mesura de l’ecologia. Aquesta, en tant que ciència biològica holística, podria donar resposta a alguns dels problemes més greus que amenacen actualment la nostra espècie i que, en última instància, condueixen irremeiablement a la fam: contaminació, desforestació, esgotament de recursos no renovables...”

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: