www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Abr, 2008

Sabater i Pi, molt emocionat, defensa el dibuix com una eina per conèixer i conseqüentment per estimar i preservar

 Sabater i Pi signant llibres durant la inauguració de l'exposició a Calella

El primatòleg signant un llibre diumenge dia 6 d'abril a l'acte d'inauguració -Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

Jordi Sabater i Pi assisteix, molt emocionat, a l'acte d'inauguració d'una exposició que reivindica les seves fites científiques, celebrat diumenge dia 6 d'abril a Calella. El prestigiós primatòleg ha defensat el seu lema: "per dibuixar cal observar; si observes, coneixes; si coneixes, estimes; si estimes, protegeixes i, per tant, preserves". Entre altres personalitats, també hi ha assistit l'alcalde de la localitat, Josep Maria Juhé, i el comisari de l'exposició Alfons Par. Aquest últim ha destacat que la vida de Sabater i Pi "és una vida extraordinària de coneixement". Un coneixement que ens fa lliures, ha indicat el científic homenatjat.

Acte d'inauguració Sabater i Pi

Sabater i Pi, entre l'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (a la seva esquerra) i Alfons Par, comissari de la mostra -Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

“Mayem, mayem”, que significa no ho sé pas, es com s’anomenen molts rius que es poden observar als mapes d’Àfrica, perquè quan els primers exploradors preguntaven als Fang “com es diu aquest riu?”, ells contestaven amb aquestes paraules. És el missatge final de l’exposició itinerant que amb el títol Jordi Sabater i Pi, una vida a la selva africana dedicada a la recerca, es dedica a Jordi Sabater i Pi, la tasca del qual no ha estat sempre prou reconeguda i sovint ha quedat en segon terme, en part, per la notorietat que li va donar el fet de trobar l’únic goril·la blanc conegut, el Floquet de Neu, que va eclipsar el seu paper com un dels pioners en primatologia.

Goril.les dibuixats per Sabater i Pi

Dibuixos de primats realitzats per Jordi Sabater i Pi

La mostra, produïda per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Turkana Films, juntament amb la col·laboració del Centre de Documentació – Col.lecció Sabater Pi del parc Científic de Barcelona i la Fundación Atapuerca, es pot visitar els dissabtes i diumenges del mes d’abril a Calella, a l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera, en el marc del Festimatge08, tot un clàssic entre els professionals de la fotografia i la imatge en moviment, que organitza l’entitat Fotofilm des de fa uns anys. 

En aquest festival es projecten diferents documentals i curtmetratges, entre ells un d’Alfons Par, responsable de la productora de cinema científic Turkana Films, col·laborador de l’IPHES en la documentació de les seves investigacions, especialment el Projecte Atapuerca, tot i que el treball que presenta a Calella té a veure amb els goril·les de Virunga, i com hem dit, en línies anteriors, comissari de la mostra.

L’exposició, que inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i pals fabricats per ximpanzés que ell ha estudiat, posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. La mostra es complementa amb la projecció d’imatges de ximpanzés i goril·les en estat salvatge enregistrats per la productora Turkana Films.

Floquet de Neu, portada a Nature

                                                                    Floquet de Neu

Amb els seus estudis va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona, investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica..

Precisament, l’IPHES també col·labora amb el Festimatge amb dues conferències. El 22 d’abril, Marina Mosquera, professora de l’Àrea de Prehistòria de la URV i membre de l’IPHES, responsable de l’esmentada línia de recerca, pronunciarà la conferència titulada Per què som intel·ligents? La resposta dels grans simis; serà a les 20 hores, al Teatre Orfeó Calellenc. El mateix dia, però a les 11 del matí, hi haurà un col·loqui amb Jordi Sabater i Pi, a la sala Mozart, carrer de l’Església 83. Durant la mateixa jornada també es projectaran videos de David Riva i Miquel Llorente, investigadors de la Fundació Mona i col.laboradors de l'IPHES: un sobre el comportament tecnològic dels ximpanzés i una altra que porta per títol  "Predatory behavoir in semi-captive chimpanzees from the Mona Foundation", que han realitzat juntament amb Mei Ventura i Olga Feliu, sobre el comportament predador i de caçadors d'aquest animals. Aquest documental va ser guardonat amb el premi al millor documental científic en un congrés recentment celebrat a Lisboa.

A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a l’Àfrica, una illa que actualment s’anomena Bioko, fins a les seves reflexions actuals.

Jordi Sabater i Pi a Fernando Poo, ara Bioko

Sabater i Pi al centre de la imatge, durant la seva estada a Fernando Poo

Entremig, hom pot gaudir, d’una manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu llegat.

El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.

El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.

Jordi Sabater i Pi

El primatòleg Jordi Sabater i Pi

El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics. Amb iniciatives com l’exposició que ara s’inaugura, l’IPHES recupera l’interès per aquells estudis de primatologia i agafa el relleu per continuar aquesta trajectòria científica.

Pnell exposició Sabater i Pi a Calella

Visió parcial d'uns dels plafons que inclou l'exposició - Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i  Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units. “Mayem, mayem”.

D’altra banda, l’IPHES i l’Ajuntament de Calella faran públic, en el context d’aquesta exposició, el lema “Calellaciència” que englobarà totes les activitats que organitzin conjuntament ambdues institucions.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: