www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Abr, 2008

L’IPHES i el MAC potenciaran la recerca sobre art rupestre coincidint amb el centenari de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul

Ambdues entitats han organitzat la mostra sobre aquesta efemèrides que s’exhibeix a Lleida fins el 17 d'abril

En el marc dels actes de celebració dels 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida), l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya han organitzat una mostra commemorativa que fins el 17 d’abril es pot visitar a la Biblioteca Pública de Lleida. La idea és que la mostra pugui viatjar després a altres pobles de les Garrigues, segons ha avançat el director del MAC, Pere Izquierdo. Ell mateix ha indicat que l’exposició sobre Cogul és el tret de sortida d’una nova etapa que el MAC vol emprendre amb l’IPHES  per potenciar la recerca a l’entorn de l’art rupestre a Catalunya i alhora, propiciar que aquest institut actuï com a assessor de les diverses activitats de socialització que s’impulsen des d’aquest museu. Això es concretarà amb un conveni que se signarà pròximament.

Pere Izquierdo ha puntualitzat que aquest conveni amb l’IPHES “forma part del propòsit del MAC d’establir vincles amb els diferents instituts de recerca i universitats, per aglutinar-los en una plataforma comuna d’investigació”.

Visió parcial de l'exposició sobre Cogul

                             Visió parcial de l'exposició que inclou nombroses fotografies - Crèdit foto: MAC

Pel que fa a l’exposició que aquests dies es pot veure a Lleida, titulada Un espai sagrat. La Roca dels Morus del Cogul, Pere Izquierdo ha remarcat que és “un conjunt de pintures i gravats excepcionals i encara en podríem trobar més”. Per la seva part, Ramon Viñas, investigador de l’IPHES i comissari de l’exposició ha remarcat el fet que aquest mural rupestre “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Calalunya sinó de tota la vessant mediterrània. Conté les primeres imatges, gravades i pintades, dels grups humans (caçadors recol·lectors i pagesos ramaders) que van habitar la regió des de les etapes postpaleolitiques. Però, lamentablement encara manca un projecte de recerca interdisciplinari, amb l'aplicació de noves tecnologies; és una assignatura pendent”. 

La mostra consta  de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.

A més, ha indicat: “hi ha uns pannells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.

La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors-recol.lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.

A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lenis, ha assenyalat Ramon Viñas. Precisament aquest vídeo també inclou algunes entrevistes amb aquest investigador i presenta una visió arquitectònica del que serà el futur CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Cogul).

Ramon Viñas parlant en un dels vídeos

      Ramon Viñas, investigador de l'IPHES, expert en art rupestre i comissari de la mostra intervé en un dels vídeos que inclou l'exposició - Crèdit foto: Mercedes Loperena / IPHES

La Roca dels Moros, situada al terme municipal del Cogul (les Garrigues, Lleida), és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya. Figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la Península Ibèrica. Ja a principis del segle XX va representar la revelació d’una nova tradició rupestre desconeguda a Europa, un estil de la vessant mediterrània, principalment pictòric, que seria divulgat com a «art llevantí». 

Les primeres notícies van aparèixer publicades al diari La Veu de Catalunya els dies 9 i 10 d’abril de l’any 1908, i poc després, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Les dues ressenyes foren redactades pel geògraf Ceferí Rocafort. Les pintures rupestres del Cogul es van convertir en les primeres imatges de la prehistòria catalana i en poc temps van passar a ser un referent obligat dels estudis de l’art rupestre nacional i internacional. L’any 1998, la Roca dels Moros va ser inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, juntament amb altres conjunts d’art rupestre del Llevant peninsular.

Difícils d'observar

La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de llargada per 4 m d’alçada que descansa sobre el pendent del tossal de les Forques, on es mostra una petita concavitat d’uns 3 m de fondària que conserva les imatges pintades i els signes gravats. Actualment, les pintures són difícils d’observar a causa de les deposicions de calç i les capes de pols que les cobreixen, que s’han anat acumulant al llarg de segles d’intempèrie.

L’exposició Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures i gravats que conformen el conjunt pictòric de la Roca dels Moros. El jaciment s’emmarca en una zona que ha estat habitada per l’ésser humà gairebé de forma contínua des del paleolític i, per tant, molt rica arqueològicament.

Tot i que no s’han fet recerques precises que ajudin a determinar l’edat de les pintures, sembla que la major part de les imatges de la Roca dels Moros, van ser realitzades en un moment de canvi social, d’arribada de noves tecnologies i de barreja de tradicions. És el període anomenat epipaleolític, ara fa uns 7.000 o 8.000 anys; l’espai de temps que queda entre el paleolític (que fa referència a una tècnica per fer les eines basada en cops sobre pedres) i el neolític (en què s’empraven instruments principalment «llimats», llisos i esmolats). És el moment dels últims caçadors-recol·lectors i dels primers agricultors-ramaders.

     calc de les pintures rupestres de Cogul

Calc de les pintures rupestres de la Roca dels Moros, dibuix realtzat per Ramon Viñas, Anna Alonso i Elisa Sarrià, encarregat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - Crèdit foto: MAC

Els últims caçadors-recol·lectors, de profundes creences religioses, van crear un art nou que es desenvolupà per tota la zona oriental de la Península Ibèrica. Aquesta nova manera d’expressió, més viva i dinàmica, és la que defineix l’anomenat “art llevantí”, i la manifestació pictòrica més antiga de la Roca dels Moros. Les figures humanes pintades, principalment arquers, predominen sobre les representacions de dones o d’infants. Mostren el cos pràcticament nu, a excepció d’alguns guarniments al cap, els braços i les cames. S’expressen amb el cos de perfil i el tòrax de cara. Porten arcs, fletxes i bosses i alguns també porten plomes, gorres, cintes, braçalets i altres penjolls.

Amb l’arribada de les societats agrícola-ramaderes la pintura rupestre es transforma. L’art d’aquesta època és innovador, malgrat que recorda algunes modalitats de l’antic epipaleolític... Noves figures esquemàtiques omplen els abrics del Llevant. No són petites escenes amb animals perseguits per caçadors, sinó figures grans, de fins a un metre de llargada, pintades de color vermell fosc, marró o negre i fetes amb algun instrument o pinzell de traç ample. Un univers de figures humanes amb els braços alçats vers el cel, com si fessin una oració, formes que semblen serps, meandres, ziga-zagues, punts i barres... Hem passat de la figura realista a l’esquema i l’abstracció de les imatges: una evolució que ens recorda els darrers cent anys del nostre art.

Les dones són les protagonistes

Les dones protagonitzen el paper principal a la Roca dels Moros... centralitzen l’escena més significativa del mural. Mostren pentinats molt peculiars que configuren un cap triangular, van vestides amb llargues faldilles cenyides a la cintura i que cobreixen fins als genolls. La part superior del cos s’expressa aparentment nua, llevat d’alguns guarniments sobre el pit i els braços, com ara collarets, pectorals i braçalets, així com altres penjolls i bosses. Estan pintades amb el cos de perfil o mig frontal. Tot sembla girar al voltant d’un espai sagrat, destinat al culte a la fecunditat...

La Roca dels Moros, gestionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, forma part de la Ruta de l’Art Rupestre, una xarxa de turisme cultural coordinada també per aquest museu, que pretén conservar, investigar i difondre aquest patrimoni. Aquest compromís ha rebut el suport de moltes altres institucions i agents locals que han impulsat un seguit d’actuacions claus per a la preservació del jaciment. Un dels projectes prioritaris és la construcció del Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros, que compta amb la participació del Ministerio de la Vivienda, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut d’Estudis Ilerdencs a través de la Diputació de Lleida.

                       
 

Vídeo realitzat per Rafel Sospedra, investigador de l'IPHES, sobre el nou Museu de Lleida, on s'inclou una rèplica de Cogul feta per l'IPHES, penjat al canal de l'IPHES al youtube

Relacionat amb el Cogul, cal assenyalar que l’IPHES també és l’autor d’una rèplica de la Roca dels Moros, que anat a càrrec de Ramon Viñas, i que forma part  de l’àmbit dedicat a l’evolució del nou Museu de Lleida, inaugurat fa pocs mesos. La rèplica, que és la primera vegada que es fa amb caire realista, tant pel que fa a les pintures com a la volumetria, només reprodueix, per raons d’espai, la zona de la cova on es troben els gravats i les pintures.

La pedra és feta amb fibra sintètica i ha estat tractada amb tints naturals. Les pintures han estat realitzades per Ramon Viñas, autor del darrer calc, encara inèdit de les pintures, realitzat ara fa més de 20 anys, esmentat en línies anteriors. Les pintures s’han realitzat amb tècniques com les que van emprar els caçadors recol·lectors i els habitants de l’època epipaleolítica i neolítica de la zona.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: