www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Set, 2013

Noves troballes a Cova Eirós permetran aprofundir en les semblances i diferències entre sapiens i neandertals

És una de les poques coves de la península Ibèrica on s'observa ocupació per part d'aquestes dues espècies

Així es podran comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn

Texto en castellano

excavacions agost 2013

Excavaciones en Cova Eirós durante este agosto - IPHES

Les diferències entre Homo sapiens i Homo neanderthalensis, sobretot per intentar aclarir els motius que van garantir l'èxit d'una espècie per sobre de l'altra, segueix sent una investigació tan atractiva com interrogants planteja.

En aquest context, el jaciment de Cova Eirós (Triascatela, Lugo ) ha aportat noves dades que poden ajudar a resoldre algunes qüestions, tal com s'ha evidenciat durant la campanya d'excavació arqueològica que s’ha desenvolupat del 11 al 31 d'agost, sota la direcció l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste (GEPN) de la Universidade de Santiago de Compostela (USC).

Eines quarsita i quars

Algunes de les eines de pedra descobertes durant auqesta excaavció - IPHES

Aquests dies s'han obtingut nombroses restes d'eines de pedra i restes de fauna, així com restes humanes, que poden amagar informació molt vàlida per a comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn.

Amb aquesta finalitat, un equip integrat per dotze persones, entre especialistes de la USC-GEPN i l'IPHES, dirigits pels arqueòlegs Arturo de Lombera i Xosé-Pedro Rodríguez (ambdós d'aquest institut ) ha continuat l'excavació del sector de l'entrada a la cova iniciada en anys anteriors, on s'han documentat ocupacions d'homínids, entre fa 118.000 i 12.000 anys abans del present.

Arturo Lombera

Xosé-Pedro Rodríguez

A dalt, Arturo de Lombera. A sota, Xosé-Pedro Rodríguez. Ambdós són investigadors de l'IPHES i codirectors de les excavacions de Cova Eirós - Jordi Mestre/IPHES

En aquest període, Cova Eirós ha estat utilitzada per sapiens (Paleolític superior) i per neandertals (Paleolític mig). "D'aquí rau una de les raons de la importància d'aquest jaciment -remarca Arturo Lombera-, ja que permet comparar en un mateix lloc com vivien les dues espècies: les seves estratègies de caça, l'ús general dels recursos, com explotava l'entorn, etc. Cova Eirós és, en aquest sentit, una de les poques coves de la península ibèrica amb aquestes característiques”.

D' altra banda, l'equip ha excavat el nivell 2 de la cavitat, pertanyent al Paleolític superior inicial, moment de la cultura aurinyaciana, fa sobre 32.000 anys, quan els sapiens entren per primera vegada al nord-oest peninsular. També s'ha intervingut en el nivell 3, d'uns 84.000 anys d'antiguitat, ocupat per poblacions de neandertals. Aquí s'han obtingut molts restes lítiques, a destacar, les eines elaborades amb quars o les puntes Levallois. Es tracta d'un conjunt del Paleolític mitjà, amb moltes restes de talla. Així mateix, s'han recuperat restes d'ossos de fauna, especialment d'óssos de les cavernes, cérvols i cavalls.

Puntes Levallois

Puntes de Levallois obtingudes durant l'excavació - IPHES

Xosé-Pedro Rodríguez insisteix en una altra qüestió singular de Cova Eirós: "A Galícia, fòssils d'ocupacions de neandertals hi ha molt pocs, sent un període molt poc conegut i aquest jaciment és, a més, l'únic per aquest període del Paleolític on trobem eines i fauna associada, amb la qual cosa es podrà aprofundir en el coneixement de la complexitat neandertal".

Art rupestre

La campanya ha tingut igualment un punt de mira en les manifestacions d'art rupestre que es van posar al descobert l'any passat i l'estudi del qual dirigeix ​​Ramon Viñas, també investigador de l' IPHES. Amb aquesta finalitat, s'han documentat més a fons, s'han pres més fotografies en nous panells, per així poder determinar millor les característiques d'aquestes obres, definir les figures que la componen, etc .

Restes humanes

A l'esquerra una falange humana i a la dreta un incisiu, també humà - IPHES

També a l'interior de la cavitat van ser recuperats diverses restes humans (principalment falanges i dents) que han estat datats en el 4.700 anys abans del present, cosa que suposa la constatació de l'ús de la cavitat amb finalitats funeràries durant el Calcolític i amplia considerablement la seqüència d'ocupacions prehistòriques de Cova Eirós .

El treball de camp en aquest jaciment forma part del projecte "Poblament humà en el Plistocè a les comarques orientals de Galícia", que inclou Monforte, Valdavara i Cova Eirós, sota la direcció de Ramon Fàbregas de la Universidade de Santiago de Compostela i finançat pel Ministerio de Economía y Competividad.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: