19 Mai, 2011
Troben els esquelets d’un tapir i un bòvid complets i en connexió anatòmica d’una antiguitat de 3,3 milions d’anys al Camp dels Ninots
Són unes troballes molt importants perquè ajudaran a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època
En aquest jaciment s’ha descobert la col·lecció de fòssils d’aquestes espècies més completa d’Europa
NOTA EN CASTELLANO aquí
L’excavació que aquest mes es desenvolupa al jaciment El Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha posat ja al descobert un tapir i un bòvid complets i en connexió anatòmica d’una antiguitat de 3,3 milions d’anys. Es tracta d’unes troballes molt importants perquè ajudaran a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.
En primer terme, cap avall de la fot, restes del tapir, i cap amunt, tot seguit, les del bòvid - Gerard Campeny / IPHES
En els últims anys l’equip està intervenint en dos sectors del jaciment: un al nord del volcà, on s’excava nivells arqueològics del Pleistocè superior, amb una cronologia que podria estar entre fa 40.000 i 10.000 anys abans del present, i un altre, a la vessant sud, en uns nivells paleontològics del Pliocè, període que va dels 5 milions d’anys als 2,5 milions..En aquest últim sector esmentat, aquest any s’ha recuperat un esquelet sencer i en connexió anatòmica de tapir, essent el més complet del registre fòssil europeu. “Es tracta d’un animal molt important ja que proporciona abundant informació paleoecològica”, adverteix Gerard Campeny, codirector de l’excavació juntament amb Bruno Gómez i Jordi Agustí, tots tres membres de l’IPHES.
Restes del bòvid in situ trobat aquesta campanya - Gerard Campeny / IPHES
Actualment els tapirs es troben en zones molt concretes de Sud-Amèrica i Àsia. És un mamífer perissodàctil que desapareix a Europa a principi del Plistocè, moment en què es produeix l’origen de l’ocupació humana en aquest continent. Es tracta d’un mamífer corpulent, d’aproximadament 1 m d’alçada i 2 m de llargada. Les seves característiques ens indiquen que no són corredors i que mengen fruita i fulles, la qual cosa implica un entorn determinat per clima subtropical amb espais de bosc. La seva extinció a Europa és probablement el resultat d’un canvi climàtic.
Pel que fa a l’esquelet complet i en connexió anatòmica del bòvid recuperat, cal remarcar que juntament amb els obtinguts en campanyes anteriors, estem parlant de la col·lecció més abundant del registre fòssil europeu. En el Camp dels Ninots, el bòvid és l’espècie més abundant, confirmant que són animals que viuen en grup. Aquests artiodàctils, van aparèixer a Europa fa 18 milions d’anys i a partir dels 6 milions d’anys tenen una forma més gran. “Els animals del Camp dels Ninots són molt grossos; no tant com una vaca però clarament més grans que els antílops actuals, com ara els nyus”, puntualitza Gerard Campeny.
Dibuix de com és un tapir - IPHES
En aquests primers dies de treball, les restes paleobotàniques també han estat molt abundants. S’han documentat milers de restes vegetals (fulles, fruits, troncs, etc.), evidències directes del clima i paisatge del passat.
Paral·lelament als treballs paleontològics, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior a la comarca de la Selva.
Per altra banda, s’ha signat un conveni de cessió d’espais entre l’Ajuntament de Caldes de Malavella i l’IPHES, segons el qual el consistori municipal cedeix a aquest institut les instal·lacions del Castell de Caldes per garantir la continuïtat de la recerca i divulgació de les restes recuperades en el Camp dels Ninots.
D'esquerra a dreta, Joan Colomer, alcalde de Caldes de Malavella, i Eudald Carbonell, després de la signatura del conveni - Cedida Albert Torrent
Enguany les excavacions es van iniciar el dia 2 de maig i es perllongaran fins a les acaballes d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat i investigadors procedents d’universitats i centres de recerca nacional i internacionals (Espanya, França, Algèria, Armènia, Grècia, etc.). Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,3 milions d’anys.
technorati tags: fauna , canvi climà tic , human evolution , Plistocè superior , arqueologia , paleotologia , volcans , connexió anatòmica , fòssils , eines de pedra , vegetals
