27 Mai, 2010
500 noves eines de pedra descobertes a la Cansaladeta permetran conèixer millor com era la tecnologia dels homÃnids de fa 400.000 anys
Es tracta d’un
conjunt d’artefactes lítics excepcional d’alta resolució
Unes 500 noves eines de pedra descobertes aquest mes a
Gran ascla de corniana descoberta en aquesta campanya - Andreu Ollé / IPHES
Aquestes eines són majoritàriament de sílex (una mica més d'un 70%), però també d'altres roques, com la corniana (16%), el quars (6%) o la quarsita (5%). Totes aquestes roques podien obtenir-se a les mateixes terrasses del riu Francolí, a la vora del jaciment. “Tant en el cas del sílex com en el del quars i la quarsita predominen les ascles simples, de dimensions petites o mitjanes. Els artefactes grans, ja siguin ascles o instruments configurats, en canvi, apareixen en una menor proporció, i són sempre en corniana”, puntualitza Andreu Ollé.
En primer terme, Josep Maria Vergès, i al fons de peu, Andreu Ollé, codirectors de la Cansaladeta, en aquest jaciment - Jordi Mestre / IPHES
En tot cas, es tracta d’unes restes dipositades durant un breu període de temps, que foren ràpidament fossilitzades pels sediments aportats per un desbordament del riu Francolí. “Això permet estudiar un moment molt concret del Plistocè mitjà, fet poc habitual, donat que sovint els nivells arqueològics d’aquesta època acumulen restes de diferents moments”, assenyala Josep Maria Vergès. “Queda clar, no obstant, que el material arqueològic –afegeix Andreu Ollé- està in situ, és a dir, que els processos d'enterrament que van cobrir el material arqueològic van ser ràpids però suaus. Tenim, per tant, nivells amb bona resolució temporal, probablement corresponents a fases curtes d'ocupació de l'abric”.
Nucli de quarsita que forma part d'un dels remuntatges identificats. El grup d'ascles recuperades que hi encaixen demostra que va ser tallat a l'abric de la Cansaladeta - Andreu Ollé / IPHES
Un fet excepcional lligat a la magnífica conservació del registre arqueològic “és la presència de nombrosos remuntatges del procés de fabricació de les eines de pedra, que permeten estudiar a fons i amb gran detall les seqüències de gestos tècnics que porten a la fabricació dels diferents tipus d’eines”, afirma Vergès.
“Ens referim a remuntatges
–especifica Ollé- quan parlem d'artefactes lítics que encaixen entre ells. És a
dir, que es poden anar unint els uns amb els altres, de forma que podem reconstruir
parcialment les seqüències de talla lítica portades a terme al
jaciment. Que un nivell, com aquest de
