www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Set, 2009

El Barranc de la Boella aporta noves restes de grans herbívors prehistòrics extingits

Cèrvids, cavalls i hipopòtams són algunes de les espècies de grans herbívors trobades aquestes dies al Barranc de la Boella, a les comarques del Baixa Camp i Tarragonès, al Camp de Tarragona. Juntament a aquests animals extingits, han aparegut eines de pedra tallades pels homínids magistralment elaborades. De moment, aquestes són les principals aportacions dels treballs arqueològics que des del passat 4 de setembre es desenvolupen a la Mina i el Forn, dos jaciments que encara no disposen d’una datació aproximada, però que per les evidències documentades tindrien una cronologia d’entre fa ara un milió i 700.000 anys.

Concretament, es duen a terme diferents sondeigs per determinar la  concentració de les restes arqueopaleontològiques i el seu interès patrimonial.  Aquesta feina l’efectuen membres de IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), que avui han rebut la visita del delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté. Precisament, l’excavació és possible gràcies a aquesta institució, a l’Ajuntament de La Canonja, als propietaris de la finca on es troben la Mina i el Forn,  a la URV i al Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC).

Crani d'hipopòtam trobat a la Boella

Restes d'un crani d'hipopòtam descobertes aquests dies - Jordi Mestre / IPHES

“Els jaciments de la Mina i el Forn són només una petita mostra del registre potencial que aflora a l’esmentat barranc”, observa Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i investigador de l'IPHES.. A la Mina, per exemple, hi ha una estrat arqueològic de gra fi que conté diferents nivells amb restes fòssils més antigues de 800.000 anys. “Una d’aquestes capes –puntualitza- conté una acumulació densa de materials arqueopaleontològics, tot i que només hem excavat ben just 6 metres quadrats. Les restes són elements esquelètics d’animals extints i peces de sílex tallades per grups d’humans. Els óssos i les dents identificades suggereixen una elevada diversitat d’espècies fòssils. Entre les més significatives, pel que fa al seu valor patrimonial, grandària i singularitat, hi ha fragments d’un crani i diverses dents d’hipopòtam”.

Josep Vallverdú,a la Boella

Josep Vallverdú, responsable de l'excavació, al Barranc de la Boella - Jordi Mestre / IPHES

En el jaciment del Forn, l’equip ha recuperat, en una superfície de 12 metres quadrats,  dues capes amb materials arqueopaleontològics dispersos. “Les restes d’animals trobades –explica Josep Vallverdú-  pertanyen a grans herbívors: cèrvids, cavalls i hipopòtam. En el nivell 2 del mateix jaciment s’han posat al descobert peces disperses de pedra tallades pels grups humans prehistòrics elaborades amb sílex, esquist i quars”. Sobresurt una gran peça d’esquist, “perquè ha estat elaborada excel·lentment”, remarca el mateix investigador.

Xavier Sabaté a la Boella

Xavier Sabaté, davant de la taula, aquest migdia observant algunes restes fòssils trobades a la Boella - Jordi Mestre / IPHES

Tot i que encara  no es disposa d’una datació aproximada per aquests dos nivells explorats del Forn, les evidències documentades apunten a una edat de final del Pleistocè Inferior (780.000 anys) i inici del Pleistocè Mig (700.000 anys).

Els sondeigs del Forn i la Mina en proporcionen una informació molt rica sobre l’ocupació d’ecosistemes fluvials durant diferents períodes cronològics, entre fa ara un milió i 700.000 anys. “És un interval temporal poc conegut de l’evolució biològica i paleogeogràfica a Europa”, matisa Vallverdú . En aquest període “hi ha importants canvis paleoambientals i paleobiològics, com l’arribada de noves espècies i entre elles les poblacions humanes prehistòriques. En aquest indret del Camp de Tarragona sembla doncs que hi ha una documentació molt singular de l’evolució biològica i ambiental d’una segona dispersió d’homínids per l’actual Europa”, indica.

Les ocupacions més velles de la Mina es localitzen en una riera afluent del Francolí, quan aquest transcorria entre Constantí i la Canonja, al peu de les Gavarres, al Camp de Tarragona. “Aquí hem documentat que, en aquest indret, carnívors, carronyaires, homínids i herbívors freqüentaven els afluents del Francolí,  representant un paleoambients similar al registrat en altres jaciments que ens informen sobre els orígens de la humanitat, a l’Àfrica Oriental”, assenyala.

Peça tallada en esquist

 Eina de pedra tallada amb esquist trobada al jaciment El Forn - Josep Vallverdú / IPHES

La presència humana al Forn també sembla que es localitza en entorns fluvials, atenent al registre estratigràfic, “encara que els llocs que els llocs d’ocupació o habitats són més propis de planes d’inundació, més obertes, i més característiques del tram final de la vall del Francolí, quan aquest riu arribava al mar”, indica Vallverdú. Les restes aquí descobertes se situen entorn a tolls, aiguamolls i petits llacs de la ribera del Francolí, en un delta fluvial on conflueix l’aigua d’altres afluents, possiblement més perennes, que la del període més antic documentat al jaciment de la Mina. “Les restes de pedra tallades de gran format són acumulades vora grans herbívors, la qual cosa ens porta a proposar un altre tipus de jaciment ja documentat a l’escorxador de mamuts excavat l’any 2007”, comenta.

De cara als pròxims anys, l’equip espera localitzar zones de concentració de restes arqueopaleontològiques mitjançant la delimitació d’acumulacions denses. A més, Josep Vallverdú ha afegit: “També hem trobat capes sense material a la Mina correlatives a les registrades al jaciment del Forn. D’aquesta manera, la caracterització de la dispersió de les acumulacions arqueopaleontològiques ens ajudarà a decidir on situar, d’una forma més sistemàtica, excavacions en gran superfície, els propers anys.

L’excavació d’aquestes àrees denses, dispeses i buides de registre arqueopaleontològiques facilitarà el coneixement de la paleoecologia de les poblacions humanes més remotes del Camp de Tarragona, així com la seva evolució biològica i paleogeogràfica.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: