www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Abr, 2009

La Balma de la Massana va ser un lloc d’ocupació reiterada per part de les primeres poblacions del neolític fa uns 7.000 anys

Així ho demostra l’acumulació de restes molt diverses que ha posat al descobert la campanya d’excavació d’enguany

Les tasques d’excavació en extensió del nivell 1 (quinze metres quadrats) que sota la direcció de l'IPHES s'han dut a terme del 4 al 19 d’abril a la Balma de la Massana, al nucli d’Alsamora (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) han permès identificar una gran acumulació de restes (més de 3.000 peces) resultants d’activitats molt diverses, fet que suggereix  l’ús de l’abric com un lloc d’ocupació reiterada per part dels pobladors del Neolític antic, fa entre 7.500 i 7.000 anys abans d’ara.

                 Vista general excavació a la Balma de la Massana
                     Una de les jornades d'excavació a la Balma de la Massana - Jordi Mestre / IPHES

Els principals materials arqueològics recuperats (indústria lítica, ceràmica, restes faunístiques i vegetals) ens indiquen que a la Balma de la Massana es va realitzar un amplia panòplia d’activitats, com la fabricació d’instruments de sílex, la cacera, el treball  de la pell i el processament de recursos agrícoles i ramaders, per exemple, en aquest últim cas, s’ha pogut documentar la utilització d’espècies d’animals domèstiques, com les ovelles i les cabres, ja que s’han trobat restes d’os amb marques de descarnament i d’ús culinari.

                                 Sacs amb sediments de la Balma de la Massana

Sacs amb sediments d'excavació que també s'analitzen perquè no s'escapi res - Jordi Mestre / IPHES

També és important  la presència d’elements d’ornamentació personal com denes, entre les quals cal destacar les realitzades amb elements exòtics al prepirineu , com cargolins d’origen marí (procedents com a mínim de 150 km de distància).  Finalment cal destacar la troballa d’una dent humana cremada que s’ha recuperat aïllada i que ens indica un ús més complex de la cavitat des del punt de vista ritual.

A més de l’excavació en extensió s’ha continuat amb el sondeig  iniciat durant la primera campanya, l’any anterior. Els treballs que s’hi han realitzat han  posat al descobert un nou  nivell del Neolític Antic (nivell 3). Aquest nivell, al contrari que el primer que es trobava exposat a les actuacions realitzades amb posterioritat pels diferents visitants de la balma, ha aparegut completament segellat entre dues capes sedimentaries. Així doncs, l’intervenció en ell durant els propers anys, ens permetrà ampliar el coneixement de la seqüència d’arribada i assentament dels primers ocupants neolítics al prepirineu. 

                                Primera neteja dels sediments trobades a la Balma de la Massana
 

Per altra banda es contínua amb l’objectiu a mitjà termini de documentar la presència dels últims caçadors recol·lectors del paleolític a la balma, per tal de veure quines son les característiques d’aquestes comunitats humanes en un territori on fins ara no han estat documentades.

En aquesta intervenció arqueològica,  dirigida pels col•laboradors de l’IPHES, Amèlia Bargalló, Juan Ignacio Morales i Àlex Solé, hi han participat més de quinze persones,  principalment alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueología del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i també d’altres procedents de diverses universitats espanyoles i europees, així com membres de l’IPHES . A més, s’ha comptat amb la col•laboració d’investigadors del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona (UB), i estudiants de l’ensenyament d’Història tant de la URV com de la UB.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: