18 Set, 2008
Noves dades avalen que al Barranc de la Boella conté tres metres de sediments amb fòssils més antics de 800.000 anys
“Durant aquests primers dies de nova campanya d’excavació hem determinat la presència de restes de fauna i un artefacte de sílex prehistòric d’indubtable factura humana en una superfície que no arriba als 2 metres quadrats, i en un nivell amb fòssils que es troba a més de 10 metres de profunditat de la superfície. Aquestes restes arqueopaleontològiques són de l’època Matuyama, és a dir, de més de 800.000 anys d’antiguitat”, assegura Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de les excavacions que del 3 al 25 de setembre es duen a terme al Barranc de la Boella (La Canonja – Tarragonès), on l’any passat es van trobar les restes dentaries espectaculars de mamuts prehistòrics.
Vallverdú ha indicat que “enguany concentrem els treballs d’excavació a la zona del Barranc de la Boella coneguda com la Mina, on hi estem practicant un sondeig de més de 10 metres de profunditat per tal de valorar el seu potencial arqueopaleontològic”.
Sondeig que es fa aquests dies a la zona de la Mina al Barranc de la Boella - Crèdit: IPHES
El mateix investigador ha explicat que aquest indret és diferent al d’on es van descobrir les restes de Mammuthus meridionalis, però l’any passat es va efectuar un mostreig magnetoestratigràfic dels sediments per confirmar la seva antiguitat: “els resultats obtinguts amb aquestes anàlisis són molt prometedors perquè evidencien que al Barranc de la Boella hi pot haver-hi més de 3 metres de sediments amb capes amb fòssils més antics de 800.000 anys”.
“Això apropa el registre arqueopaleontològic del Barranc de la Boella als pocs jaciments d’un milió amb presència humana a Europa occidental, com Orce y Atapuerca. A Catalunya un jaciment recentment excavat de cronologia més antiga és el de Vallparadís de Terrassa”, ha remarcat Vallverdú.
Les anàlisis del paleomagnetisme es van fer per esbrinar si el mamut de la Canonja era dels darrers que van haver-hi o estava més allunyat en el temps de la seva extinció. Aquesta espècie, Mamuthus meridionalis, va viure a Europa entre fa 3 milions d’anys fins a 650.000 anys abans d’ara. El paleomagnetisme permet caracteritzar si els sediments, i per tant, les restes que hi conserven, són de l’època Matuyama (entre 1.600.000 a 8000.000 anys abans d’ara) o Brunhes (més recent que 800.000 anys).
D’altra banda, en el tram superior de la Mina, en el grup de capes sedimentàries d’època Brunhes, s’han trobat restes de sílex i quars poc nombrós, donada també l’escassa superfície excavada, no arribar als 3 metres quadrats, i que s’han atribuït provisionalment al període muesterià, quan els neandertals habitaven Europa.
Totes aquestes restes del sondeig de la Mina del 2008, junt a les nombroses trobades l’any passat durant l’excavació del mamut de la Canonja en el sondeig del Cantre de Convencions, constitueixen una successió d’indústries de pedra i restes faunístiques que conté diferents períodes cronològics del poblament prehistòric del Camp de Tarragona. “Això –apunta Josep Vallverdú- ens permet valorar que en el Barranc de la Boella hi ha un vertader arxiu de l’evolució biològica recent de la història de la Terra i pot ser un indret on poder explicar els ecosistemes del darrer milió d’anys al Camp de Tarragona. Per això l’equip d’investigació agraeix el compromís que l’equip municipi i els propietaris de la finca per tal d’impulsar aquest projecte de recerca.
L’IPHES preveu durant els pròxims dies ampliar les superfícies d’excavació de les diferents capes sondejades. “El desenvolupament del projecte de recerca precisa treballs més aprofundits i més fòssils per tal d’avançar en l’encara poc coneguda història natural del darrer milió d’anys d’aquestes comarques”, assegura Vallverdú.
technorati tags: sondeig , Barranc Boella , mamut prehistòric , sÃlex , datacions , fòssils , Matuyama , Atapuerca , Orce
