16 Set, 2008
Troben per primera vegada instruments de pedra de neandertals associats a fauna a l'interior d'una cova a GalÃcia
En el mateix jaciment s'ha localitzat indústria lítica pertanyent a Homo sapiens cosa que facilitarà els estudis comparatius entre les dues cultures
Un equip, del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha trobat instruments de pedra elaborats per neandertals associats a fauna. "És molt important perquè és la primera vegada que es troba a Galícia indústria lítica d'aquesta espècie a l'interior d'una cova", assegura Xosé Pedro Rodríguez, investigador de l'esmentat institut i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Aquest descobriment, a més, converteix Cova Eirós en un dels principals jaciments del Paleolític Mitjà del Nord-oest peninsular, ja que junt amb les eines de pedra es conserven nombroses restes de fauna prehistòrica que proporcionaran informació molt valuosa sobre l'entorn ambiental i la vida d'aquests grups humans.
Material lític trobat a la Cova Eirós: a l'esquerra, dues eines de quars; al centre una de quarsita i un os a la dreta. - Crèdit: Xosé-Pedro Rodríguez IPHES.
La troballa va tenir lloc a la Cova Eirós, en una cavitat càrstica de Triacastela (Lugo), mentre membres del “Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste” del Departament d'Història 1 de la Universidade de Santiago de Compostela, en col·laboració amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES) i l'URV realitzaven a l'agost un intervenció preliminar en l'esmentat jaciment.
Aquesta intervenció va proporcionar una gran quantitat de restes adscrites al Paleolític Mitjà, amb almenys més de 35.000 anys d'antiguitat. "En total, durant l'excavació –puntualitza Xosé Pedro Rodríguez – es van documentar més de 900 artefactes i ossos de fauna. En general, tot aquest material arqueològic està ben conservat". La matèria primera utilitzada per fabricar les eines va ser sobretot quars, encara que també van valdre’s, però en menor mesura, de la quarsita.
Entre les peces que sobresurten adscrites al Paleolític Mitjà, és a dir, als neandertals, destaquen algunes ascles de quarsita obtingudes mitjançant el Mètode Levallois, una tècnica sofisticada d'elaboració d'eines, que implica tota una seqüència complexa de planificació, selecció de material, etc.. “D'altra banda, hem trobat – afegeix Rodríguez – raspadors i perforadors de quars, que pertanyerien als nivells del Paleolític Superior, encara que encara no tenim les datacions exactes”.
Treballs d'excavació a la Cova Eirós fa uns dies - Crèdit: Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES
El fet de trobar en el mateix jaciment tecnologia creada pels neandertals i una altra pertanyent als Homo sapiens "és molt interessant perquè podrem comparar tant a nivell tecnològic com pel que fa a l'aprofitament de la fauna, com s'organitzava cada espècie i, amb això, aprofundir en l'estudi del seu comportament".
A això cal afegir la proximitat de Cova Eirós a altres jaciments del Paleolític Superior Inicial (Cova da Valiña, Castroverde) o Final (Valdavara, Becerreá), associats als humans moderns, de manera que podrà conèixer-se amb major precisió la complexitat social i l'evolució de la seva tecnologia, medi ambient i estratègies de subsistència al llarg dels últims 50.000 anys.
D'altra banda, encara que hi ha altres jaciments adscrits al Paleolític Mitjà a la conca del Miño, com A Piteira (Ourense) i A Barreira (Pontevedra), a causa de l'acidesa dels sòls gallecs, en aquests jaciments només es conserven les eines de pedra. La presència de materials orgànics permet conèixer amb major precisió el medi on van desenvolupar les seves activitats els neandertals, així com també les seves estratègies de subsistència i explotació del territori.
Les restes de fauna trobades a Cova Eirós (cèrvids, bòvids, óssos, i diverses espècies de carnívors), així com les restes de carbons i pol·lens, permetran reconstruir el medi ambient del passat: el tipus de clima, fauna i vegetació que hi havia en l'entorn del jaciment.
De la mateixa manera, aquestes troballes ens permeten aproximar-nos a les maneres de vida quotidianes d'aquestes comunitats, a través de l'estudi de les estratègies de cacera i consum de la fauna de l'entorn.
La intervenció va desenvolupar-se dins del projecte d'investigació del Ministerio de Educación y Ciencia “Ocupaciones Humanas durante el Pleistoceno de la cuenca media del Miño”, l'investigador principal del qual és Ramón Fábregas (Universidade de Santiago de Compostela). A més, s'ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Triacastela i de l'empresa Cosmos.
A començaments dels anys noranta Cova Eirós es va convertir en una referència en la paleontologia gallega gràcies als treballs realitzats des de l'Universidade da Coruña que van conduir al descobriment de nombroses restes d'ós de les cavernes.
En aquesta campanya, dirigida pels arqueòlegs Talía Lazuén, Xosé Pedro Rodríguez i Arturo de Lombera, van realitzar-se dos petits sondeigs en l'entrada de la cova que van permetre definir diversos nivells arqueològics. El nivell 3 és el que va proporcionar les restes més significatives, que en funció de les característiques tècniques dels artefactes, poden ser adscrites al Paleolític Mitjà, període en què vivien els neandertals. En una altra zona de l'excavació van ser trobades restes lítiques que podrien adscriure's al Paleolític Superior, ja relacionat amb els humans moderns (Homo sapiens).
Futurs treballs i datacions permetran conèixer amb major precisió l'antiguitat d'aquestes ocupacions.
technorati tags: Cova Eirós , indústria lÃtica , neandertals , Homo sapiens , IPHES , PaleolÃtic , fauna
