El bloc de les activitats de l'IPHES

26 Ago, 2008

Per primer cop al món s’han posat al descobert pells cremades d’us profilàctic en un fogar de 60.000 anys d’antiguitat. La troballa ha tingut lloc al nivell O del jaciment de l’Abric Romaní, al municipi de Capellades (Barcelona), durant l’excavació que aquest mes desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) sota la direcció d’Eudald Carbonell.

Pedra taller amb marques d'haver manipulat algun material sobre la seva superfície, localitzada a l'Abric Romaní - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

La campanya també ha aportat per primera vegada una pedra taller al damunt de la qual es realitzarien activitats domèstiques. Tot plegat, demostra, en paraules de Carbonell “l’extrema complexitat cultural dels neandertals, una tesi que nosaltres defensem des de fa 20 anys. La seva tecnologia era diferent a la nostra, però estava igualment molt desenvolupada”. Amb aquestes paraules també valora l’article publicat aquests dies al Journal of Human Evolution, per un altre grup, on es defensa que els neandertals no eren menys intel•ligents que nosaltres, els Homo sapiens.

Excavacions a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

En aquest sentit, els treballs d’excavació efectuats a l‘Abric Romaní, no paren any rere any d’aportar excepcionals descobertes. En el cas d’aquestes pells, Eudald Carbonell insisteix a recalcar que “això implica un grau de sofisticació molt elevat i és la primera vegada que es produeix una descoberta d’aquestes característiques a nivell mundial”.

El director de l’IPHES ha assenyalat que “són pells cremades que s’utilitzarien a la base dels fogars, s’emprarien segurament una mica humides, i quan s’apaga el foc, allí quedaven concentrades totes les cendres que es buidarien en un altre indret. O sigui, que tenien un ús higiènic, profilàctic”.  El carbonat càlcic que caracteritza l’Abric Romaní n’ha afavorit la seva conservació.

Pel que fa a la pedra taller, aquesta fa uns 30 centímetres de diàmetres i és de calcària. Aquesta evidència demostra  “la utilització del material lític com a superfície i enclusa per portar a terme activitats domèstiques com són el tallar pells, trencar ossos, etc.", afirma Eudald Carbonell.

Arqueòlegs analitzant la zona on s'ha descobert un sistema d'il.luminació en el que seria una àrea de dormitori - Gerard Campeny / IPHES

Aquest mes, l’equip ha pogut documentar igualment el trasllat de grans fragments de carbó dels fogars cap a les vores de la paret de l’abric, “cosa es pot interpretar com un sistema d’il•luminació semblant a les làmpades que posteriorment utilitzà l’homo sapiens”, observa el director de l’excavació.

D’altra banda, “la troballa, prop de les parets, de diversos focs amb unes separacions d’1 m entre ells, permet inferir que són àrees d’activitat de dormitori”, ha afegit. Aquest tipus d’espai domèstic dels neandertals de fa 60.000 anys estava ben diferenciat d’altres zones (esquarterament d’animals caçats, talla d’eines, etc.). L’Abric Romaní és l’únic jaciment on fins ara s’ha pogut documentar aquest tipus d’àrees en un context anterior a l’Homo sapiens; s’estructuren al voltant d’uns 20-25 m quadrats de superfície la qual cosa mostra que els grups neandertals que habitaren l’abric els formarien entre 6 i 14 individus.

Tot aquest conjunt de noves descobertes confirmen “l’extraordinària importància de l’ocupació dels diferents nivells de l’Abric Romaní i són fonamentals per explicar els comportaments sofisticats d’aquests caçadors recol•lectors europeus”, subratlla Eudald Carbonell.

Per donar a conèixer el valor de totes aquestes troballes, el proper any, i organitzat per l’IPHES, en col•laboració, de moment, amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Capellades, es dura terme un congrés coincidint amb la celebració dels 100 anys de l’inici de les excavacions a l’Abric Romaní.

technorati tags: fogars , Abric Romaní , indústria lítica , neandertals , caçadors recol.lectors , IPHES , congrés , pedra taller