www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Ago, 2007

Neandertals i extinció de grans animals, competència ecològica o canvi climàtic?

Els lleons, les hienes, l’ós de les cavernes... eren alguns dels grans animals que fins fa 30.000 anys vivien en alguns paratges catalans com la Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres a Moià (Bages), coexistint amb els neandertals fins a la seva desaparició, i també amb l’arribada de l’Homo sapiens; però, a l’entorn d’aquelles dates, a Europa, aquella megafauna es va extingir, mentre que a l’Àfrica van continuar pervivint. Va ser un problema de competència ecològica amb els neandertals? Quin paper hi va jugar el canvi climàtic, protagonitzat per l’inici del darrer període glacial que va començar fa uns 120.000 anys i va assolir la seva cota màxima fa 18.000 anys, quan les temperatures van baixar 12º C de mitja a Europa?
Canvi climàtic natural, fluctuacions climàtiques o acció antròpica és un tema que –com el que succeeix a l’actualitat- continua generant un important debat científic, perquè cap causa per sí mateixa sembla que pugui justificar els fets.
Intentar aportar nova informació al respecte és el que busca l’equip arqueològic integrat per 25 persones que del 20 d’agost al 10 de setembre excaven a la Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres, sota la direcció de Jordi Rosell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
 Cova de les Toixoneres, a Moià
                Excavació a la Cova de les Toixoneres, a Moià - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Pensem que el canvi climàtic hi va tenir molt a veure, perquè va transformar molt el paisatges, que van deixar de ser mediterranis per convertir-se en més esteparis i freds; però també hem de veure com els neandertals es relacionen amb el seu medi i esbrinar si entraven en competència amb els animals o, si bé, s’imposaven a aquests”, explica Jordi Rosell. “De moment –afegeix- hem comprovat que ocupen les coves durant molt poc temps, hi fan estades molt curtes, ja que no s’observa cap tipus d’organització de l’espai, ni fan aquí tota la cadena operativa pròpia de l’elaboració d’eines, per tant era un lloc de consum. Alhora, desconeixem si la presència dels grans carnívors els feia marxar”.
Per saber-ho, des de fa cinc anys cada estiu hi efectuen una excavació i els materials que s’obtenen s’analitzen després al laboratori minuciosament. “Intentem recuperar els campaments de neandertals, que petits grups de caçadors habitaven només durant uns dies”. Fins ara –amb el treball de les campanyes anteriors- s’han posat al descobert eines lítiques i fogars, així com nombroses restes de fauna pertanyen a Ursus spelaeus, l’ós de les cavernes del qual a Moià n’hi ha una de les col·leccions de fòssils d’aquest animal més importants del país , i a hienes (Crocuta crocuta).
Estudi conjunt amb l'Abric Romaní
En aquest sentit, els estudis efectuats suggereixen que es tracta de caus de carnívors que ocasionalment van ser utilitzats per grups neandertals. Aquestes troballes són estudiades conjuntament amb les restes de cultura material també atribuïdes a neandertals trobades a l’Abric Romaní (Capellades) on han aparegut molts pocs carnívors i on les ocupacions eren més sistemàtiques i de llarga durada. 
Jordi Rosell manifesta: “hem de tenir en compte que eren homínids que es movien pel territori i anaven d’un lloc a l’altre en bandes. Com que l’Abric Romaní, en línia recta, està a uns 45 quilòmetres de Moià, bé podria ser que petites unitats familiars que es desplaçaven entre amb dos indrets ocupessin de manera puntual aquestes coves, mentre que Capellades seria punt de trobada de grups més nombrosos”. 
Les excavacions a l’Abric Romaní tenen lloc igualment aquests dies, però en aquest cas sota la direcció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES. Tant aquestes com d’altres intervencions que dur a terme aquest institut acullen estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, perquè facin les seves pràctiques acadèmiques, imprescindibles per superar aquest ensenyament.
technorati tags: , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: