www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mai, 2007

Troben per primer cop indústria lítica al Camp dels Ninots i enceten en aquest jaciment una investigació sobre els canvis climàtics del passat

Les característics paleoecològiques del Camp dels Ninots, ubicat a Caldes de Malavella, feien pensar que hauria estat un bon lloc per viure pels homínids, però mai fins ara s’havien posat al descobert restes que indiquessin presència humana. En canvi, la campanya d’enguany ha revelat important indústria lítica, feta essencialment amb quars i sílex, del quaternari, el període geològic en què es desenvolupen els primers passos de l’evolució humana, tot i que encara no s’han pogut datar amb exactitud aquests instruments de pedra. Els arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, que efectuen l’excavació, procediran a un estudi més detallat d’aquestes eines pròximament.

Excavació al Camp dels Ninots

Excavacions al Camp dels Ninots durant aquest mes de maig - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

Aquestes troballes s’han localitzat gràcies a una excavació en extensió d´uns 20 metres quadrats que ha practicat l’equip en la part més moderna de la seqüència estratigràfica del Camp dels Ninots, clarament diferenciada dels nivells amb fòssils de fa 3,5 milions d’anys.

Bruno Gómez, codirector de les excavacions al Camp dels Ninots, ha puntualitzat: “encara no sabem la cronologia d’aquestes eines perquè han aparegut en un nivell arqueològic que pertany a una dinàmica geològica diferent a la del volcà, que és on havíem trobat fins ara restes de macrovertebrats espectaculars de 3,5 milions d’anys. El nivell on ha sortit la indústria lítica no té res a veure amb aquest volcà, està per sobre d’aquest, i es forma quan el cràter està ja completament cobert de sediment, integrat bàsicament per paquets d’argila”.

Restitució paleoambiental

Un altre punt de mira de la campanya d’enguany ha estat incentivar la recerca pel que fa als canvis climàtics del passat i als paisatges antics, aprofitant que el jaciment del Camp dels Ninots està situat en un cràter de 5 milions d’anys i, per tant, pot aportar una informació molt interessant sobre l’evolució del clima al llarg del temps.

Amb aquesta finalitat s´ha establert una metodologia pròpia per tal de localitzar els diferents nivells amb negatius i positius de fulles i troncs silificats (xilòpals o fusta fossilitzada en què la matèria orgànica ha estat substituïda per òpal, conservant-ne però l’estructura), evidències directes de la vegetació de l’època en què van viure els animals de 3,5 milions d’anys.

Això ha permès poder disposar de centenars de restes vegetals, que ajudaran a fer la restitució paleoambiental del Camp dels Ninots en diferents èpoques. Per esbrinar-ho aniran molt bé les anàlisis pol·líniques i de fitòlits (cristalls de sílice) trobats entre el sediment, ja que així es podran descriure els diferents tàxons (grups d’organismes emparentats) vegetals.

Motlle del rinoceront del Camp dels Ninots

Motlle que s'ha elaborat del rinoceront de 3,5 milions d'anys descobert l'any passat - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

El Camp dels Ninots es caracteritza per la presència d’un antic cràter en el qual s’hi es va formar un llac d’aigües termals i on es va anar dipositant sediments lacustres durant llargs períodes de temps. Aquest llac va ser un focus d’atracció important tant per a humans com per animals, ja que era ric en aigua i aliments. L’especial geologia del municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves aigües termals, han propiciat una conservació excepcional del material fòssil i paleobotànic, com l’esquelet més complet d’un rinoceront trobat mai a Catalunya de 3,5 milions d’anys, del qual avui s’ha presentat públicament el seu motlle, així com les restes originals de la seva pelvis, que han estat restaurades per Ferran Segalés. Aquest rinoceront va aparèixer durant les excavacions de l’any passat.

Des de l’any 2003, l’IPHES, el Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la URV estan desenvolupant un projecte científic de caràcter multidisciplinar en aquest paratge tant excepcional de les comarques de Girona.  Aquest projecte té tres línies d’acció clarament interelacionades: la recerca, la docència i la socialització.

Enguany la campanya d´excavació s´ha dut a terme entre els dies 16 i 31 de maig i hi han intervingut prop de 15 arqueòlegs, d´entre els quals hi ha estudiants d’Argèlia i de Galícia que fan el Màster Internacional d’Arqueologia del Quaternari, que s´imparteix a la URV.

 
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: