www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Mai, 2007

El Turó de la Bateria va ser un gran proveïdor de matèries primeres pels pobladors de la Vall Mitjana del Ter fa entre 100.000 i 200.000 anys

A l’actualitat, el Turó de la Bateria (Girona) és objecte de desig per a la construcció de nous habitatges, però fa entre 100.000 i 200.000 anys, era un indret on els pobladors de la Vall Mitjana del Ter hi anaven sovint per proveir-se de matèries primeres amb les quals elaborar les seves eines, segons es demostra de la gran quantitat de material lític que ja han posat al descobert l’equip de 15 arqueòlegs que des de fa tres mesos excaven en aquest jaciment, sota la direcció d’Antonio Palomo i Rafel Rosillo de l’empresa Arqueolític Terra-Sub S.L., i Bruno Gómez, membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeix Eudald Carbonell). L’excavació es fa amb caràcter d’urgència amb motiu de l’aparició de restes en un solar on s’anava a edificar; està sufragada per “la Caixa” i l’Ajuntament de Girona.

vista general del jaciment

Vista del jaciment del Turó de la Bateria durant les excavacions - Crèdit: IPHES

Es considera que el Turó de la Bateria era fonamentalment un lloc d’abastament perquè hi ha un gran percentatge, de fins el 80%, d’utillatge cortical, és a dir, el primer material extret de la pedra. “Com que el riu Ter aporta gran quantitat de material lític –observa Bruno Gómez- en forma de còdols, és de suposar, ja a priori, que és un indret idoni per a la manipulació de material lític. Que sigui cortical ens indica alhora que estem a l’inici de la cadena operativa i, per tant, usaven aquell indret per fer-se amb matèries primeres, una consideració que també l’avala el fet que sigui pràcticament nul·la l’aparició d’elements retocats, així com la poca presència de nuclis o matrius”. Els instruments lítics descoberts estan elaborats principalment en quars, pòrfir i quarsita.

Un jaciment in situ

Junt a aquest pobladors també hi haurien transitat diferents animals, ja que la posició estratègica del Turó de la Bateria, no gaire lluny del congost de Sant Julià de Ramis i, per tant, a l’entrada de la plana Girona-Salt, així com la presència del riu, haurien garantit els recursos hidrícs que tant els humans com la fauna necessiten per a la seva subsistència; a més, els primers haurien practicat la cacera amb aquestes bèsties, les restes de les quals encara no s’han trobat. És per aquest motiu que Bruno Gómez assegura: “tot això fa d’aquest espai un lloc idoni per a la recuperació de gran quantitat de material arqueològic del Plistocè”.

“La importància del Turó de la Bateria s’incrementa –puntualitza el mateix investigador- si tenim en compte que és un dels pocs jaciments d’aquesta cronologia de la província de Girona que es troba en estratigrafia, és a dir, in situ. Això ho sabem perquè el material està enterrat i es localitza en diversos nivells arqueològics”.

tres generacions

Una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treball al jaciment del Turó de la Bateria. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, Eudald Carbonell, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. Crèdit: IPHES

Ubicat al municipi de Girona, concretament al nord d’aquest, quasi a tocar el municipi de Sarrià de Ter, el Turó de la Bateria té al davant (al oest) un altre turó que és el Puig d’en Roca, famós per les excavacions efectuades als anys vuitanta per Eudald Carbonell i en Josep Canal sota l’auspici de l’Associació Arqueològica de Girona, i al darrere (est) hi ha l’hospital Josep Trueta i el riu Ter.

En la seva part més alta del Turó de la Bateria es va formar la tercera terrassa d’aquest riu. Ara per ara, i a l’espera d’unes datacions per OSL (Luminiscència Òptica Simulada), que efectuen especialistes de la Universitat Autònoma de Madrid, es calcula que podria tenir entre 100.000 i 200.000 anys, per tant, s’engloba dins del Plistocè Mig final o Plistocè Superior inicial. La tercera terrassa, que com hem dit la trobaríem a sobre, possiblement tingui una antiguitat de 200.000 a 300.000 anys.

La descoberta

L’actual indret d’excavació va ser posat al descobert per Albert Aulines i Joan Abad, membres de l’Associació Arqueològica de Girona, arran de la construcció d’habitatges de protecció de l’Obra Social de “la Caixa”, entitat que contribueix, com hem dit, a pagar part de la despesa que generen els treballs arqueològics. Des que es va produir la troballa, la construcció dels habitatges es va aturar i l’ajuntament de Girona va atorgar el seguiment arqueològic a l’empresa Arqueolític Terra-Sub S.L; el cap d’arqueologia d’aquesta empresa, Antoni Palomo, coneixedor que des de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i l’IPHES es du a terme el projecte de recerca Evolució del poblament Plistocè a la depressió de la Selva i a la Vall Mitjana del Ter, es va posar en contacte amb aquest equip. Ràpidament l’IPHES-URV va cooperar en l’assessorament científic de l’excavació.

Història de les excavacions

En aquest indret no s’havia intervingut des dels anys vuitanta del segle passat, amb una excavació que va efectuar l’Associació Arqueològica de Girona, sota la direcció de Josep Canal i Eudald Carbonell. Precisament, aquí va iniciar la seva carrera científica el director de l’IPHES. Posteriorment, des dels anys 90 del s. XX, l’Àrea de Prehistòria de la URV ha anat treballant per la Vall Mitjana del Ter, primer, el 1995, a Can Garriga i Pedra Dreta; el 1999, a Domeny Industrial, i el 2003 a la Jueria, tots ells a la Vall Mitjana del Ter.

Actualment, a través del Projecte Evolució del poblament Plistocè a la depressió de la Selva i a la Vall Mitjana del Ter, dirigit per Robert Sala, Gerard Campeny i Bruno Gómez, s’aglutinen totes les excavacions i tota la recerca que des de inicis del segle XXI s’estan duent a terme a les comarques gironines per part de la URV-IPHES, cas del Camp dels Ninots o el de la Jueria.

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: