2 Mai, 2007
Troben a la Boella restes d’una espècie extingida de mamut que podria tenir un milió d’anys
Una defensa o ullal de mamut extingit, concretament de Mammuthus meridionalis, descobert a la finca de la Boella (La Canonja – Tarragona), podria atorgar a aquest jaciment una antiguitat d’un milió d’anys. Aquesta peça, que és de gran importància paleontològica perquè n’hi ha molt poques, s’ha posat trobat durant la intervenció d’urgència que duen a terme arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La importància de les troballes ha fet que aquesta intervenció, que havia d’acabar el 3 de maig, es perllongui uns dies més.
Al requadre, detall de la defensa de mamut trobada al Barranc de la Boella - Foto: IPHES
Vora d’aquestes restes s’han localitzat també dos molars, també de mamut, encara que els exàmens preliminars no han pogut esbrinar, de moment, si pertanyen o no al mateix individu. Per damunt del nivell on ha aparegut el mamut, s’han trobat eines de sílex que avalarien la presència humana en aquests paratges fa més de mig milió d’anys. Finalment, també han trobat una fossa agrària reomplerta amb alguns materials ceràmics romans.
Primeres dispersions humanes
La troballa del mamut i les indústries lítiques són molt importants per aprofundir en el coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents de l’Àfrica, arribarien a Europa fa més d’un milió d’anys. D’aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat similar, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria, demostrant-se una ocupació humana molt més anterior. L’any 1973 Salvador Vilaseca ja va documentar eines lítiques a la Boella, però ningú li va fer cas; les troballes de l’equip de la URV – IPHES posen al seu lloc la important aportació científica d’aquest arqueòleg.
De tota manera, datar els dipòsits sedimentaris mitjançant un fòssil no és pot fer de forma automàtica, no són dades evidents. Una de les maneres més reeixides d’atribuir una edat és identificar els micromamífers, ja que són bons indicadors bioestratigràfics. Bienvenido Martínez, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) associat a l’IPHES, i especialista en grans mamífers quaternaris, manifesta: “les restes de dents trobades a la Boella corresponen als tercers molars superiors, dret i esquerra, pertanyents al mateix individu de l’espècie Mammuthus meridionalis. Aquestes peces dentals són de corona molt baixa (braquidonts) i presenten respectivament 14 i 15 làmines, encara que podria tenir alguna més. Atenent a aquest número, l’hauríem d’adscriure a una forma tardana de l’esmentada espècie, els últims registres de la qual, a Europa, se situen entorn dels 800.000 i el milió d’anys. Aquesta dada indicaria una cronologia pel jaciment de la Boella pròxima al milió d’anys”.
Grans dimensions, el doble dels elefants actuals
El Mamuthus meridionalis era un elefant de grans dimensions, de fins a 4,5 metres d’alçada, conegut per les seves grans defenses o ullals amb vàries curvatures; podria arribar a pesar fins a 12 tones, és a dir, el doble dels elefants actuals. Per viure necessitava espais amb molta aigua; era, a més, un elefant amb una alimentació vegetariana molt ample, perquè menjava herbes, però també branques. La seva vida per la Boella transcorria en un ambient molt més càlid i humit que el que hi ha a l’actualitat. Se sap que és una espècie que va viure a Euràsia entre fa 2,5 milions i 800.000 anys, amb la qual cosa el marge d’incertesa de la seva cronologia és molt gran per datar. Per aquest motiu, Jordi Agustí, també investigador de l’IPHES, estudiarà els microvertebrats presents als dipòsits sedimentaris de la Boella. Els microvertebrats tenen un marge d’error no superior als 200.000 anys i, conseqüentment, poden donar una datació molt més precisa dels dipòsits de la Boella.
“En aquest sentit, el rentat i el garbellat dels sediments amb aigua associats a les restes arqueològiques -comenta Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i membre de l’IPHES-URV- és de cabdal importància en aquesta campanya d’intervenció a la Boella, una feina que es du a terme in situ, a les mateixes instal·lacions d’aquesta finca, gràcies a la col·laboració dels propietaris. Dins de les partícules atrapades en els fins garbells, es podrà identificar petits ossos d’amfibis, rèptils i de micromamífers que vivien en aquell paleoambient. A més de ser uns excel·lents indicadors dels biòtops, la dinàmica microevolutiva d’aquests petits mamífers, els converteix en molt bons rellotges biològics”.
Material ceràmic romà
Les excavacions han descobert alhora, en el dipòsit més modern, un retall en les capes plistocèniques. Els objectes trobats, material ceràmic romà, indica que es va practicar una fossa que utilitzaven com abocador amb presència d’abundant restes orgàniques, que podria procedir de les seves deixalles domèstiques.
Els treballs arqueològics d’aquests primers dies s’ha centrat alhora en la neteja de les parets del barranc, per poder documentar tots aquests diferents dipòsits sedimentaris a què ens hem referit. La neteja s’ha realitzat amb una excavadora llogada per l’Ajuntament de La Canonja. “Conèixer aquests dipòsits és una excel·lent guia per entendre l’evolució geogràfica de l’indret i poder disposar d’arguments sòlids per saber la cronologia exacta tant dels fòssils animals com de les eines lítiques”, afirma rotundament Josep Vallverdú.
