13 Mai, 2011
Juan Ignacio Morales, premi extraordinari de mà ster Erasmus Mundus per una investigació sobre la tecnologia de les últimes societats caçadores i recol • lectores
L'estudi es va basar en les restes trobades en el jaciment tarragoní la Cativera
Per a l'anàlisi de materials lítics es van introduir per primera vegada a l'IPHES tècniques 3D aplicades a les eines prehistòriques
"La Cativera (El Catllar, Tarragona): La tecnologia lítica dels darrers caçadors i recol·lectors al Nord-est de la Península Ibèrica" ​​és el títol de la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que realitzada per Juan Ignacio Morales i defensada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al setembre de 2010, ha merescut un dels premis extraordinaris que aquesta institució va concedir en un acte públic celebrat el passat dijous 4 de maig. El treball va tenir com a director Josep Maria Vergès, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Juan Ignacio Morales va rebre el prmei d emans del rector de la URV, Francesc-Xavier Grau - CEDIDA URV / R. Torrents
En aquesta investigació es plantejava la variabilitat tecnològica existent a inicis de l'Holocè a partir del registre lític recuperat en els nivells B i Bb de l'abric de la Cativera (El Catllar, Tarragona), d'una antiguitat de fa entre 10.300 i 9.060 anys abans del present . Segons s'ha pogut demostrar la gestió tecnològica de la matèria primera d'aquestes ocupacions mostra unes característiques molt similars a les documentades en els jaciments del Magdalenià final / Epipaleolític (14.000 - 10.000 anys abans del present), amb una talla microlaminar encaminada primordialment a la fabricació de projectils per a la caça.
Al seu torn, "les eines de pedra analitzades mostren una divergència molt marcada amb els conjunts Mesolític d'osques i denticulats contemporanis als nivells B i Bb de la Cativera, trencant així amb les normes tècniques establertes per a les últimes societats caçadores i recol · lectores del NE de la Península Ibèrica i dibuixant un panorama d'una complexitat tecnològica i cultural més elevada de la plantejada fins ara ", puntualitza Juan Ignacio Morales.
La Cativera es clau per saber com era l'organització social dels darrers caçadors i recol.lectors - Jordi Mestre / IPHES
Noves perspectives
Cal destacar, d'altra banda, que per conèixer a fons els materials lítics objecte d'estudi s'han introduït, per primera vegada a l'IPHES, tècniques d'anàlisi tecnològic mitjançant models 3D de les eines prehistòriques. "Això és molt important perquè permet accedir a un nivell d'anàlisi derivat de la morfometria geomètrica inabastable des de les aproximacions tradicionals. Aquestes metodologies s'estan reivindicant en l'actualitat com una de les noves perspectives amb més força i acollida dins del camp de la tecnologia prehistòrica", assegura l'autor de la investigació".
La Cativera és un jaciment clau per entendre com s'organitzaven les societats caçadores i recol · lectores fa uns 10.000 anys.
Perfil biogràfic
Juan Ignacio Morales va néixer el 1983 a Pamplona. Va realitzar els seus estudis de la llicenciatura d'Història i de màster a la URV. Actualment col.labora en el IPHES com a membre de la unitat de Tecnologia Lítica i en el projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí i Gaià i també sobre la relació entre homínids i grans carnívors, com codirector de les coves del Toll i Cova de Teixoneres. A més, prepara el doctorat sobre les adaptacions tecnològiques de les últimes societats caçadores i recol · lectores. Ha participat en campanyes d'excavació a la Sierra de Atapuerca (Burgos), l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), el Cavet (Cambrils), la Cativera (El Catllar), la Balma de la Griera (Calafell) o la Cova Colomera ( Sant Esteve de la Sarga, Lleida), entre moltes altres.
technorati tags: recerca , tecnologia lÃtica , projectils , carnÃvors , homÃnids , talla microlaminar
