www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

10 Feb, 2011

Conferència sobre Orce i la influència del marc ecològic en les primeres dispersions humanes fa sobre un milió d’anys

La impartirà el catedràtic de la Universitat de Màlaga i paleontòleg, Paul Palmqvist dimarts 15 de febrer a la Universitat Rovira i Virgili

Està oberta al públic en general, tot i que es realitza dins de les classes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

"Los yacimientos del sector Orce-Venta Micena en la cuenca de Guádix-Baza: una aproximación al entorno paleoecológico de la primera dispersión humana a Europa" és el títol de la conferència que impartirà el catedràtic de la Universitat de Màlaga i paleontòleg, Paul Palmqvist dimarts 15 de febrer, a les 12 h, a l’Aula 425 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ubicada al campus Catalunya. És un acte obert a la ciutadania, tot i que es realitza en el marc de les classes de Paleontologia de Vertebrats que dóna Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dins del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Paul Palmvist - Cedida

Orce és un dels jaciments on actualment es desenvolupa un projecte de recerca sota la direcció de l’IPHES. El professor Paul Palmvist hi pren part amb l’anàlisi sistemàtica de les associacions de grans mamífers d’Orce i les seves implicacions en la dispersió faunística durant el PlioPlistocè, juntament amb Bienvenido Martínez-Navarro, entre d’altres científics.

Resum

Durant les dues últimes dècades ha tingut lloc un debat intens sobre el moment, els protagonistes i el context ecològic en què es produeix la primera dispersió del gènere humà des del continent africà cap a Europa. Així, fins a mitjans dels noranta la major part dels prehistoriadors consideraven que els primers assentaments europeus no haurien tingut lloc abans de fa entre 500.000 i 600.000 anys, situant-se la major part de les evidències a la Sima de los Huesos de Atapuerca, amb restes d’una antiguitat d’uns 300.000 anys.  No obstant, una sèrie d'evidències permetien anticipar una arribada a Euràsia molts anys abans, entre elles les datacions absolutes de certs fòssils de Java (amb una edat de 1,8-1,6 Ma) o les restes humanes i indústries lítiques recuperades a Dmanisi (Geòrgia, 1,77 Ma), als quals es s’hi sumarien  després els descoberts en diversos jaciments de l’estat espanyol, com a GranDolina (800.000 anys) i Sima del Elefante (1,2 Ma) a Atapuerca, o les evidències arqueològiques provinents del sector Orce-Venda Micena a la conca de Guadix-Baza, a Granada (1,4-1,3 Ma). Aquestes troballes, en particular els efectuats a Dmanisi, localitat caucàsica situada a les portes d'Europa, indiquen que la primera dispersió d'Homo cap a Europa va tenir lloc al començament de l'època Plistocena.

Excavacions a Orce l'estiu passat, sota la direcció del'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Fins ara, les discussions sobre aquest important esdeveniment es circumscriuen majoritàriament a la cronologia de les localitats que conserven aquest important registre paleoantropològic o al tipus humà implicat en la dispersió (és a dir, a qui es pot qualificar amb propietat com "el primer europeu "), així com a aspectes tecnoculturals, relacionats amb la tipologia de talla de les indústries lítiques documentades en aquests jaciments, temes en què tant Atapuerca com Dmanisi aporten informació de primera mà. En canvi, s'ha deixat comparativament de banda altres qüestions rellevants en la discussió, com l'escenari biogeogràfic, el context ambiental i el marc ecològic en el qual va tenir lloc la primera sortida del gènere Homo d'Àfrica, aspectes en els quals resulta clau la contribució dels estudis realitzats en diversos jaciments de la regió d'Orce, com Venda Micena, Fuente Nueva i Barranco León. En aquesta línia, Paul Palmvist es referirà a les primeres poblacions homínides i a la seva interacció amb les espècies de fauna d'inicis del Plistocè, particularment els fèlids amb dents de sabre i les hienes gegants d'hàbits estrictament carronyers.

A aquesta problemàtica se li sumarien altres enfocaments, com les adaptacions ecològiques i fisiològiques i les possibles rutes de dispersió que haurien seguit aquestes poblacions de hominins, així com la seva continuïtat a Europa, tant espacial com temporal.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: