El bloc de les activitats de l'IPHES

6 Abr, 2011

L'IPHES també aportarà dades sobre un jaciment neolític de Barcelona

Se celebra del 7 al 9 d'abril

L'ocupació de la Cueva del Mirador d'Atapuerca (Burgos) fa uns 6.000 anys abans del present i l'estudi de la població documentada al jaciment neolític del carrer reina Amàlia de Barcelona són les dues aportacions de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al V Congrés de Neolític Peninsular que se celebra a la Facultat de Lletres de Lisboa del 7 al 9 d'abril, organitzat pel Centro de Arqueologia da Universidade d'aquesta ciutat.

Resums

Evolució de la gestió de la cabanya ovina durant el neolític a la Cueva del Mirador (Serra d'Atapuerca, Burgos) i les seves implicacions en les característiques de l'ocupació de la cavitat

Patricia Martín (IPHES), Josep Maria Vergès (IPHES) i Jordi Nadal

La seqüència neolítica de la Cueva del Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos) ha proporcionat un important volum de restes faunístiques, entre les quals destaquen pel seu nombre, els atribuïts a la categoria taxonòmica dels ovicaprins ((Ovis aries i Capra hircus). En aquest treball es planteja una anàlisi en profunditat d'aquestes restes posant  especial atenció en l'estudi de l'edat de mort dels individus identificats en nou nivells de la seqüència neolítica de la cavitat (MIR24-MIR16), amb una antiguitat de 6.000 anys abans del present.

 

Excavacions a la Cueva del Mirador, a Atapuerca,en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

L'objectiu és observar possibles patrons de gestió del ramat i la seva relació amb la temporalitat de l'ocupació de la cavitat. Les característiques del jaciment, una cova situada a 1.033 m sobre el nivell del mar, plantegen la possibilitat que aquesta fos emprada pels grups humans com un refugi estacional, relacionat directament amb els desplaçaments del ramat buscant les millors pastures . Els patrons d'edat de mort dels ovicaprins dels nivells poden ser un bon instrument per conèixer els mesos en què la cavitat va ser ocupada i així establir la temporalitat de la seva ocupació.

Anàlisi antropològica i paleopatològica dels individus localitzats en el jaciment neolític del carrer reina Amàlia (Barcelona, ​​Espanya): Noves dades per a l'estudi de les poblacions neolítiques del nord-est peninsular.

Laura Muñoz Encinar (IPHES), Javier González Muñoz (Arqueociència SCSL), Karim Harzbecher Spezzia (Arqueociència SCSL)

Es presenten els resultats obtinguts de l'anàlisi paleoantropològica i paleopatològica de tres individus trobats al jaciment neolític del carrer reina Amàlia situat al centre de Barcelona (Catalunya, Espanya). Les datacions absolutes obtingudes donen unes dates compreses entre fa uns 5.500 anys i uns 5.700 anys abans del present. Les estructures documentades i les restes arqueològiques analitzades indiquen un model d'assentament típic de comunitats de economia agrària i ramadera pròxim a la línia de costa.

Treballs arqueològic al carrer reina Amàlia, a Barcelona - Cedida

A partir de l'estudi antropològic s’han identificat dos individus infantils i un adult. Els grups d'edat representats indiquen una elevada mortalitat infantil i una curta esperança de vida en l'edat adulta. A partir de les taxes de creixement, s'observa una variació significativa en el procés de maduració biològica, fet que pot estar motivat per factors patològics o per agents externs com el clima o l'alimentació.

S'ha documentat un mal estat de salut amb major gravetat i incidència patològica en l'edat adulta. Les malalties dentals observades, com la càries, al costat del desgast dental, mostren una dieta molt abrasiva des d'edats molt primerenques basada en el consum de carbohidrats. Aquest fet es deriva d'un tipus d'economia bàsicament agrícola, combinada amb el consum de proteïnes obtingudes segurament dels animals domèstics.

technorati tags: jaciments , ramaderia , coves , neolític , pastures