www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

7 Oct, 2010

L'IPHES i la URV, a l'Expo de Xangai, en una reunió internacional sobre els primers assentaments humans a Euràsia

La tecnologia, el clima i les estratègies de subsistència dels homínids d'Atapuerca i Orce centren les seves principals aportacions científiques

Se celebra del 8 al 10 d’octubre i és una oportunitat excepcional per posar de relleu el nivell d’Espanya en investigació sobre evolució humana

Al seu torn es busca fomentar la col·laboració i cooperació entre científics xinesos i europeus        

                Membres de l'IPHES que s'han desplaçat a Xangai per participar al workshop - IPHES                        

                                                          

                     Eudald Carbonell -al centre de la imatge- ja a l'Expo de Xangai,amb diverses autoritats de la Junta de Castilla y León - CEDIDA

Membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de l'Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) participen del 8 al 10 d’octubre en la Reunió Internacional Primers Assentaments Humans a Euràsia, que se celebra al Pavelló d'Espanya de l'Expo Xangai 2010. La tecnologia, el clima i les estratègies de subsistència dels homínids d'Atapuerca i Orce centren les seves principals aportacions científiques. El workshop està organitzat per la Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales i la Fundación Atapuerca.

                                                            

                                                                                    Excavacions a Gran Dolina - Jordi Mestre / IPHES

L’objectiu d’aquesta trobada és potenciar el paper rellevant d'Espanya en l’estudi de l’evolució humana, mentre es difon a nivell internacional el projecte d’investigació dels jaciments de la Sierra d'Atapuerca (Burgos, Espanya) i la seva producció cultural. En aquest sentit, les aportacions científiques de l'IPHES i de l'URV se centren en la tecnologia dels homínids i les estratègies de subsistència que van utilitzar, així com el clima que els va acollir, tant a Atapuerca com a Orce, jaciments dels quals dirigeixen els projectes d’investigació.

Entre els membres de l'IPHES i URV que firmen comunicacions trobem Eudald Carbonell, Bienvenido Martínez-Navarro, Jordi Agustí, Robert Sala, Marina Mosquera, Hugues-Alexandre Blain, Andreu Ollé, Xosé-Pedro Rodríguez, Dolores García-Antón, Luna Peña, Amèlia Bargalló, Arturo Lombera, Leticia Menéndez, Rosa Huguet, Palmira Saladié, Isabel Cáceres, Jordi Rosell, María de Lluc Bennàsar, Ruth Blasco, Montserrat Esteban, Joana Gabucio i Antonio Rodríguez. Altres com Carlos Lorenzo i Ethel Allué formen part del comitè científic.

                                                            Orce

                                                                   Aquest estiu l'IPHES s'ha posat al capdavent de la investigació sobre Orce - Jordi Mestre / IPHES

Entre els continguts de les seves aportacions trobem una comunicació sobre indústria lítica, elaborada en funció de les dades obtingudes per l'Equipo de Investigación de Atapuerca, del qual formen part l'IPHES i l'URV, fonamentada concretament en el registre obtingut a la Sima del Elefante, Gran Dolina, Galeria i la Sima de los Huesos. En aquesta comunicació es posarà èmfasi en els principals trets que permeten traçar l’evolució tecnològica des d'1,2 milions d’anys fins als 300.000 anys. Tots aquests elements es posaran al seu torn en relació amb els principals jaciments antics d'Europa occidental i amb altres euroasiàtics.

També es donaran a conèixer les associacions de grans mamífers del Plistocè Inferior d'Orce i les primeres evidències de presència humana a Europa occidental, en funció dels registres lítics i marques de tall en ossos trobats en els jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León, amb una cronologia aproximada d'1,3 i 1,4 milions d’anys. Així mateix, gràcies als microvertebrats trobats en aquests jaciments s’ha pogut saber que aquestes primeres dispersions humanes coincideixen amb un moment de recuperació d’unes condicions climàtiques més favorables a l’expansió homínida.

                                                                  Eines lítiques

                                                                              Indústria lítica trobada a Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Les estratègies de subsistència de les primeres poblacions humanes són un altre dels temes de debat, a partir de les dades que aporten els jaciments d’Atapuerca. Aquestes dades ens diuen que els homínids de fa aproximadament un milió d’anys van trobar un territori amb els recursos suficients per viure i dels quals en feien una bona gestió.

La importància d'Atapuerca es constata també amb el contingut expositiu del Pavelló d'Espanya. Un projecte del cineasta Bigas Luna és l’encarregat de rebre el visitant en un viatge en el temps en una sala denominada Origen, decorada com una cova prehistòrica i en la que pretén mostrar "l'ADN espanyol". Com a peça central de l’exposició figura una pedra de sílex recollida personalment pel propi Bigas en un recorregut per la Sierra de Atapuerca en el que va estar acompanyat pels tres codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, director de l'IPHES. Aquest investigador ha manifestat que la reunió servirà de fòrum científic "per discutir sobre l’origen de la població humana, ens permetrà a més posar en comú el coneixement empíric, però, sobretot establir noves hipòtesis que obrin les portes a nous projectes d’investigació".

La Sierra de Atapuerca acull una variada col·lecció de jaciments de diferents cronologies, actuant com a registre de més d’un milió d’anys d’història de la humanitat: una autèntica enciclopèdia de l’evolució humana a Euràsia. En una zona relativament petita es concentren restes d'almenys tres espècies humanes (Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens) sent un referent en qualsevol estudi sobre l’evolució humana i oferint les restes d'hominins més antics d'Europa.

                                                                  Eudald Carbonell

                                                                           Eudald Carbonell considera que el workshop obrirà noves línies der ecerca - Jordi Mestre / IPHES

Des de l'Equipo de Investigación de Atapuerca s’ha proposat la hipòtesi que totes les poblacions d’homínids del Plistocè d'Euràsia tenen un origen comú i caldria buscar-lo en la primera expansió demogràfica fora d'Àfrica, representada pels homínids de Dmanisi (República de Geòrgia). Des de regions del Pròxim Orient, verdader encreuament de camins entre l'Àfrica i Euràsia, s’hauria produït la colonització del llunyà Orient i d'Europa, potser en una migració continuada a través del Plistocè, però interrompuda en moltes ocasions per qüestions climàtiques. És per això que trobem similituds entre els homínids del Plistocè de Xina (Homo erectus) i els d'Europa (Homo antecessor i Homo heidelbergensis). Aquestes espècies tindrien un origen geogràfic comú, encara que procedissin d’expansions demogràfiques cap a Euràsia distanciades en el temps.

En aquest sentit, l'interès per estudiar i comparar els fòssils d'hominins de la Xina és inqüestionable i una raó objectiva per buscar la col·laboració i cooperació entre científics xinesos i europeus. Els jaciments d'Atapuerca han proporcionat de moment els fòssils d'hominins més antics d'Europa i ha d’aportar molt al coneixement de l’origen de les poblacions d'Euràsia. L’arqueologia i la Paleoantropologia de la Xina tenen una importància extraordinària per conèixer aquests orígens, donat la seva gran riquesa en jaciments del Plistocè, com els de Zhoukoudian, Hexian, Yunxian, Bose Basin o Jinniu Shan.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: