14 Oct, 2009
Conferència sobre Darwin, l'evolució i la idea de progrés
Existeix l'anomenat "progrés evolutiu"? "Si la resposta és" sí ", aleshores ens trobem davant d'un problema biològic de molta importància importància", assegura Jordi Agustí, responsable de l'àrea de recerca de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Com explicar l'existència d'aquest progrés evolutiu al llarg del temps? Poden els mecanismes normals de l'evolució biològica (és a dir, selecció natural, mutació i deriva genètica) explicar unes tendències que en la major part dels casos s'estenen al llarg de milions d'anys?
Jordi Agustí en una imatge recent - Jordi Mestre / IPHES
Aquestes són algunes preguntes que Jordi Agustí plantejarà i intentarà respondre durant la conferència Patrons evolutius en l'evolució humana que pronunciarà aquest dijous 15 d'octubre, a les 17 h, en el marc de les XIX Xornadas de Filosofia, que del 13 al 16 d'octubre es realitzen a la Fundació Caixa Galícia, a Vigo, amb el lema Darwin i la teoria de l'evolució.
Resum de la seva xerrada
La idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, tot i que en molts casos s'admet l'existència d'una certa tendència a l'progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. Bona part dels que rebutgen la idea de progrés biològic consideren que es tracta d'un concepte fortament tenyit i influenciat per continguts culturals i ideològics sense base científica. En general, es considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l'evolució com un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava en l'Homo sapiens. L'evolució del món orgànic apareixia llavors com el correlat biològic del progrés de la humanitat preconitzat pels ideòlegs de la primera revolució industrial (de la mateixa manera que les revolucions del globus de Cuvier apareixen com el correlat geològic de les profundes revolucions socials de finals del segle XVIII). La idea de progrés evolutiu, doncs, ha estat sorollosament desterrada del pensament biològic actual a causa de les seves innegables connotacions ideològiques.
Per això mateix, però, no es pot evitar la impressió que aquest rebuig frontal no és tampoc immune a una certa càrrega ideològica, encara que de sentit oposat a l'anterior, i que desemboca en afirmacions categòriques del tipus de "el progrés és una nociva, culturalment influïda, incontrastable, inoperativa i intractable idea "(Gould, 1988). Però pot ser que el tema del progrés evolutiu, tot i els arguments d'autoritat de Gould, constitueixi a la fi un problema interessant des del punt de vista de la pròpia biologia evolutiva, un cop desposseït de tota la càrrega cultural d'un o altre signe que gravita sobre el tema. Evidentment, avui en dia ja no es pot plantejar una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de "millor que" o "pitjor que" sobre la realitat empírica. Però el que sí que cal parlar és de l'existència de direccionalitats que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l'evolució.
technorati tags: Darwin , evolució , progrés biològic , teoria de l'evolució , Caixa GalÃcia , selecció natural , mutació , deriva genètica
