21 Gen, 2008
Noves dades sobre les excavacions a la Cova de les Toixoneres avalen l’acció humana al llarg de temps sobre aquest jaciment
Conferència a càrrec de membres de l’IPHES dimecres dia 23
Les noves dades que ens els darrers 5 anys han aportat els treballs duts a terme per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Area de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona a la Cova de els Toixoneres (Moià, Bages), seran les protagonistes de la conferència que pronunciaran tres membres de l’equip, Jordi Rosell, Ruth Blasco i Artur Cebrià, el dimecres dia 23 de gener, a les 19 hores, al Palau Marc, a Barcelona, dins de la programació de la Tribuna d’Arqueologia, organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
La xerrada, titulada Mossegades i Levallois: les noves intervencions a la Cova de les Toixoneres (Moià, Bages), serà un recorregut per les noves dades obtingudes en aquests cinc anys que han permès documentar aquest jaciment com un enclavament ocupat principalment pels grans carnívors i en el qual esporàdicament, però també al llarg del temps, s’hi instal·laven grups de neandertals per realitzar-hi ocupacions de curta durada, fa entre 200 i 20.000 anys aproximadament, al Paleolític Mig. Fins ara, només s’havia pogut avalar la presència continuada de fauna, però amb els estudis de les darreres troballes s’ha pogut documentar també la presència humana.
Ruth Blasco, una de les arqueòlogues que intervindrà a la xerrada, a la Cova de les Toixoneres - Crèdit foto: IPHES / equip Toll - Toixoneres
“Als anys 50 i 70 ja es va detectar un cert component antròpic –ha explicat Jordi Rosell, director actual de l’excavació-, doncs es va posar al descobert una petita col·lecció d’artefactes lítics, elaborats en sílex i quarsita, que es van atribuir als tecnocomplexes (cultures força desenvolupades) propis del Paleolític mig. Amb les excavacions actuals que nosaltres han dut a terme a traves del projecte de recerca de l’IPHES Compartint l’espai: la interacció entre homínids i carnívors al Nord-est peninsular hem pogut localitzar més dades referents a les ocupacions antròpiques d’aquesta cavitat, com indústria lítica en diferents matèries primeres (a més del sílex i de la quarsita, hi ha quars, pissarra corneana i altres roques), restes d’algun fogar i una clara associació d’aquests elements amb les restes faunístiques evidenciades principalment per marques de tall i impactes de percussió”.
Membres de l'equip de l'IPHES trevallant a la Cova de les Toixoneres - Crèdit foto: IPHES / equip Toll - Toixoneres
La Cova de les Toixoneres és coneguda fonamentalment per les restes faunístiques que ha proporcionat, les quals han permès identificar-la com un cau de grans carnívors, principalment de hienes de les cavernes (Crocuta spelaea). Aquesta interpretació es fonamenta no solament en les restes recuperades d’aquests animals, sinó també en tot un seguit de característiques pròpies de les activitats que aquests animals desenvolupen als seus llocs d’hàbitat: mossegades i fractures abundants en els ossos de les seves preses, absència d’epífisis en els ossos, presència de copròlits i de restes dels seus cadells.
Abric Romaní, jaciment complementari
La baixa intensitat de les ocupacions humanes detectades a la Cova de les Toixoneres contrasta amb els grans campaments de neandertals localitzats al proper jaciment de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia). Amb una cronologia similar, l’Abric Romaní ha proporcionat les dades necessàries per analitzar les activitats domèstiques i l’organització dels grups. Per la seva part, la Cova de les Toixoneres permet evidenciar la disgregació periòdica d’aquests grups en bandes més petites i el seu nomadisme pel territori. Des d’aquest punt de vista, es poden considerar com a jaciments complementaris que permetran entendre l’organització social i cultural dels neandertals en aquestes contrades.
technorati tags: Cova de les Toixoneres , Moià , ocupacions antròpiques , carnÃvors , Abric Romanà , fogars , industria lÃtica
