24 Abr, 2007
Els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre, Menorca i Almeria, localitats de referència per estudiar el canvi climàtic
Des de fa uns 5.000 anys, durant el període climàtic actual conegut com a Holocè, s’han anat produint canvis climàtics que han provocat alteracions del paisatge en el sentit de tornar-se més àrid. Aquest fenomen ens ha anat afectant de manera diferent segons les distintes àrees biogeogràfiques. Els aiguamolls de l'Empordà (Girona), el Delta de l'Ebre (Tarragona), Aljendar (Menorca) i San Rafael (Almeria) són localitats de referència que ens mostren la tendència a l’aridesa a què estem avesats avui dia, segons un estudi efectuat per l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Les conclusions d’aquest treball es presenten dimecres dia 25 en el marc del I Congrés Nacional sobre Canvi Global que se celebra a Madrid.
En aquesta recerca, “es caracteritzen els canvis climàtics succeïts durant l’Holocè al litoral mediterrani de la Península ibèrica. Per saber-ho hem dut a terme un estudi palinològic, és a dir, s’han analitzat mostres de pol·len sub-fòssils, de diferents dipòsits naturals, alguns d’ells inèdits, amb els quals es constata un tendència general a l’aridesa del paisatge”, han afirmat Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA associat a la URV – IPHES i co-coordinador de la Xarxa Temàtica PALEOCAT, i el Dr. Riker Yll, investigador de l’IPHES. El pol.len ens informa sobre la vegetació que ocupava la zona en cada moment i, per tant, podem restituir els paratges, i en funció de la vegetació present podem saber dades del clima.
Burjachs i Yll han assegurat: “aquests canvis, transicions i les seves conseqüències es manifesten de distintes maneres segons el territori estudiat, en funció de les condicions preexistents. Les mateixes intensitats en la modificació dels paràmetres climàtics, essencialment en el nostre cas les taxes de precipitació, es manifesten en el medi de forma molt diferent en funció dels equilibris ecològics locals. Així, els canvis són ecològicament molt més crítics per al SE peninsular i les Illes Balears, on es produeixen canvis radicals del paisatge i del medi, que a l’Ebre, o als aiguamolls del NE on aquests canvis són més lleus. De fet, la intensitat del canvi és paral·lela als distints i mateixos paràmetres pluviomètrics que es registren actualment en aquestes zones”.
La intervenció de Francesc Burjachs i Riker Yll serà el dimecres 25 d’abril, a les 18 h, dins la sessió Activitat humana i medi ambient: el seu registre en els sediments, que se celebra del 25 al 27 d'abril, a la Universitat Carlos III (Getafe – Madrid)
