1 Mar, 2007
Cervell, comportament complex, pensament simbòlic i tecnologia
Què és el comportament complex i quines eines utilitzen els investigadors per descobrir com ha estat aquest procés? Quin paper hi juga en tot això la tecnologia, el pensament simbòlic i la transferència d’informació? Aquests van ser els eixos centrals de la conferència que va pronunciar Marina Mosquera, professora titular de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigadora de l’IPHES, dimecres 28 de febrer en el cicle organitzat per la Fundació “la Caixa” en aquesta ciutat.
Marina Mosquera - en primer terme d'aquesta imatge captada per Gerard Campeny (IPHES)- va remarcar que el comportament complex dels humans rau en el cervell unit a totes les possibilitats que propicien les mans, com és la capacitat tecnològica, que s ‘usa per exemple per elaborar instruments, i el pensament simbòlic que ha propiciat, entre d’altres coses, les pràctiques mortuòries com les documentades a la Sima de los Huesos d’Atapuerca, on es va trobar una acumulació de 28 cadàvers d’Homo heidelbergensis.
Per saber com els humans hem anat adquirint aquestes capacitats, Marina Mosquera va referir-se als mitjans que fan servir els científics per esbrinar-ho i que en essència són la neuroanatomia comparada, la paleoneurologia i les restes arqueològiques. En el primer cas sobresurt l’etologia primat, com les investigacions que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) efectua a la Fundació Mona tot observant diferents actituds i capacitats dels ximpanzés, doncs genèticament són en 98% igual que nosaltres.
La morfologia i la parla
Pel que fa a la Paleoneurologia, ja que el cervell no es conserva, s’estudia l’interior dels cranis i analizant la morfologia que presenten es pot esbrinar, per exemple, si eren capaços de produir sons similars als nostres i, per tant, de parlar.
Finalment, les restes arqueològiques, com la tecnologia (instruments de pedra) que empraven, ens indicarien, segons Marina Mosquera, la capacitat dels homínids pel control del territori, el domini de els matèries primeres, la seva capacitat de programació i de seqüenciar actes, trets que ens han fet humans, juntament amb la transferència d’informació o socialització del coneixement.
