10 Feb, 2007
"Una espècie conscient", per Eudald Carbonell
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Articles i opinió La construcció del futur de l’espècie és un repte
estratègic d’alta contingència? És
un compromÃs evolutiu en què ens hem d'involucrar col·lectivament? El
futur de la nostra espècie és solament una qüestió de la selecció natural i de
les seves lleis d'ordre còsmic o es tracta de com els humans ens organitzem? La construcció del futur cal deixar-la a mans de l'atzar
o de primats poc evolucionats?
Què en penseu de tot plegat? Esperant rebre els vostres comentaris, encetem el debat amb un article d’opinió que sobre aquestes qüestions va publicar Eudald Carbonell, director de l’IPHES, el passat 31 de gener a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI i que ara volem compartir amb tots vosaltres.
ARTICLE
La construcció del futur de l’espècie és un repte
estratègic d’alta contingència, és un compromÃs evolutiu en què ens hem d’involucrar
col·lectivament. No és temps de mites i menys d’escenes
i creences mitològiques, ara més que mai, el coneixement ens dóna la clau per a l’adquisició de la
consciència i cal que l’explicitem socialment com a comportament crÃtic i
conscient.
El futur de la nostra espècie ja no és solament una qüestió de la selecció natural i de les seves lleis d'ordre còsmic sinó que es tracta de com els humans ens organitzem per treballar conjuntament per a la nostra pròpia preservació. Això no és una declaració de principis sinó una necessitat estructural en el nostre camà cap a la humanització.
Tenim a les nostres
pròpies mans des de la ciència, que serveix per conèixer el com, fins a la
filosofia, que ens serveix per preguntar i respondre el per què, som nosaltres
qui posseïm el comandament de la nau. I ens estem movent, la intel·ligència, que ens va portar a la
consciència i a la seva socialització, també ens ha de portar a la crÃtica d’espècie
com a mecanisme d’adaptació.
Els humans coneixem i dirigim, o almenys pensem com cal fer-ho. La manca de direccionalitat i l’atzar que governen l’evolució es poden tornar teleonòmics quan nosaltres substituïm l’ordre natural per l’organització històrica; és un procés al qual estem considerant emergent i que, efectivament, ha emergit rà pidament com a conseqüència del coneixement socialitzat.
Situats al centre de la nostra evolució com a primats, ens podem analitzar a nosaltres mateixos des de la biologia, l’etologia i la cultura; d’aquesta manera, la forma holÃstica de comprendre qui som ens projecta a les cosmovisions del futur de la construcció com humans. Repensar qui som i com som representa tornar a qüestionar la nostra condició des de la ciència social.
Començar a reconèixer-nos
sense pors és una necessitat que no ens podem qüestionar per dura i difÃcil que
sigui; en aquests moments, amagar el cap sota l’ala pot significar una anada
sense bitllet de tornada. La deessa Ops no existeix, és un mite com el del
creixement sostingut.
Parlar per parlar. Només el progrés conscient ens pot ajudar a avaluar el que fem de manera que puguem reconduir sempre les situacions que no han estat plantejades amb una lògica sistemà tica i positiva.
La racionalitat de la prà ctica humana només depèn de la pròpia humanitat, sense mecanismes de demarcació extern a la nostra experiència com a primats en la nostra filogènia.
Només en la humanització podem trobar explicacions susceptibles de ser emprades de manera lògica en els processos d’apropiació de la naturalesa que ens envolta i que ens caracteritza.
La construcció del futur no es pot deixar a mans de l'atzar o de primats poc evolucionats, això ens qüestionaria com espècie intel·ligent i conscient. Hem d’evitar -si podem- els comportaments inconscients i defensius davant dels reptes del futur de l’espècie, ho hem de fer amb reflexions que la ciència il·lumina en el procés de coneixement i que el pensament concreta en l’acció dià ria d’organització de les poblacions de la nostra espècie.
Més enllà d’aquesta reflexió, només hi ha l’acció
solidaria per afrontar els problemes de la nostra identitat biològica i
cultural.
"Situats al centre de la nostra evolució com a primats, ens podem analitzar a nosaltres mateixos des de la biologia, l’etologia i la cultura; d’aquesta manera, la forma holÃstica de comprendre qui som ens projecta a les cosmovisions del futur de la construcció com humans."
Ara mès que mai necesitem auquest tipus d'ensenyaments. A l'hora on les creencies populars has tornen cada veguada mès fortes i molt allunyades de un sistema de conneixement que en tota evidencia existeix i es desenveolupa. Gracies Eudald, molt felis de tornar a sentir i llegir "ta siganture" ... Un salut molt fort de Paris
"Ignorance is your ennemy" ...
Publicat per Miassa 15 Feb 2007, 12:26ESPECIE INCONSCIENTE.
Eso creo yo, que tenemos más de inconscientes que de conscientes. Pero no en tono despectivo, asà que debo de explicarme un poco más.
El inconsciente es ese "otro yo" que está 24 horas despierto y que a veces incluso se superpone a nuestro consciente; a ese tipo de "inconsciencia" me refiero.
Somos una especie inconsciente de nuestro devenir histórico... O hasta hace poco habÃamos sido casi más felices siéndolo. Desde que hemos tomado un papel activo en plantearnos nuestro presente a través de nuestro pasado, nos hemos despertado a la consciencia. Esto es bueno, y no cabe duda de que los estudios sobre los orÃgenes cada vez nos ayudan más y se implican a más niveles en este comprender el presente a través del pasado, para poder cambiarlo, y no para justificar el presente a través del pasado, que era lo que venÃa sucediendo en las décadas anteriores a estas últimas.
Pero muchos siguen aun siendo inconscientes, y esto tampoco es que sea ni bueno ni malo, porque esa "construcción del futuro" a la que elude Carbonell bien es verdad que debe implicarnos, pero que tampoco esto debe hacernos pensar en que somos "la repera". El ser humano nunca ha sido más que "el último mono" (mala expresión, jajaja) y nunca hemos tenido el triste papel que tenemos ahora respecto al Mundo; casi casi que el Ser Humano a dÃa de Hoy es un virus del Planeta Tierra. Hasta hace pocos siglos no éramos más que otra especie más (lo seguimos siendo), que pululaba por este planeta y que poco daño o papel podÃa jugar a un nivel global. Parece ser que los últimos siglos de su existencia (corrijamos "ser humano" y hablemos de sapiens sapiens, perdón) parecen estar teniendo una pequeña repercusión a nivel mundial (climática especialmente si nos ponemos en el contexto que estos dÃa tiene revuelto a medio mundo con la conciencia sobre calentamiento global). Pero tampoco olvidemos que las glaciaciones se han sucedido desde el origen de todo.
¿forzamos la llegada de la próxima? ¿estamos acelerando un proceso ya existente o lo estamos creando? Esto sà que es más difÃcil de definir, creo yo. La cuestión será saber qué pasará cuando lleguen los cambios.
Me quedo con una de tantÃsimas frases de Carbonell en este articulito:
Només el progrés conscient ens pot ajudar a avaluar el que fem de manera que puguem reconduir sempre les situacions que no han estat plantejades amb una lògica sistemà tica i positiva.
Pues manos a la obra. Despertad a los inconscientes, porque se trata de que todos colaboremos.
Publicat per Ramón Torrente 10 Feb 2007, 23:53
