www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Des, 2006

La vigència del pensament evolucionista

En ple debat sobre el creacionisme i l’evolucionisme, Jordi Agustí, investigador ICREA (Institut Català de Recerca Avançada) i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), defensa en aquest article la validesa del mecanisme proposat per Darwin per explicar l’evolució biològica. Us convidem a llegir-lo i a donar la vostra opinió o fer les vostres preguntes.

Charles Darwin va ser qui primer va donar una explicació científica solvent sobre el concepte d’evolució biològica. Amb la seva aportació de la selecció natural, Darwin va fixar les bases per al desenvolupament científic d’una teoria de l’evolució. La formulació original de la teoria de la selecció natural, tanmateix, en la qual el concepte de variabilitat jugava un importantíssim paper, no explicava ni l’origen ni el mecanisme de transmissió d’aquesta variabilitat. És per això que després de la seva proposta, a finals del segle XIX i principis del XX, ens trobem davant d'un gran número de teoria evolutives alternatives a la selecció natural, com l'ortogenetisme o el mutacionisme. Totes elles tenen en comú el fet de relegar la selecció natural a un paper marginal dins del procés evolutiu.

La Teoria Sintètica de l'Evolució, proposta a través de les obres de T. Dobzhanski, E. Mayr, G.G. Simpson, J. Huxley i L. Stebbins, va aconseguir conciliar la teoria de la selecció natural darwiniana amb la genètica mendeliana i amb el mutacionisme. En paleontologia, la Síntesi moderna postulava una aparició lenta i gradual de les noves espècies, lluny d'idees com el "monstre prometedor" de Goldschmidt o el saltacionismo i catastrofisme de Schindewolf, idees que provocaven una autèntica repulsió en l'entorn de la revista Evolution.

Tanmateix, en rebutjar de ple idees com l'aparició sobtada de noves espècies o la influència del desenvolupament ontogenètic en la generació de noves formes, la Teoria Sintètica va enviar al calaix dels records tota una tradició evolucionista de gran arrelament entre paleontòlegs, embriòlegs i morfòlegs, en general.

Aquesta tradició va ser recuperada efusivament en els anys 70 i 80 del passat segle per rellevant paleontòlegs com David Raup o, sobretot, Stephen J. Gould, i per biòlegs evolutius com Pere Alberch. Aquests autors van emfatitzar el caràcter no darwinià dels seus models (per exemple, en el cas del patró d’equilibris puntuats) i fins i tot alguns d'ells van arribar a proposar que ens trobàvem a les portes d'un nou paradigma de la teoria evolutiva.

En realitat, vista ja des d'una certa perspectiva, la proposta d'aquests autors constituïa una matisació de determinats aspectes de la Síntesi neodarwinista, perfectament compatible amb el paradigma darwinià. Tanmateix, en emfatitzar el caràcter no-darwinista d’aquests models, conscientment o inconscientment es va transmetre la impressió que el model darwinista d’evolució estava en crisi i ja no era vàlid. Aquest corrent va ser aprofitat per determinats reductes creacionistes per atacar a la Teoria de l'Evolució i mostrar les seves presumptes debilitats.

A l’actualitat, tanmateix, superada la fase d’impacte de les idees de Stephen J. Gould, Niles Eldredge, Dave Raup i d'altres, i incorporades amb major o menor fortuna al corpus de la Biologia evolutiva, podem afirmar que el mecanisme proposat per Darwin per explicar l’evolució biològica continua tenint bona salut.

Jordi Agustí

Comentaris

Benvolgut amic,
Crec que el tema que comenta no és ben bé el de l´evolucionisme vs. creacionisme sino, més aviat, el tema de la relación entre la ciència i la religió. Certament, com ara explicaré, el manteniment d´una fe religiosa no està en contradició amb l´acceptació del fet de l´evolució. Però, certament, l´evolucionisme és del tot incompatible amb el creacionisme. Avui és evident que la nostra espècie va originar-se per evolució a partir d´un primat bíped que originalment va habitar a l´Africa fà uns 6 milions d´anys, mitjançant l´acció de la selecció natural. El tema de l´ésser humà com "persona oberta a la trascendència" escapa als límits de la ciència, i com vosté mateix diu, entra en el camp de les creences. El terme "creació" que vosté esmenta te aquí una altre significat al que li donen els creacionistes anglosaxons. Des del punt de vista de la ciència és evident que hi han dogmes religiosos que són incompatibles amb la evidència actual com, per exemple, pretendre que la població humana actual es va originar a partir d´una única parella o que la història de l´univers pot reduïrse a una setmana. Però això no implica que es pugui mantenir un sistema de creences si són compatibles amb les evidències científiques. De fet, la teoria de l´Evolució va ser admesa per un bon nombre de paleontòlegs catòlics des dels inicis, com va ser el cas de Albert Gaudry, Charles Déperet i, sobre tot, Pierre Teilhard de Chardin. Igualment, l´altra artífex de la teoría de la selecció natural, Alfred R. Wallace, bon amic de Darwin, va ser un actiu espiritista. I no dubto que bona part dels nostres companys musulmans que treballen amb nosaltres al nord d´Africa no tenen gaires problemes en admetre l´evolució humana i que la Terra té 4.600 milions d´anys. Mentre les fronteres entre el que és ciencia i el que no és ciència quedin molt clares, jo crec (i fixis que dic "crec") que totes les opcions personals són lícites. Com deia Ortega, "les idees es tenen i a les creences s´hi és".
Una altre aspecte és això que vosté anomena "Cientisme", com "radicalització dels arguments científcs i elevació dels mateixos a una fé més". En aquest cas seria bó portar la discussió sobre exemples concrets, per que no conec cap cas d´aquesta "radicalització dels arguments científics" per part d´algún científic. Conec el cas del Richard Dawkins, que porta la seva visió reduccionista a nivells extrems ("la gallina és la manera que té un ou de produïr un altre ou") i considera que l´organisme, el fenotip, és una mera parafernalia dels gens per mantenir-se. Però aquesta és una discussió estrictament científica sobre el diferents nivells jeràrquics a on s´opera l´evolució.
De totes maneres, i per concloure, haig de dir (encara que en això alguns collegues meus discrepen) que en el nostre país i, en general, a Europa, el risc de que postures fonamentalistes com les diferents variants de creacionisme arrelin és relativament baix, entre altres coses per la tradició històrica cultural d´Europa, molt diferent, per exemple, de la dels Estats Units.
Finalment, una puntualització. Abans he dit que el tema de l´origen de l´esser humà com "persona oberta a la trascendència" era un debat que anava més enllà de la ciència, però de fet en un cert sentit això no és veritat. Els primers enterraments indubtables van ser realitzats pels neandertals, que gairebé formaven part d´una espècie diferent de la nostra. Si aquests enterraments indiquen un cert sentit de trascendència (i aquí sí que entrem en el terreny de l´especulació) aquest sentit hauria aparegut independentment en dues espècies diferentes d´hominids a la vegada, un fenòmen que a la Biologia evolutiva es coneix com a "convergència" o "homoplasia", i que tal vegada estaria lligat a la gran capacitat craneana que han desenvolupat ambdues espècies.

Publicat per Jordi Agustí 21 Des 2006, 12:54

M'interessa aquest tema, tot i què no sóc científic ni hi estic especialitzat. Jo penso que l'evolucionisme no està en contradicció amb el creacionisme doncs ben bé l'evolució humana hauria pogut seguir el seu camí i en un moment concret l'home ésser "creat" com a persona oberta a la trascendència.

Evidentment parlo de fe, no de ciència i per tant no puc demostrar això. Ara bé, penso que hi ha un radicalisme que ve de dues vessants, i no me n'agrada cap:

A.-Cristianisme fonamentalista: creacionisme a ulls clucs que agafa la Biblia com un llibre de ciències naturals, i què per tant van equivocats del tot.
B.-Cientisme: Radicalització dels arguments científics i elevació dels mateixos a una fe més. També amb forta virulència, com l'apartat A.

Sempre m'ha cridat l'atenció els elements de religiositat trobats e enterraments prehistòrics.

Bé... només és una opinió, discutible, és clar.

Una abraçada:)

Publicat per Tondo Rotondo 16 Des 2006, 18:28
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: